Un exemple de professionalitat: Fausto Saavedra Meléndez. Advocat i consultor en estratègia empresarial

Parli’ns de la seva trajectòria professional, si us plau.

La meva trajectòria no és diferent de la de molts professionals amb vocació, que exerceixen la seva professió enfocant-la al que els agrada i esforçant-se per fer-ho bé de manera permanent. Jo m’inicio en el món del dret el 1979, amb un sistema jurídic en ple procés de canvi, compatibilitzo l’exercici professional amb el treball a la banca durant gairebé 10 anys i després aposto pel món empresarial com a advocat mercantilista i laboralista, creant a poc a poc la integració amb altres professionals per cobrir les necessitat d’atendre els clients que anava incorporant al meu despatx.

Per què va començar a exercir com a assessor?

Vaig començar a exercir com a advocat perquè hi havia oportunitats grans i clares al país, que s’estava obrint a una etapa nova i fructífera de creixement econòmic i obertura internacional, des d’una formació i un coneixement del món empresarial, per raó familiar i per contacte directe amb el sector financer.

En quin moment deixa de ser assessor per convertir-se en un “empresari/assessor”?

El moment exacte és el 1988, quan abandono la banca i llogo la meva primera oficina per, juntament amb els meus 4 col·laboradors, dedicar el 100% del meu temps als meus clients, que en aquell moment també són gent jove plena d’il·lusions per participar en la prosperitat econòmica i traçar un nou rumb per al país.

Què aconsellaria a algú que estigui començant?

El primer, pensar, diuen que “entre una persona llesta i una altra d’intel·ligent només hi ha dos minuts de reflexió” i és cert, cal enfocar-se per fer el que a un més el crida o més li agrada, però també cal veure si això es pot explotar com una professió o com una empresa amb l’èxit raonablement esperat. No es tracta de triomfar, sinó d’encertar en la vida. Després, insistir a fer les coses bé i estar ben centrat en el projecte sense perdre’s pel camí, i parar cada any per revisar, reformar o millorar. Per descomptat, cal estar atents a la competència, però sense témer-la.

Què és el què li agrada més de la seva professió i què és el que li agrada menys?

El que més, ajudar els altres a resoldre les seves expectatives i els seus projectes, i a evitar els problemes. El que menys m’agrada és haver de lluitar amb la injusta burocràcia i la falta de sensibilitat i sentit del que és públic de la nostra administració. Tampoc no m’agrada de vegades tenir més interès que el client en els seus assumptes, sembla estrany però passa força vegades.

Com han canviat les coses en el sector dels despatxos professionals al llarg d’aquests últims 40 anys?

Més que com, jo diria de quina manera... el 1980 la meva professió s’exercia amb un bolígraf, una màquina d’escriure, uns calcs i paper ceba, el telèfon i el BOE o l’Aranzadi a tot estirar. Bé, realment és molt difícil donar una resposta breu, però és molt fàcil imaginar-la, perquè ha canviat tant com han canviat el món i la societat. N’hi hagi prou amb imaginar com han canviat les comunicacions, la informàtica que no existia i avui ho omple tot. En general, la professió d’un advocat d’empresa llavors es duia al cap i gairebé hi cabia tot, avui està tot fora del cap i l’advocat ha de saber on és i com enllaçar la informació per fer-la comprensible i ajudar els clients.

Com va planificar el seu relleu generacional en la seva firma professional?

Senzill, adonant-me que els anys passen de pressa i que ja havia assolit la maduresa, sense tenir fills i coneixent el meu equip. Vaig buscar persones interessades en el sector de característiques similars al meu despatx que buscaven homogeneïtzar amb el meu projecte, vaig escoltar l’opinió dels meus companys i vaig depurar els que volien un altre camí diferent que el que jo volia traçar de creixement per integració, i vaig deixar el meu lideratge de banda. Em va suposar 30 oportunitats diferents trobar i casar amb la que em convenia, i 4 anys d’actitud oberta i sincera. Crec que el secret és no deixar-ho per a última hora.

En aquests moments està preparant un llibre, ens podria explicar alguna cosa d’aquest projecte.

Bé, és un llibre escrit entre un que mira el treball des de la cúspide i un altre que comença a pujar, dues generacions per contemplar el “problema de trobar feina” i la faceta de l’emprenedor per arribar-hi. És una reflexió eminent, pràctica, per decidir si esperar una feina o buscar la teva prenent les regnes de la teva vida. L’estic escrivint amb la meva neboda, que s’acaba de titular per CUNEF i anima a no esperar, a sortir a traçar el teu propi projecte laboral de vida i a trobar la satisfacció de crear feina per als de la teva generació.

Actualment comença una nova etapa professional en la seva vida, aprofitant tot el bagatge i l’experiència que ha acumulat al llarg d’aquests anys. Parli’ns-en, si us plau.

Bé, la meva nova etapa està focalitzada a portar al món de les pimes el creixement que fins ara només estava reservat a les grans empreses, l’M&A, el corporate finance, com es coneix al món anglosaxó, el que aquí anomenem fusions i adquisicions, ajudar a créixer orgànicament en aquest sector, el més ampli en termes d’ocupació i d’influència en el PIB, però també un sector amb forta presència vital, moltes vegades familiar i connectat precisament amb la vida de les persones... els que volen començar, els que es volen jubilar, els que volen créixer i llegar als fills un futur més sòlid, els que volen començar amb quelcom que ja està en marxa. Una activitat com a “assessor amb experiència” en operacions corporatives de compravenda d’empreses, però també com a mediador capaç de trobar objectius realistes. La meva experiència em porta a aprofitar el temps i les oportunitats, buscant el que és essencial i, per tant, reduint els costos on no es veuen riscos.