Un exemple de professionalitat: Natalia Montolio. Industrial Organization Engineer. CEO DoctusBox

De professió

Natalia Montolio

Industrial Organization Engineer. CEO DoctusBox

Ja són més de vint anys al món digital. Com és que una enginyera industrial dedica tota la seva trajectòria professional al món digital?

Soc enginyera industrial superior per la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), i gràcies al fet que vaig fer el projecte de final de carrera al CESCA, el Centre de Supercomputació de Catalunya i Comunicacions Avançades, vaig ser de les primeres persones que va tenir accés a Internet en aquest país.

Em va agradar tant el tema que ja em vaig dedicar tota la vida a projectes d’Internet, i a tot el que està relacionat amb aquest apassionant món amb què continuo treballant, i on espero seguir moltíssims anys més.

Has desenvolupat tota la teva carrera professional al CESCA?

No, vaig ser-hi tres anys, on vaig aprendre i crec que també vaig aportar moltíssim. Després he tingut la gran sort de treballar en empreses de primera línia com IESE, T-Systems o SEAT i en d’altres de més petites. El fet d’haver treballat en diverses empreses et fa molt fort pel que fa a coneixements, metodologia i habilitats comunicatives, la qual cosa altres persones aprenen a través dels llibres. 

He liderat i implantat wes corporatives, intranets, sistemes de correu i he adaptat una gran quantitat de programes a interfícies web en sectors que van des de la salut fins a l’educació, la indústria o l’automòbil. Sempre m’he guiat per la senzillesa d’ús i la màxima satisfacció per a l’usuari final.

Diuen que treballar amb informàtics no és fàcil.

Tots els perfils són especials: metges, advocats, especialistes en màrqueting, economistes, etc. Cada sector té el seu argot, la seva manera de treballar i la seva manera de comunicar-se. Jo he fet projectes amb gairebé tots els sectors i el més graciós és que cadascú et diu que és molt especial, que cal tractar-lo diferent. M’he passat tota la vida liderant projectes amb informàtics i és el sector amb el qual em sento més a gust. Són binaris (o si o no), no els agrada perdre el temps amb reunions presencials en què es divaga hores i hores de vegades sobre l’èter, els agrada ser concrets i parlar sense massa floritures ni voltes. Per això de vegades els etiqueten com a rars o “associals”. Tot i que soc enginyera, em considero més informàtica, he gestionat molts equips d’informàtics i he tractat, sense exagerar, amb milers d’informàtics. El meu estil de lideratge és saber el que sap la meva gent, per parlar el mateix llenguatge i cobrir-los on ells no arriben. La proximitat amb la meva gent m’ha costat moltes hores, amics i fins i tot relacions, però gràcies a això puc presumir d’entendre’ls com ningú, i alhora poder-los exigir com ningú.

Et coneixen com la traductora informàtica. Què significa?

Ha, ha. Em poso a les sabates del client, tinc el do de l’empatia i capto perfectament el que necessita. Llavors ho tradueixo al “llenguatge digital” per traspassar-ho al meu equip i executar-ho conjuntament. Depenent del tipus de projectes és difícil que els clients s’entenguin directament amb els informàtics.

Explico al client perquè un projecte tardarà més o menys temps i com es farà. Fujo dels informàtics que treballen a la manera antiga i volen ser imprescindibles i enfonsar-te a tu i al client si ells desapareixen del mapa. Fujo dels informàtics que són com caixes hermètiques que no et volen explicar res del que fan.

La trasformación digital, entre altres coses, ha trencat amb aquest perfil imprescindible que es guarda la informació per a ell solet.

Tu vas començar ja fa molts anys amb la transformació digital quan les persones ara en parlen.

Perdona que et corregeixi. Jo vaig començar amb el món digital, però allò no era una transformació digital, però és normal que ho comentis així. He sentit dir a moltes persones, i fins i tot a companys de professió, que la transformació digital va començar amb l’aparició d’Internet, les webs, els correus electrònics i les connexions web. Això no era transformació, era digitalització. Perquè transformació és canviar una cosa que ja existeix, i si abans no existia res, no es pot parlar de trasformación digital, si el món digital encara no existia com a tal.

En els inicis, i encara ara en moltes empreses, les webs no van canviar la manera de treballar de les persones, ni tampoc la d’actuar del client. Els webs eren un canal de publicitat nou, i moltes vegades les empreses les tenien simplement “perquè calia tenir-les”. Però amb l’aparició de les webs a les empreses no es pot dir que es fes una transformació digital. El correu electrònic va ser una nova manera més senzilla de comunicar-se, però no va canviar significativament la manera de treballar de les empreses.

Què s’entén llavors per transformació digital?

La transformació digital va molt més enllà d’implantar una web, un sistema de correu electrònic o fer còpies de seguretat al núvol. Hi ha empreses que posen una Wi-Fi i diuen que s’han sumat a la transformació digital, i la transformació digital no és posar tecnologia i no aprofitar-la no per fer alguna cosa diferent, més enllà de millorar les comunicacions.

Es parla de transformació perquè transforma la manera de treballar a les empreses, transforma la manera d’actuar dels clients i transforma la manera de fer els processos i els projectes. Entén perfectament la manera d’actuar del client i resulta que l’eina principal per a aquesta transformació són les eines digitals: xarxes socials, webs, intranet, programari col·laboratiu, big data, etc.

Les empreses que creuen que la transformació digital consisteix a implantar eines perquè si, estan condemnades al fracàs o a gastar molts diners i temps inútilment. Per exemple, moltes empreses estan adherides a totes les xarxes socials, però no tenen clar per a què poden servir. I d’altres no les fan servir perquè no tenen clar per a què els serveixen.

Perquè existeixin les empreses fan falta clients, i aquesta és la clau de la transformació digital: pensar com actuen els clients i adaptar-se, perquè no podràs ser competitiu en un món d’empreses emergents i empreses que ja han nascut amb el model digital. Cal reconèixer que la manera d’actuar dels clients ha canviat: compren per Amazon, van al concessionari exactament amb el model de cotxe i tots els accessoris que volen comprar o miren les valoracions abans de sotmetre’s a una operació en una clínica o anar a un hotel. Llavors, què pots fer-hi tu com a empresa per adaptar-te a la nova manera d’actuar dels clients? Una transformació digital.

És un món on es descobreixen nous talents, les organitzacions comparteixen la informació i ja no hi ha el típic que es guarda la informació per a si mateix.

És una transformació o gairebé, diria jo, un desafiament digital, organitzatiu i psicològic per a moltes empreses.

Per què moltes empreses quan senten aquestes dues paraules s’espanten?

Quan un consultor truca a la porta i et diu que la teva empresa ha de fer una transformació digital, el primer que et ve a la ment és que has de fer un gran canvi, que estàs antiquat. I a la majoria de les persones els espanten els grans canvis.

Segons el meu parer, la falta d’enteniment d’aquest concepte és el que fa que moltes empreses es quedin enrere i que d’altres facin moltes accions independents, com donar-se d’alta a totes les xarxes socials que al final no té l’impacte que la transformació digital havia promès. La transformació digital consisteix a pensar en el teu client per introduir tecnologia, no introduir tecnologia perquè sí. Introduir la tecnologia en la relació amb els clients (WhatsApp, Facebook, LinkedIn, newsletter, etc.), a l’hora de captar-los, d’estudiar-ne els gustos i les preferències, de pal·liar-ne els dolors o les expectatives, d’avaluar el teu servei, d’avaluar la competència, etc. Al final es tracta de posar la tecnologia al servei del client (que pot rastrejar on és el seu paquet, que pugui avaluar el teu servei, queixar-se, fer un curs en línia, etc.).

No ens hem d’espantar, els bons consultors avaluem el que ofereix l’empresa i com actuen ara els consumidors davant del servei o el producte que està oferint. A partir d’això s’aplica la tecnologia adequada.

Per què hi ha tants titulars amb to amenaçador que diuen que les empreses que no s’afegeixin a la transformació digital moriran?

Perquè a fi que hi hagi una empresa és imprescindible que tingui clients, i en un futur els clients seran digitals, com ja ho són els nostres fills: demanen cita per Internet, compren per Internet, miren els rànquings abans de fer alguna cosa, etc.

Tu sempre parles de transformació digital i metodologia AGILE, què té a veure una cosa amb l’altra?

Les organitzacions canvien amb la manera de pensar i d’actuar del client. Amb la digitalització ell és molt ràpid i el que avui val, en dos mesos ja no val. Pensem en el furor de Pokémon, per exemple, que va durar quatre mesos i avui ja ningú en parla. Fins ara les consultores feien els projectes a fi de seguir una planificació i gairebé era més important seguir la planificació del projecte fins que es finalitzava. Avui aquesta manera lineal d’executar els projectes d’inici a final seguint un calendari ja no serveix, perquè a la meitat del projecte pot ser que les coses hagin canviat, o pot ser que quan acabis el projecte ja no interessi a ningú, per això es tracta de trossejar els projectes en lliuraments ràpids i si cal fer-hi modificacions es fan en la part implicada.

Els projectes es basen en el desenvolupament iteratiu i incremental, en què els requisits van evolucionant amb el temps segons la necessitat del projecte. Les persones que intervenen en aquests projectes han de saber prendre decisions ràpides, treballar en equip i ser altament tolerants al canvi.

Un exemple molt senzill per entendre la metodologia AGILE és l’enviament massiu de cartes. Suposem que hem d’enviar un milió de cartes. La metodologia tradicional redacta aquest milió de cartes, les ensobra i les envia.

La metodologia AGILE enviaria 1.000 cartes i veuria com reacciona el client. Després n’enviaria 1.000 més amb els canvis corresponents si fos el cas, i així de 1.000 en 1.000 fins al milió.

Amb aquest exemple es veu clar que amb la metodologia tradicional els clients no reben la carta fins que l’empresa hagi arribat al milió. Amb la metodologia AGILE almenys 1.000 clients es beneficien abans de rebre les cartes. Amb la metodologia tradicional, si hi ha un error a les cartes, tots els clients tindran l’error. Amb la metodologia AGILE, si després del primer enviament es detecta l’error, es corregeix i tan sols els mil primers tindran l’error.

Cofundadora de DoctusBox SL

Sí, es tracta d’un concepte revolucionari en el món de la salut, perquè posa en contacte totes les baules de la salut (metge, pacient i farmacèutic o altres canals de confiança de la salut i el benestar). Si em permeteu us explico aquest interessant projecte en una altra entrevista, perquè és un altre clar exemple que sense la transformació digital i la metodologia AGILE no hauria estat possible. I avui, després de mesos de treball, és una realitat que m’agradaria explicar-vos, si em permeteu, en un monogràfic sobre això, perquè m’agradaria poder-ho explicar amb detall.

A part, has fet una cosa que pot demostrar com amb la transformació digital i la metodologia AGILE el talent el marca un mateix.

Així és, jo sempre he volgut fer un projecte d’autodesenvolupament personal, perquè m’apassionen aquests temes, i els he estudiat en profunditat, però la gent em deia que no m’atreviria a escriure sobre l’autodesenvolupament personal, i que què feia una enginyera escrivint sobre aquests temes.

Doncs bé, he escrit el meu llibre com a passatemps, l’he pujat a Internet amb Amazon; milers de lectors l’han llegit, m’han donat ressenyes i he estat molt de temps al número 1. El llibre té algun error que m’han indicat els mateixos lectors i que d’aquí poc corregiré, i el tornaré a pujar a Amazon. Ni en els meus millors somnis sense Amazon hauria arribat a milers de lectors amb el meu llibre De conformista a Ment Invencible, perquè les editorials probablement així ho haurien decidit. Amb la transformació digital moltes vegades no decideixen els intermediaris: decideixen els usuaris finals i el fabricant. Com jo amb el meu llibre, i els meus lectors.

Però el llibre només és la punta de l’iceberg d’un apassionant projecte que gràcies a la transformació digital i la metodologia AGILE veureu ben aviat. I la demostració que la transformació digital despertarà moltíssims talents fins ara ocults per les empreses, societat o qui ho sap. Per això, cada matí, entre els meus agraïments dono gràcies a la trasformación digital.