Pautes que cal seguir en cas d’accident laboral

Qualsevol empresari o ocupador i treballador ha de conèixer quins casos es consideren accidents de treball i els procediments que s’han de seguir en cas que es produeixi un accident laboral, en definitiva, cal saber com s’ha d’actuar davant d’un accident laboral. La legislació laboral determina que “un accident de treball és qualsevol lesió corporal que el treballador experimenti amb ocasió o per conseqüència de la feina que executi per compte d’altri”. No obstant això, amb l’aprovació de la Llei 20/2007, els treballadors autònoms (no treballen per compte d’altri) sí que tenen dret a les prestacions per contingències professionals. En el cas dels autònoms econòmicament dependents (TRADE) és obligatòria la cotització i, per tant, la prestació, i per a la resta dels autònoms aquesta cotització és voluntària. En el mateix cas trobem les treballadores de la llar després de l’aprovació del RD 1596/2011.

Perquè un accident tingui la consideració d’accident laboral cal:

1. Que el treballador o la treballadora tingui una lesió corporal. S’entén per lesió qualsevol dany o detriment corporal causat per una ferida, cop o malaltia. S’assimilen a la lesió corporal les seqüeles o malalties psíquiques o psicològiques.
2. Que l’accident sigui amb ocasió o per conseqüència del treball, és a dir, que existeixi una relació de causalitat directa entre treball i lesió.

El mateix article 115 de la Llei general de la Seguretat Social, considera accidents de treball els que tenen lloc en determinades circumstàncies en què és present aquesta connexió causal de treball i lesió:

1. Los que sufra el trabajador al ir o al volver del lugar de trabajo (llamado accidente “in itinere”):

La qualificació d’accident “in itinere” com de treball es basa en el supòsit que, si la persona accidentada no hagués hagut d’anar a la feina des de casa seva, o a la inversa, la lesió no s’hauria produït.

Però la presumpció laboral de l’accident o la malaltia del treball només s’aplica als que es produeixen en el temps i lloc de treball, i no als que tenen lloc en el trajecte d’anada o tornada a aquest. L’assimilació a accident de treball de l’accident in itinere es limita als accidents en sentit estricte (lesions sobtades i violentes produïdes per agents externs), i no a les malalties de diferent etiologia.

La noció d’accident in itinere, no desenvolupada legalment, ha estat objecte d’una àmplia jurisprudència, sovint contradictòria. Són bastant habituals, com per exemple els accidents de cotxe d’anada a la feina.

De manera generalitzada, s’han de presentar uns requisits específics en l’accident in itinere:

• Teleològic: motiu o causa del desplaçament, iniciar o finalitzar el servei i tornar al domicili, sense que hi hagi cap interrupció per motius personals.
• Cronològic: l’accident s’ha de produir en un temps immediat o raonablement pròxim a l’hora d’entrada o sortida de la feina.
• Topogràfic: utilització del trajecte adequat, és a dir, el normal, usual o habitualment utilitzat.
• Modal o mecànic: el mitjà de transport utilitzat ha de ser racional i adequat

Accidents en missió. Tenen la consideració d’accidents de treball, tot i que no entren dins d’accident de treball in itinere, els que experimenti el treballador en el trajecte que hagi de fer per complir la missió, així com el que tingui lloc en el compliment d’aquesta dins de la jornada laboral. La denominació que els tribunals donen a aquests accidents és la d’accident “en missió”, que són els que no tenen lloc ni al centre de treball ni de camí a aquest, però que es produeixen durant l’execució de la feina, de manera que es considera centre de treball aquell en què el treballador desenvolupa les seves tasques i amb amplitud d’horari. Així, es considera accident en missió l’infart que tingui lloc al domicili i durant el cap de setmana, però en cas que es fessin unes tasques encomanades per l’empresa. S’amplia la presumpció a tot el temps en què el treballador apareix sotmès a les decisions de l’empresa, inclosos l’allotjament, els mitjans de transport, etc., ja que el lloc i el temps de treball, per exemple, de l’ajuda a la carretera no se circumscriuen a l’espai i l’acte estricte de reparació d’una avaria, sinó que s’estén també al desplaçament i a la ruta seguida per poder efectuar la reparació. Així, es considera accident de treball el que té lloc en els viatges de serveis i els trajectes que el treballador ha de recórrer com a conseqüència de la seva feina, als quals se’ls ha de donar el mateix tractament que als accidents que es produeixen dins del recinte de l’empresa i dins de la jornada laboral, i als que tenen lloc durant l’assistència a actes o reunions als quals s’assisteix per encàrrec de l’empresa.

El concepte d’accident de treball en missió no inclou, tanmateix, tots els episodis que han tingut lloc durant la missió. Se n’exclouen aquells que no tinguin cap connexió amb la feina; com, per exemple, si el treballador, encara que sigui amb una autorització de l’empresa, es desvia de la ruta per motius personals o quan el treballador està descansant en una habitació d’hotel després de finalitzar la jornada.

2. Els que experimenti el treballador amb ocasió o com a conseqüència de complir els càrrecs electius de caràcter sindical, així com els que tinguin lloc en l’anada al lloc on es duguin a terme les funciones pròpies d’aquests càrrecs i també en la tornada d’aquest.
3. Els que es produeixin amb ocasió o per conseqüència de les tasques que, encara que siguin diferents de les de la seva categoria professional, el treballador executi en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.
4. Els que tinguin lloc en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan els uns i els altres tinguin connexió amb la feina.
5. Les malalties que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es demostri que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució d’aquesta.
6. Les malalties o els defectes que el treballador ja patís anteriorment i que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.
7. Les conseqüències de l’accident de les quals se’n modifiqui la naturalesa, la durada, la gravetat o l’acabament, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o que tinguin l’origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.

Els nostres tribunals han posat de manifest que seran les circumstàncies que concorrin en cada cas les que determinaran l’existència de la relació de causalitat, i en funció d’aquests criteris s’apreciarà l’existència d’accident laboral respecte de les lesions experimentades pels treballadors, excepte quan s’hagin produït fets de tal importància dels quals es dedueixi l’absoluta manca d’aquesta relació.

Quins accidents no tenen la consideració d’accident de treball?

Malgrat el que s’ha comentat abans, la normativa laboral no considera com a accident de treball:

• Els accidents causats per una imprudència temerària del treballador: es considera imprudència temerària quan l’accidentat ha actuat de manera contrària a les normes, instruccions o ordres donades per l’empresari, de manera reiterada i notòria, en matèria de seguretat i higiene. Si coincideixen risc manifest, innecessari i greu, la jurisprudència entén que existeix una imprudència temerària; en cas contrari, serà una imprudència professional.
• Els causats per força major aliena al treball: és a dir, quan aquesta força major sigui d’una naturalesa que no tingui cap relació amb la feina que es fa en el moment en què té lloc l’accident. No constitueixen supòsits de força major aliena els fenòmens com les insolacions, els llamps i altres fenòmens anàlegs de la natura (sí la feina habitual del treballador és a la intempèrie, sí que és accident de treball).
• Accidents a causa d’engany del treballador accidentat: es considera que existeix engany quan el treballador, de manera conscient, voluntària i maliciosa, provoca un accident per obtenir prestacions que es deriven de la contingència.
• Accidents derivats de l’actuació d’una altra persona: els accidents que són conseqüència de culpa civil o criminal de l’empresari, d’un company de feina o d’un tercer constitueixen autèntics accidents de treball, sempre que tinguin alguna relació amb la feina.

El procés que cal seguir en cas d’accident de treball

Quan s’entra a treballar en una empresa és molt recomanable saber quina és la mútua col·laboradora que es té contractada. Aquesta mútua serà l’encarregada de l’assistència sanitària en cas d’accident, la prestació per incapacitat temporal en el cas d’una baixa mèdica, la possible rehabilitació, etc.

1. Primers auxilis i comunicació a la mútua

Per pal·liar els efectes d’accidents lleus que es puguin produir al centre de treball (petites caigudes, talls sense importància...) ha de tenir una farmaciola de primers auxilis.

Si el treballador accidentat necessita anar a un metge, el més correcte és que el visiti el facultatiu de la mútua d’accidents. Per a això, l’empresa ha de facilitar a la persona afectada el volant d’assistència, un document que serveix per donar fe que l’accident s’ha produït com a conseqüència del treball. Tant la farmaciola com les plantilles dels volants d’assistència els facilita la mútua.

En el cas d’accident al centre de treball, l’empresa ha d’avisar a la mútua i portar el treballador al centre de salut de la mútua perquè rebi assistència, amb el volant d’assistència mèdica corresponent. Si no hi ha cap centre de salut de la mútua obert, o es troba lluny i el treballador necessita assistència mèdica urgent, s’ha de contactar amb el servei d’emergències 112 o anar al centre mèdic d’urgència més proper, encara que no sigui de la mútua. En qualsevol cas, cal indicar que s’està ferit per un accident laboral.

A partir d’aquí, es poden produir dues situacions:

• Que el treballador caigui en situació d’incapacitat temporal (IT). En aquest cas, l’empresa ha de comunicar l’accident a l’entitat gestora en un termini de 5 dies hàbils a partir de la data de la baixa.
• Que no hi hagi IT. En aquest cas, la persona afectada s’haurà de reincorporar al seu lloc i l’empresa haurà de notificar l’accident sense baixa a l’entitat gestora durant els primers 5 dies del mes natural següent al de l’accident.

Si l’accident de treball és considerat com a greu o molt greu, o ocasiona la mort de la persona afectada, l’empresa ha de fer una comunicació a l’autoritat laboral dins de les 24 hores següents al succés. En concret, ha d’informar de les dades identificadores de l’empresa i de les circumstàncies de l’accident.

2. Comunicat d’accident i proves
Davant d’un accident de treball, l’empresa ha d’elaborar un informe o comunicat d’accident, en què s’han d’indicar les dades del treballador accidentat, l’empresa per a la qual treballa i una descripció de l’accident i, normalment, de les mesures que s’havien pres per evitar-lo. És interessant que el treballador tingui una còpia d’aquest informe. També és important que s’obtingui una còpia de l’informe o l’atestat que hagi aixecat la policia, si hi ha intervingut pel tipus d’accident que s’hagi produït. Si hi ha hagut testimonis, convé apuntar qui són i obtenir-ne un telèfon o alguna manera per posar-s’hi en contacte, en cas que calgui.

3. Investigació de l’accident

Després d’un accident de treball, convé que l’empresa dugui a terme una investigació del que ha succeït per determinar les causes de l’accident i proposar mesures preventives perquè els esdeveniments no es tornin a repetir.

Normalment, si l’accident no és greu (un petit tall, una relliscada amb un terra moll...), no hi acostuma a haver investigacions de l’Administració. Però, en alguns casos, sobretot en casos greus o de mort, es fan investigacions a través de la Inspecció de Treball, que investiga si l’empresa va prendre totes les mesures de seguretat i prevenció que estableix la Llei. En cas que no sigui així, es pot sancionar l’empresa.

Si no hi ha cap investigació d’ofici, el treballador accidentat (o els seus familiars en cas de mort) pot denunciar aquests fets davant de la Inspecció perquè es dugui a terme aquesta investigació i, si escau, s’arreglin les deficiències a fi d’evitar futurs accidents.

Finalment, cal assenyalar que el treballador que ha tingut un accident de treball té una sèrie de drets, com l’assistència sanitària, la baixa mèdica, prestacions i indemnitzacions en cas de mort, etc.

Un últim consell.
La millor garantia per evitar sorpreses i complir la normativa vigent és deixar-se assessorar per un professional degudament qualificat i que pertanyi a un col·legi professional o associació professional de reconegut prestigi.