Entrevista a l’Il·lm. Sr. Francisco Menargues García

Què ens pot dir de la seva trajectòria professional?

Vaig començar a exercir com a treballador de Banesto i vaig arribar a tenir càrrecs directius en aquesta entitat durant 8 anys. A partir del 1988 vaig passar exercir la professió de manera liberal, sobretot en les àrees d’economista auditor de comptes, interventor judicial en suspensions de pagaments, dipositari i comissari en fallides, administrador concursal i com a consultor fiscal comptable d’empreses.

Des de fa 14 anys exerceixo el deganat del Col·legi d’Economistes d’Alacant. En aquest període hem emprès projectes importants, entre els quals destacaria la construcció d’una seu moderna, funcional i adaptada a les noves tecnologies i a les exigències de formació que demanen els col·legiats.

Ha estat elegit president del Consell Valencià d’Economistes, com afronta aquest repte?

Amb molta il·lusió i responsabilitat. Es tracta de ser el cap visible d’un col·lectiu al qual pertanyen prop de 6.000 professionals de tota la regió. El Consell representa els seus interessos, pretén donar visibilitat al seu treball i ser garant de la qualitat dels serveis que presten perquè els ciutadans i les empreses no dubtin a l’hora de confiar-los els seus assumptes financers, fiscals, laborals, mercantils... i triïn un professional col·legiat, és a dir, un ECONOMISTA.

D’altra banda, el Consell s’hauria de tenir en compte com a veu autoritzada i experta en assumptes econòmics, per exemple, en la reclamació d’un model de finançament autonòmic millor o en la regulació de la fiscalitat de la comunitat. Així mateix, disposa d’una eina de treball important per calibrar la marxa de l’economia de la regió, que són les enquestes de conjuntura econòmica que periòdicament responen els col·legiats, els quals, des de la seva posició de coneixedors directes de l’activitat, opinen sobre diferents variables.

Què aporta el col·legi al desenvolupament de la professió?

La col·legiació, malgrat que no és obligatòria, en general, per als professionals de l’àmbit econòmic, és molt beneficiosa per als professionals d’aquest ram.

Dona sentit de pertinença a un col·lectiu prestigiós i de gran qualitat, ja que els col·legiats estan subjectes a una actualització constant dels seus coneixements i a unes normes deontològiques d’actuació professional.

Per a algunes parcel·les d’actuació determinades, com són l’àmbit concursal i pericial, és imprescindible estar col·legiat, i per a d’altres, com l’auditoria, és pràcticament imprescindible.
A més, agilita gestions davant de l’Administració, simplifica tràmits i permet accedir a un gran nombre d’avantatges i de facilitats.

Quins projectes té el col·legi per al 2018?

Estem convençuts que els pròxims anys seran una etapa de consolidació i enfortiment del col·lectiu. Si la crisi econòmica ens ha ensenyat alguna cosa és la necessitat de tenir professionals preparats en l’àmbit econòmic i financer. Volem fomentar l’àrea d’economistes d’empreses i enfortir llaços amb les associacions empresarials.

A més, estem en via de culminar la unificació amb el Col·legi de Titulars Mercantils, la qual cosa suposarà un creixement del col·legi i l’assumpció de nous reptes. D’altra banda, el 2018 serà any d’eleccions i l’escola haurà de renovar la meitat dels membres de la junta.

La seva és una professió de reciclatge continuat, com tracta el col·legi aquest aspecte?

Cal adaptar-se amb rapidesa als canvis normatius continuats que es produeixen, així que no podem deixar d’actualitzar els nostres coneixements permanentment. L’oferta formativa és el pilar del col·legi. Impartim prop de setanta cursos l’any i s’hi inscriuen gairebé 2.500 alumnes. Amb la reforma de la nostra seu tenim unes instal·lacions capdavanteres per a la formació i els nostres col·legiats responen positivament a totes les propostes d’actualització de coneixements que els fem.

Cal dir que part de la nostra formació és gratuïta per als col·legiats —per exemple, tots els cursos d’informàtica— i que aquest any hem avançat en l’organització de cursos en temps real (streaming), que es poden seguir des del despatx, des de casa o des del lloc de treball sense necessitat de desplaçar-se a la seu col·legial.

Han d’estar en contacte continu amb les diferents administracions, com és aquesta relació?, són sensibles a les seves demandes?

Anem a les reunions que ens convoquen i emetem els informes que ens requereixen. És una tasca que es fa més profundament a través del Consell d’Economistes d’Espanya i els diferents òrgans especialitzats en què el Col·legi d’Alacant té una representació important.

En els últims mesos s’han presentat estudis sobre la competitivitat regional, la gestió de l’aigua, les incerteses de l’economia espanyola, la inversió directa a l’exterior, el frau fiscal... tots contenen una sèrie de propostes i recomanacions dirigides als encarregats de les polítiques legislatives.

Sempre ens agradaria que se’ns tingués més en compte, sobretot quan constatem que la producció normativa és massa, dispersa, de vegades confusa, i que cada vegada recauen més exigències i responsabilitats en el particular/ciutadà/contribuent, que ha de suportar un control que correspondria a l’Administració.

És un any amb moltes novetats legislatives, quina en destacaria?

Com és habitual, s’han produït novetats legislatives importants en temes fiscals, entre d’altres.

• Modificacions en l’aplicació del mètode d’estimació objectiva de l’IRPF.
• Modificació del reglament d’aplicació dels tributs.
• Modificació del reglament general del règim sancionador tributari.
• Modificacions en l’IRPF, l’impost de societats i l’impost sobre successions i donacions.
• Modificació de la Llei general tributària en matèria de revisió en la via administrativa.
• Modificació del reglament general de recaptació.
• Modificació del reglament de l’IVA en relació amb el subministrament immediat d’informació.

Fora de ‘àmbit fiscal, podem destacar algunes reformes concloses, en procés o anunciades, com ara:

• La Llei de reforma del treball autònom.
• El Projecte de llei de crèdit immobiliari, més conegut com a llei hipotecària.

O, com va anunciar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la visita a la seu del nostre Col·legi a Alacant, la reforma necessària del Llibre IV del Codi civil dedicat als contractes de compra i venda per donar resposta als nous models de negoci i activitat.