Elements i factors per valorar una empresa o negoci

El valor d’una empresa és una aproximació del que el venedor esperaria rebre o un comprador esperaria pagar a canvi d’aquest actiu, i estarà determinat per expectatives i factors subjectius i objectius. Per la seva part, el preu serà el que finalment el comprador i el venedor acordin pagar o rebre si es decidissin a dur a terme l’operació. La valoració d’una empresa o negoci, quan no hi hagi un preu de mercat de referència, obliga a fer servir un mètode o diversos que ens aproximin al valor real de l’empresa, si bé el preu final estarà subjecte a un procés de negociació entre la part compradora i la venedora en el qual es consideraran múltiples elements i factors.

Un procés previ a la valoració de l’empresa, independentment del mètode que es triï, és fer una anàlisi sobre l’empresa i el seu entorn, i analitzar-ne la capacitat de creixement i de generar valor al mercat, la posició davant la competència, la penetració al mercat i les capacitats futures, la capacitat i les vies de monetització, l’equip humà i la professionalització d’aquest i l’organigrama i el valor del patrimoni, entre altres factors.

Pel que fa als factors externs és important tenir en compte la conjuntura econòmica present i futura, tant del país on duu a terme l’activitat com dels països on té enfocats els mercats en cas de les empreses amb projecció internacional.

Això ens ajudarà a analitzar quines són les nostres principals fortaleses i debilitats i ens permetrà valorar la nostra empresa davant de tercers.

Valor d’una empresa

El valor d’una empresa és una aproximació del que el venedor esperaria rebre o un comprador esperaria pagar a canvi d’aquest actiu, i estarà determinat per expectatives i factors subjectius i objectius. Per la seva part, el preu serà el que finalment el comprador i el venedor acordin pagar o rebre si es decidissin a dur a terme l’operació.

Atenció! La valoració d’una empresa, quan no hi ha un preu de mercat de referència fixat en un mercat organitzat que sigui prou transparent, obliga a fer servir un mètode o diversos que ens aproximin al valor real de l’empresa, si bé el preu final de la transacció estarà subjecte a un procés de negociació entre la part compradora i la venedora en el qual es consideraran múltiples elements i factors.

Amb caràcter general, una empresa ofereix un valor diferent per al mateix venedor i els adquirents potencials. El valor no s’ha de confondre amb el preu, que és la magnitud quantitativa per la qual totes dues parts acorden materialitzar la transacció.

La valoració d’una empresa efectuada per un expert pot tenir diferents propòsits, com ara:

• Negociació d’operacions de compravenda
• Valoració d’empreses amb cotització
• Processos de sortida a borsa
• Establiment de sistemes retributius per a directius i treballadors
• Processos de divisió testamentaris
• Adopció de determinades mesures estratègiques en l’àmbit empresarial, inclosa la mateixa continuïtat de l’empresa, entre d’altres
• Processos de separació de socis
• Plets judicials i processos arbitrals

Mètodes de valoració d’empreses

Hi ha diversos mètodes de valoració d’empreses i, en les últimes dècades, els experts n’han desenvolupat nombroses variants a mesura que s’han desenvolupat la ciència econòmica i les finances empresarials.

Els mètodes de valoració principals es poden classificar segons la diversa metodologia que fan servir. Així, es poden destacar els següents:

1. Mètodes basats en el balanç de l’empresa: valor comptable, valor de liquidació, valor substancial, actiu net real.
2. Criteris basats en el compte de resultats: normalment consisteixen a aplicar determinats múltiples a paràmetres que mesuren el resultat: PER (també coneguda com a P/E ratio, Price-to-Earnings ratio o ràtio preu-benefici), vendes, Ebitda (de la sigles en anglès Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation, and Amortization, és a dir, els guanys abans d’interessos, impostos, depreciació i amortització), etc.
3. Descompte de fluxos: és el més utilitzat, ja que estima el valor de l’empresa en funció de la capacitat de generació futura de beneficis.
4. Mètodes basats en opcions.
5. Mètodes mixtos: basats en el fons de comerç o goodwill.

Això és un resum d’alguns dels mètodes de valoració més estandarditzats i acceptats en les operacions corporatives per determinar el valor d’una empresa. El que hem de tenir en compte a l’hora de triar-ne algun sempre és: decantar-nos per aquell que reflecteixi millor la realitat de la nostra empresa, i sempre és aconsellable fer servir més d’un mètode de valoració.

La majoria dels mètodes descrits tenen com a inconvenient principal el fet que estan dissenyats per determinar el valor d’una empresa en valors històrics, mentre que les parts volen obtenir una valoració que consideri les expectatives i la capacitat de generació de beneficis en el futur. D’aquesta manera, hi podria haver 2 empreses amb un balanç relativament similar, però amb una capacitat de generació de beneficis futurs substancialment diferents, per la qual cosa el seu valor hauria de reflectir aquesta disparitat.

Per això, entre els experts es considera que el mètode més apropiat per valorar una empresa consisteix a descomptar els fluxos de fons futurs esperats, ja que, al contrari, el valor substancial d’una empresa es basa en la seva capacitat per generar fons o fluxos per als accionistes.

Per tant, amb caràcter general, els experts en valoració d’empreses estimen que el valor d’una empresa té poca relació amb el valor comptable d’aquesta. Al contrari, cal examinar la capacitat econòmica per generar fluxos futurs per a l’empresa.

Malgrat tot això, si bé el mètode de fluxos de caixa descomptats és el mètode que s’aproxima més al valor d’una empresa, cal assenyalar que amb caràcter previ s’ha de fer una anàlisi del tipus d’empresa i la seva situació sectorial i individual per concretar si un altre mètode dels exposats abans ofereix una aproximació millor per determinar el valor de l’empresa. En aquest sentit, el mètode de valoració basat en els fluxos de caixa descomptats ha d’efectuar diverses estimacions sobre una sèrie de paràmetres (principalment la determinació dels fluxos futurs), de manera que de vegades, fent servi el mateix mètode, pot oferir diversos valors segons les estimacions que es facin, la qual cosa suposa un cert nivell de subjectivitat.

Així mateix, l’experiència demostra que en el cas d’adquisicions d’empreses el preu que finalment acorden un comprador i venedor independent no coincideix, tret de casos comptats, amb l’import obtingut aplicant un mètode de valoració dels exposats, sinó que, la majoria de vegades, suposa un punt de partida per emprendre la negociació entre les parts. Un símil podria ser el preu d’un immoble acordat entre les parts i el seu valor de taxació determinat per un expert aplicant determinats criteris d’índole professional.

En tot cas, resulta molt recomanable abans d’iniciar les negociacions per a la compravenda d’una empresa fer-ne una valoració independent, ja que això facilitarà tenir un punt inicial de referència per abordar aquesta negociació i tenir un criteri quantificable.