Guia per prevenir conflictes entre socis de despatxos o empreses

Un despatx o empresa formada per diversos socis en algun moment es pot enfrontar a desacords que n’amenacin l’estabilitat. Davant d’això, és important saber quins tipus de conflictes poden néixer, que es previnguin i que es busquin mecanismes per solucionar-los.

Els conflictes entre socis poden ser el principi de la fi de molts negocis. Per solucionar-los, el millor consell és intentar prevenir-los i evitar-los incloent protocols d’actuació, clàusules o fórmules de resolució en els estatuts de l’empresa o el negoci. Una altra fórmula per solucionar conflictes entre socis és recórrer a mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes.

1. Acords en els Estatuts socials

Són aquells que es poden incloure en els Estatuts socials de l’empresa i la seva eficàcia davant de tercers s’estableix en l’article 9 del Reglament del Registre Mercantil, que estableix el següent: “Els actes subjectes a inscripció només seran oposables a tercers de bona fe des que es publiqui al Butlletí oficial del Registre Mercantil.

Per exemple:

A. Pactes que regulen el règim jurídic de les accions o participacions socials

• Clàusules d’autorització prèvia per part de la societat per admetre nous socis. És indispensable que els Estatuts socials especifiquin les causes per les quals es pot denegar aquesta autorització.
• Clàusules que estableixin un dret d’adquisició preferent a favor dels socis, o de la societat, i que evitarien l’entrada de socis no desitjats.
• Clàusules que limitin la transmissió voluntària “entre vius” de les participacions socials.
• Clàusules que modulin el règim legal de l’usdefruit d’accions o participacions socials. D’acord amb la llei, l’usufructuari només té atribuïts els drets econòmics, però mitjançant un acord estatutari també se li poden atribuir drets polítics, com per exemple el dret de vot.
• Clàusules que permetin emetre accions o participacions sense vot sempre que el seu valor nominal no superi la meitat del capital social desemborsat. Així se salvaguarda, per a determinats socis, el dret al dividend anual mínim que fixen els Estatuts socials, però excloent-los del dret al vot i, en conseqüència, del poder de decisió.

B. Pactes que estableixen el règim de funcionament dels òrgans socials

• Clàusules que regulin l’accés tant al Consell d’Administració com als càrrecs de president, vicepresident, conseller delegat o, si escau, la Comissió Executiva. En aquestes clàusules es poden establir requisits com la possessió de percentatges mínims de capital, una determinada antiguitat com a soci, o altres característiques personals i/o professionals pel que fa a l’edat, l’experiència professional, la titulació acadèmica, etc.
• Clàusules que reforcin les majories legals exigides per adoptar determinats acords de la societat.
• Clàusules que estableixin un òrgan específic, diferent de la Junta i de l’òrgan d’administració, amb la denominació de “Consell de Família” o similar, amb funcions de supervisió o consulta.

2. Pactes amb eficàcia contractual limitada a les parts signants. Acords extraestatutaris

Aquest tipus de pactes obeeix a dues raons: la impossibilitat legal d’inscriure’ls al Registre Mercantil o el desig dels socis de no donar-los publicitat.

Entre aquests es poden esmentar els següents:

• Els que regulen la sindicació (o agrupació) d’accions a l’efecte de vot, en el sentit d’unificar el vot de tots els sindicats (agrupats), per a tots els assumptes que es puguin tractar en la Junta General o només per a alguns d’aquests. Si l’agrupació es duu a terme a fi de mantenir el control de la societat es denomina “sindicat de comandament”, i si, per contra, l’agrupació té per objecte defensar els interessos dels socis minoritaris davant la majoria de control es denomina “sindicat de defensa.” Si l’agrupació té per objecte establir limitacions per a la transmissió d’accions o participacions entre les persones signants del pacte, estarem davant del denominat “sindicat de bloqueig”. Aquesta finalitat es pot aconseguir mitjançant l’establiment de clàusules que introdueixin un dret d’adquisició preferent a favor dels membres del sindicat que obliguin a disposar de l’autorització prèvia d’aquest per poder fer la transmissió.
• Els que regulen el preu d’adquisició de les participacions socials en cas que un soci surti de la societat, ja que a falta d’acord entre la societat i el soci sobre el valor raonable de les participacions socials o de les accions, o sobre la persona o les persones que les hagin de valorar i el procediment que cal seguir per valorar-les, les valorarà un expert independent, designat pel registrador mercantil del domicili social.
• Establiment de clàusules d’arrossegament (drag along) o d’acompanyament (tag along), en cas de venda de l’empresa.

3. Els mètodes extrajudicials de resolució de conflictes

Una altra eina molt eficaç a l’hora de solucionar conflictes entre socis és recórrer a mitjans de resolució extrajudicials.

Entre els avantatges més significatius de les solucions extrajudicials es troben les següents:

• Reducció dels costos davant el procediment judicial: es parla que sol ser, depenent dels casos, un 76% més econòmic.
• Reducció dels temps de resolució del conflicte: mentre que un procediment judicial pot durar anys, amb les solucions extrajudicials com la mediació, en unes setmanes pot estar resolt.
• En les solucions extrajudicials, especialment els sistemes de mediació, són les mateixes parts les que arriben a un acord, de manera que no hi ha cap imposició d’un tercer i, per tant, és beneficiós per a totes dues parts. Així doncs, el compliment de l’acord quan es recorre a una solució extrajudicial sol ser molt alt.
• També cal destacar que aquestes solucions extrajudicials són especialment convenients en determinats tipus de conflictes en què les parts busquen confidencialitat.
• La mediació en concret és molt beneficiosa quan les relacions entre les parts han de continuar, com és el cas de les controvèrsies familiars o entre veïns, socis o empreses amb vinculacions més o menys permanents.

3.1. L’arbitratge

L’arbitratge és un procediment privat de solució de controvèrsies pel qual les parts, de mutu acord, en lloc d’anar al jutge sotmeten les disputes a un o diversos tercers independents denominats àrbitres, que són els encarregats de resoldre el conflicte i dictar una decisió (denominada laude) que és obligatòria per a les parts i susceptible de ser executada.

En matèria de dret de societats, durant decennis l’opinió majoritària de la doctrina mercantil espanyola, avalada per la jurisprudència del Tribunal Suprem, va entendre que el caràcter imperatiu de les normes que regulen la nul·litat de la Junta General i la impugnació dels acords socials impedia sotmetre’n la validesa a arbitratge, i que només eren admissibles les clàusules arbitrals que contenen els Estatuts socials, en què es feia una excepció respecte de les accions d’impugnació d’acords socials. Però, d’acord amb el precedent establert en la Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat, del 19 de febrer de 1998, el Tribunal Suprem, en la sentència del 18 d’abril de 1998, va canviar de criteri en declarar que, en principi, no queden excloses de l’arbitratge i, per tant, del conveni arbitral les controvèrsies sobre la nul·litat de la Junta d’Accionistes ni la impugnació dels acords socials. Si bé totes dues matèries es regeixen per normes de ius cogens, el conveni arbitral no afecta aquests preceptes imperatius, sinó el curs processal de resoldre aquestes discrepàncies; “sens perjudici que si algun aspecte queda fora del poder de disposició de les parts, els àrbitres no s’hi puguin pronunciar, sota pena que el seu laude quedi anul·lat totalment o parcialment”, ja que “el caràcter imperatiu de les normes que regulen la impugnació dels acords socials no obsta el seu caràcter negocial i, per tant, dispositiu”.

En aquest context, per impulsar l’arbitratge, en l’article 11 bis de la Llei d’arbitratge, titulat “Arbitratge societari” i afegit per la Llei 11/2011, de 20 de maig, s’estableix de manera clara que: “Les societats de capital podran sotmetre a arbitratge els conflictes que s’hi plantegin” (apartat 1); i que: “La introducció als Estatuts socials d’una clàusula de submissió a arbitratge requerirà el vot favorable d’almenys dos terços dels vots corresponents a les accions o les participacions en què es divideixi el capital social” (apartat 2). I de manera expressa, l’apartat 3 d’aquest nou precepte disposa que: “Els Estatuts socials podran establir que la impugnació dels acords socials pels socis o administradors quedi sotmesa a la decisió d’un o diversos àrbitres, així com encomanar l’administració de l’arbitratge i la designació dels àrbitres a una institució arbitral”.

La reforma de la Llei d’arbitratge, operada per la Llei 11/2011, de 20 de maig, llança un missatge clar a favor de l’arbitratge societari com a instrument per resoldre tots els conflictes que es puguin plantejar en l’àmbit de les societats de capital, que inclou les impugnacions d’acords socials i les accions de responsabilitat contra administradors.

3.2. La mediació

La mediació és un mitjà per solucionar controvèrsies, en què dues o més parts intenten voluntàriament arribar a un acord, per si mateixes, amb la intervenció d’un mitjancer.

La Unió Europea, després de la Directiva 2008/52/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, pel que fa a certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, va obligar els Estats membres a regular la mediació civil i mercantil. A Espanya, la norma que ha traslladat la Directiva de la Unió Europea és la Llei 5/2012, de 5 de març, de mediació en assumptes civils i mercantils. Posteriorment, el Reial decret 980/2013, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, ha regulat diferents aspectes que complementen la llei. La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització ha introduït la figura del mitjancer concursal.

La mediació empresarial permet als socis resoldre els conflictes per vies no litigioses, alhora que en preserva la confidencialitat.