Principals mesures fiscals aprovades per fer front a la COVID-19

A conseqüència de l'estat d'alarma declarat pel Govern per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, s'han anat aprovant una sèrie de mesures fiscals, que tractarem de resumir en aquest article, analitzant aquelles que tenen una vigència actual, com les exempcions en AJD per a les escriptures de formalització de novació dels préstecs i crèdits hipotecaris, disponibilitat dels plans de pensions en cas de desocupació o cessament d'activitat, o la reducció de l'IVA aplicable al subministrament de determinat material sanitari i dels llibres, revistes i diaris electrònics i la possibilitat de presentar una segona autoliquidació de l'impost sobre societats fins al 30 de novembre de 2020, etc.

Les principals mesures aprovades pel Govern amb vigència actual, les podem resumir en:

1. Reducció tipus impositius de l'IVA

D'acord amb el Reial decret llei 15/2020, i amb efectes des del 23 d'abril de 2020:

• Es redueix del 21 al 4% el tipus impositiu aplicable als lliuraments de llibres, revistes i diaris electrònics que, com s’esdevé amb els de paper, no continguin fonamentalment publicitat, alhora que s'incrementa del 75 al 90% el percentatge dels ingressos que la publicitat ha de proporcionar a l'editor perquè s'apliqui el tipus general.

2. Les escriptures d’AJD estan exemptes de formalització de novació dels préstecs i crèdits hipotecaris

S'estableix que les escriptures de formalització de les novacions contractuals de préstecs i crèdits hipotecaris que es produeixin a l'empara del Reial decret llei 8/2020 per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, quedaran exemptes de la quota gradual de documents notarials de la modalitat d'actes jurídics documentats (AJD) impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

Amb efectes des del 18 de març es matisa que han de tenir el seu fonament en els supòsits referents a la moratòria de deute hipotecari per a l'adquisició d'habitatge habitual, regulats en els articles 7 a 16 del RDL 8/2020.

D'altra banda, amb efectes des del 28 de maig de 2020, el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, introdueix un nou supòsit d'exempció en l’ITP i AJD per a les escriptures de formalització de les moratòries previstes en l'article 13.3 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març i en l'article 24.2 del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març; i de les moratòries convencionals a les quals es refereix l'article 7 del Reial decret llei 19/2020.

3. Exempció en AJD de les escriptures de formalització de les moratòries hipotecàries per al sector turístic

El Reial decret llei 25/2020, regula una moratòria hipotecària per a immobles afectes a activitat turística, amb efectes des del 7 de juliol de 2020.

En concret s'estableix:

• Immobles afectes a una activitat turística: respecte a la moratòria de préstecs hipotecaris atorgats per al finançament d'immobles afectes a una activitat turística, els treballadors autònoms i les persones jurídiques amb domicili social a Espanya tindran dret a la moratòria sobre el pagament del principal dels préstecs amb garantia hipotecària sobre un immoble que compleixi els requisits recollits en l'article 4 del Reial decret llei 25/2020, sempre que experimentin dificultats financeres a conseqüència de l'emergència sanitària ocasionada per la COVID-19, i el préstec no hagi estat objecte de moratòries anteriors.
• Arrendament d'immobles: quant a la moratòria en el supòsit d'arrendament dels immobles, si l'immoble afecte al desenvolupament d'una activitat econòmica del sector turístic fos objecte d'un contracte d'arrendament, el beneficiari de la moratòria hipotecària haurà de concedir a l'arrendatari una moratòria en el pagament de l'arrendament d'almenys un 70% de la quantia de la moratòria hipotecària, sempre que aquest ajornament o la seva condonació total o parcial no s'hagués assolit ja per acord entre totes dues parts.

Podran ser beneficiaris els treballadors autònoms i les persones jurídiques amb domicili social a Espanya, sempre que experimentin dificultats financeres a conseqüència de l'emergència sanitària. Durant la moratòria, de fins a dotze mesos, només s'abonarien interessos del deute hipotecari, i no s’amortitzaria el capital. Així mateix l'obligació financera s'estendria fins a un màxim de dotze mesos més o l'import ajornat es redistribuiria entre les quotes restants sense modificar la data pactada de venciment.

La carència recauria sobre préstecs hipotecaris que tenen com a garantia un bé immoble que es trobi afecte al desenvolupament d'una activitat econòmica del sector turístic exercida en territori nacional. Els beneficiaris serien:

• hotels i allotjaments turístics similars (codi CNAE 5510)
• allotjaments turístics i altres allotjaments de curta estada (codi CNAE 5520)
• així com agències de viatge (codi CNAE 7911).

3.1. Bonificació del pagament d'aranzels notarials i del Registre de la Propietat

D'altra banda, els drets aranzelaris notarials i registrals derivats de la formalització i inscripció de la novació del préstec hipotecari que inclogui la moratòria assenyalada anteriorment seran satisfets en tot cas pel creditor i es bonificaran en un 50 per cent en els següents termes:

1. Per l'atorgament de l'escriptura es reportarà l'aranzel corresponent a les escriptures de novació hipotecària, previst en la lletra f) de l'apartat 1 del número 1 de l'annex I del Reial decret 1426/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels notaris, reduïts al 50 per cent, sense que es reporti cap quantitat a partir del cinquè foli de matriu i de còpia, sigui còpia autoritzada o còpia simple. L'aranzel mínim previst serà de 30 euros i el màxim de 75.
2. Per la pràctica de la inscripció s'aplicarà l'aranzel previst per a les novacions modificatives en l’article 2.1.g) de l'annex I del Reial decret 1427/1989, de 17 de novembre, pel qual s'aprova l'aranzel dels registradors. Al resultat se li aplicarà una bonificació del 50 per cent. L'aranzel mínim previst serà de 24 euros i el màxim de 50 euros.

Formalitzada l'escriptura pública es remetrà pel notari autoritzador al Registre de la Propietat a través de qualsevol dels mitjans de presentació que permet la Llei hipotecària.

4. Nova exempció de l’ITP i AJD per al sector turístic

El Reial decret llei 25/2020, també estableix una modificació del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (TRLITP I AJD).

A través d'ella es declaren exemptes les escriptures de formalització de les moratòries de préstecs i crèdits hipotecaris i d'arrendaments sense garantia hipotecària que es produeixin en aplicació de la moratòria hipotecària per al sector turístic, en les tres modalitats de gravamen de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD):

• Les transmissions patrimonials oneroses.
• Les operacions societàries.
• Els actes jurídics documentats.

5. Mesures fiscals de suport al sector cultural i esportiu

El Reial decret llei 17/2020 pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019, a més d'altres mesures per fer costat a empreses i treballadors del sector cultural, conté mesures fiscals o, almenys, amb incidència en la fiscalitat, que resumim a continuació:

5.1. Incentius a la producció cinematogràfica i audiovisual en l'impost sobre societats

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2020, s'incrementen els incentius fiscals a la producció cinematogràfica i audiovisual de sèries de ficció, animació o documental, que permetin la confecció d'un suport físic previ a la seva producció industrial seriada, així com als rodatges estrangers.

En relació amb els incentius fiscals a la producció cinematogràfica i audiovisual de sèries de ficció, animació o documental, que permetin la confecció d'un suport físic previ a la seva producció industrial seriada, el coproductor podrà deduir:

• Del 30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció (anteriorment era del 25 per cent).
• Del 25 per cent sobre l'excés d'aquest import (anteriorment era del 20 per cent).

També s'eleva a 10 milions d'euros l'import màxim de la deducció (anteriorment era de 3 milions).

Com és sabut, l'import d'aquesta deducció, conjuntament amb la resta d'ajudes percebudes, no pot superar el 50 per cent del cost de producció. No obstant això, s'ha elevat bastant aquest límit en els següents casos:

• El 85 per cent per als curtmetratges.
• El 80 per cent per a les produccions dirigides per una persona que no hagi dirigit o codirigit més de dos llargmetratges qualificats per a la seva explotació comercial en sales d'exhibició cinematogràfica, i que el seu pressupost de producció no superi l’1.500.000 d'euros.
• El 80 per cent en el cas de les produccions rodades íntegrament en alguna de les llengües cooficials diferents del castellà que es projectin a Espanya en aquest idioma cooficial o subtitulat.
• El 80 per cent en el cas de produccions dirigides exclusivament per persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent reconegut per l'òrgan competent.
• El 75 per cent en el cas de produccions realitzades exclusivament per directores.
• El 75 per cent en el cas de produccions amb un especial valor cultural i artístic que necessitin un suport excepcional de finançament segons els criteris que s'estableixin mitjançant una ordre ministerial o en les corresponents convocatòries d'ajudes.
• El 75 per cent en el cas dels documentals.
• El 75 per cent en el cas de les obres d'animació el pressupost de producció de les quals no superi els 2.500.000 d'euros.
• El 60 per cent en el cas de produccions transfrontereres finançades per més d'un Estat membre de la Unió Europea i en les quals participin productors de més d'un Estat membre.
• El 60 per cent en el cas de coproduccions internacionals amb països iberoamericans.

En relació amb els incentius fiscals als rodatges estrangers, els productors podran deduir per les despeses realitzades en territori espanyol:

• Del 30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció.
• Del 25 per cent sobre l'excés d'aquest import.

La deducció s'aplica sempre que aquestes despeses siguin d’almenys 1 milió d'euros. No obstant això, s'estableix com a novetat que per a les despeses de preproducció i postproducció destinades a animació i efectes visuals realitzats en territori espanyol, el límit s'estableix en 200.000 euros.

S'eleva el límit de 3 a 10 milions d'euros, per cada producció realitzada.

5.2. Incentius fiscals al mecenatge

Amb efectes des de l'1 de gener de 2020 s'incrementa en 5 punts percentuals els incentius fiscals al mecenatge (deducció per donatius).

Així els contribuents de l'IRPF podran deduir de la quota íntegra el 80 per cent dels 150 primers euros invertits en un projecte, i el 35 per cent de la quantitat restant. Aquest últim percentatge de deducció s'eleva al 40 per cent, si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'haguessin efectuat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció pel mateix import o superior a favor de la mateixa entitat.

5.3. Creació i ampliació de la durada de diversos esdeveniments d'excepcional interès públic.

Es regulen els següents beneficis fiscals aplicables a diversos esdeveniments que es qualifiquen d'excepcional interès públic:

• Beneficis fiscals aplicables al «Pla Berlanga», amb durada des de l’1 d’abril de 2020 al 31 de març de 2023.
• Beneficis fiscals aplicables al Programa «Alacant 2021. Sortida de la Volta al Món a Vela», amb durada des del 7 de maig de 2020 al 31 de desembre de 2022.
• Beneficis fiscals aplicables a l'esdeveniment «Espanya País Convidat d'Honor en la Fira del Llibre de Frankfurt del 2021», amb durada des del 7 de maig de 2020 al 31 de desembre de 2022.
• Beneficis fiscals aplicables a la celebració del «Pla de Foment de l'òpera al carrer del Teatro Real», amb durada des de l’1 de juliol de 2020 fins al 30 de juny de 2023.
• Beneficis fiscals aplicables a l'esdeveniment «175 Aniversari de la construcció del Gran Teatre del Liceu», amb durada des de l’1 de desembre de 2020 fins al 30 de novembre de 2023.

Per a tots ells s'estableixen els màxims beneficis fiscals previstos en l'article 27.3 de la Llei 49/2002.

A més, es modifica la durada de determinats esdeveniments d'excepcional interès públic. Així:

• Beneficis fiscals aplicables al «Programa de preparació dels esportistes espanyols dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020». S'amplia la seva durada fins al 31 de desembre de 2021 (anteriorment arribava fins al 31 de desembre de 2020).
• Beneficis fiscals aplicables al «V Centenari de l'expedició de la primera volta al món de Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano». S'amplia la seva durada fins al 31 de desembre de 2022 (anteriorment arribava fins al 7 de maig de 2020).
• Beneficis fiscals aplicables a «Andalusia Valderrama Masters». S'amplia la seva durada fins al fins al 31 de desembre de 2021 (anteriorment arribava fins al 31 de desembre de 2020).
• Beneficis fiscals aplicables al programa «Any Sant Jacobeu 2021». S'amplia la seva durada fins al fins al 30 de setembre de 2022 (anteriorment arribava fins al 30 de setembre de 2021).

En l’àmbit esportiu, es declara «Alacant 2021. Sortida de la Volta al Món a Vela» com a esdeveniment d'excepcional interès públic a l'efecte del que es disposa en l'article 27 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge. La durada del programa abastarà des del 7 de maig de 2020 fins al 31 de desembre de 2022.

A més, s'amplia la durada dels següents esdeveniments d'excepcional interès públic:

• «Programa de preparació dels esportistes espanyols dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020». La durada d'aquest programa estava prevista des de l'1 de gener de 2017 fins al 31 de desembre de 2020 i ara s'amplia fins al 31 de desembre de 2021.
• «Andalusia Valderrama Masters». La durada d'aquest programa estava prevista des de l'1 de juliol de 2018 fins al 31 de desembre de 2020 i ara s'amplia fins al 31 de desembre de 2021.

6. Disponibilitat excepcional dels plans de pensions

D'acord amb el Reial decret llei 11/2020, amb efectes des del 2 d'abril, es podran fer efectius els drets consolidats en els plans de pensions durant el termini de sis mesos des del 14 de març de 2020 (data d'entrada en vigor del Reial decret 463/2020 d'estat d'alarma), que podrà ser ampliat, en cas de situacions de desocupació conseqüència d'un ERTO i de cessament d'activitat de treballadors autònoms que es produeixin a conseqüència de la COVID-19.

6.1. A qui s'aplica?

Els partícips dels plans de pensions excepcionalment podran fer efectius els seus drets consolidats en els següents supòsits:

• Que es trobin en situació legal de desocupació a conseqüència d'un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) derivat de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.
• Ser empresari titular d'establiments que la seva obertura al públic s'hagi vist suspesa a conseqüència de les mesures de contenció en l'àmbit de l'activitat comercial, equipaments culturals, establiments i activitats recreatives, activitats d'hostaleria i restauració, i altres d’addicionals del Reial decret 463/2020, de 14 de març (article 10), de declaració de l'estat d’alarma.
• Els treballadors per compte propi (autònoms) que haguessin estat prèviament integrats en un règim de la Seguretat Social com a tals, o en un règim de mutualisme alternatiu, i que hagin cessat en la seva activitat a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.
• Els treballadors autònoms que, sense cessar en la seva activitat, hagin tingut, en el mes natural anterior al que se sol·licita la disponibilitat del pla de pensions, una reducció d'almenys el 75% en la seva facturació en relació amb la mitjana de facturació del semestre natural anterior.

6.2. Quin és l'import dels drets consolidats que es poden disposar?

L'import dels drets consolidats serà el justificat pel partícip a l'entitat gestora, amb el límit màxim de la menor de les dues quantitats següents per al conjunt de plans de pensions de la seva titularitat:

1r El resultat de multiplicar per tres l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) anual per a 12 pagues vigent per a l'exercici 2020 (6.454 euros x 3 = 19.362 euros) en la proporció que correspongui al període de durada de l’ERTO, al període de suspensió de l'obertura al públic de l'establiment o al període de la vigència de l'estat d'alarma, segons correspongui. En tot cas, en els tres supòsits el període de temps màxim a computar és la vigència de l'estat d'alarma més un mes addicional. Per tant, el màxim que es podria rescatar, si aquesta fos la menor d'entre les dues quantitats, serien uns 1.613,5 euros mensuals.

2n La següent quantitat, depenent del supòsit en el qual es trobi el partícip:

• Per al supòsit de situació de desocupació per ERTO, els salaris deixats de percebre mentre es mantingui la vigència de l'expedient de regulació temporal d'ocupació, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l'estat d'alarma més un mes addicional, justificats amb l'última nòmina prèvia a la situació de desocupació.
• Per al supòsit de titulars d'establiments que la seva obertura al públic s'hagi vist suspesa, els ingressos nets estimats que s'hagin deixat de percebre mentre es mantingui la suspensió d'obertura al públic, amb un període de còmput màxim igual a la vigència de l'estat d'alarma més un mes addicional, justificats mitjançant la presentació de la declaració anual de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent a l'exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l'IRPF i les autoliquidacions de l'IVA corresponents a l'últim trimestre.
• Per al supòsit d'autònoms que cessen en la seva activitat o que la seva facturació s'hagi reduït en un 75%, els ingressos nets estimats que s'hagin deixat de percebre durant un període de còmput màxim igual a la vigència de l'estat d'alarma més un mes addicional, estimats mitjançant la declaració anual de l'IRPF corresponent a l'exercici anterior i, si escau, el pagament fraccionat de l'IRPF i les autoliquidacions de l'IVA corresponents a l'últim trimestre.

En els supòsits d'empresaris o autònoms, el partícip haurà d'aportar una declaració responsable en la qual es quantifiqui l'import mensual de reducció d'ingressos.

6.3. Qui ha de sol·licitar aquesta prestació excepcional?

El reemborsament de drets consolidats es farà efectiu a sol·licitud expressa del partícip, i se subjectarà al règim fiscal establert per a les prestacions dels plans de pensions. Si disposa del seu pla, haurà de declarar l'import que rebi en el seu IRPF.

Les prestacions en forma de rendes periòdiques tindran la consideració de rendiment del treball a l'efecte d'IRPF, i estaran subjectes a tributació en el 100% del seu import, al tipus que correspongui a cada beneficiari.

Les prestacions en forma de capital, si bé en la generalitat dels casos estan subjectes en un 100% del seu import, en alguns casos (prestacions corresponents a aportacions anteriors a 31-12-2006) es beneficiarien d'una reducció fiscal del 40% del seu import. No obstant això, és important apuntar que aquesta opció només ens permet beneficiar-nos una única vegada de la reducció fiscal del 40%, i no es pot tornar a aplicar en rescats posteriors.

6.4. Quin és el termini per sol·licitar-ho?

Es podran fer efectius els drets consolidats en els plans de pensions durant el termini de 6 mesos des del 14 de març de 2020 (data d'entrada en vigor del Reial decret 463/2020), és a dir fins al 14 de setembre de 2020, que podrà ser ampliat, tenint en compte les necessitats de renda disponible davant la situació derivada de les circumstàncies de l'activitat econòmica provocades per la COVID-19.

6.5. A quina mena de plans de pensions s'aplica aquesta mesura?

Podran sol·licitar la prestació per aquest nou supòsit excepcional els partícips de:

• Els plans de pensions del sistema individual i associat
• Els plans de pensions del sistema d'ocupació:
  • de la modalitat d'aportació definida o mixtos per a aquelles contingències d'aportació definida.
  • de la modalitat de prestacions definides o mixtes per a aquelles contingències de prestació definida, quan ho permeti el compromís per pensions i el prevegin les especificacions del pla i amb les condicions que s’hi estableixin.
• Aquest rescat anticipat serà igualment aplicable als assegurats dels plans de previsió assegurats (PPA), plans de previsió social empresarial (PPSE) i mutualitats de previsió social.

6.6. Com se sol·licita aquest rescat excepcional per COVID19 i quina documentació s'haurà d'aportar?

Els imports esmentats anteriorment (ingressos deixats de percebre i que suposen l'import màxim de prestació que es pot sol·licitar del pla de pensions) hauran de ser acreditats a l'entitat gestora del pla de pensions per part els partícips dels plans de pensions que sol·licitin la disposició dels seus drets consolidats.

Les circumstàncies que donen dret a la prestació seran acreditades pel partícip del pla de pensions mitjançant la presentació dels següents documents davant l'entitat gestora de fons de pensions:

• En el supòsit que es trobi en situació legal de desocupació a conseqüència d'un ERTO, certificat de l'empresa en el qual s'acrediti que el partícip s'ha vist afectat per l’ERTO, indicant-ne els efectes en la relació laboral per al partícip.
• En el cas que el partícip sigui l’empresari titular d'un establiment que ha vist suspesa l’obertura al públic, declaració del partícip en la qual manifesti, sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts per poder fer efectius els seus drets consolidats.
• En el cas que el partícip sigui un treballador per compte propi que cessa en la seva activitat, certificat expedit per l'Agència Tributària (AEAT) o l'òrgan competent de la comunitat autònoma, si escau, sobre la base de la declaració de cessament d'activitat declarada per l'interessat.
• En el cas que el partícip sigui un treballador per compte propi que hagi tingut una reducció d'almenys un 75% de la seva facturació, mitjançant la informació comptable que justifiqui la reducció de la facturació en els mateixos termes que els establerts, en el Reial decret llei 8/2020, per justificar la reducció de la facturació en la prestació extraordinària per cessament d'activitat o caiguda d'ingressos dels treballadors per compte propi afectats per la declaració de l'estat d'alarma. Els treballadors per compte propi que no estiguin obligats a portar els llibres que acreditin el volum d'activitat, hauran d'acreditar la reducció de la facturació per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

Si el partícip no pogués aportar algun dels documents requerits, podrà substituir-lo mitjançant una declaració responsable que inclogui la justificació expressa dels motius, relacionats amb les conseqüències de la crisi de la COVID-19, que n’hi impedeixen l’aportació. Després de la finalització de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues disposarà del termini d'un mes per a l'aportació dels documents que no hagués facilitat.

El reemborsament s’haurà d'efectuar dins del termini màxim de set dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa corresponent. En el cas dels plans de pensions d'ocupació, aquest termini s'ampliarà fins a 30 dies hàbils des que el partícip presenti la documentació acreditativa.

7. Impost sobre societats: s'incrementa la deducció per innovació tecnològica en l'automoció i es permet la llibertat d'amortització per a actius relacionats amb la mobilitat elèctrica

D'acord amb el Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s’aproven mesures en matèria d'energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica, s'introdueixen les següents novetats en l'àmbit de l'impost sobre societats:

7.1. Deducció per activitats d'innovació tecnològica de processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l'automoció

Amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn el 2020 i 2021, el percentatge de deducció per activitats d'innovació tecnològica passa del 12% al 25% per a les despeses en activitats d'innovació tecnològica que el seu resultat sigui un avanç tecnològic en l'obtenció de nous processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l'automoció, o millores substancials dels ja existents. Per a l'aplicació d'aquesta deducció serà necessària l'obtenció d'un informe motivat.

7.2. Llibertat d'amortització en inversions realitzades en la cadena de valor de mobilitat elèctrica, sostenible o connectada

S'introdueix la possibilitat d'amortitzar lliurement les inversions realitzades el 2020 en elements nous de l'immobilitzat material (excepte immobles) que impliquin la sensorització i monitoratge de la cadena productiva, així com la implantació de sistemes de fabricació basats en plataformes modulars o que redueixin l'impacte ambiental, afectes al sector industrial d'automoció. La quantia màxima de la inversió que es podrà beneficiar d'aquest règim de llibertat d'amortització serà de 500.000 euros.

Per aplicar aquest règim s'exigeix el compliment dels següents requisits:

1. Que durant els vint-i-quatre mesos següents a l'inici del període impositiu en què els elements adquirits entrin en funcionament, es mantingui com a plantilla mitjana total la que hi havia el 2019. Per al càlcul de la plantilla mitjana total es consideraran els empleats, en els termes que disposi la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.
2. L'amortització requerirà que els actius hagin entrat en funcionament. Aquesta entrada en funcionament s'haurà de produir abans que finalitzi l'any 2021.
3. Els contribuents hauran de comptar amb un informe motivat emès pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per qualificar la inversió d’apta. Aquest informe tindrà caràcter vinculant per a l'Administració Tributària.

Si la sol·licitud de l'informe es presenta en termini i no s'ha emès a la data en què s'hagi de presentar la declaració de l'impost per causa no imputable al contribuent, es podrà aplicar el règim de manera provisional.

Si finalment la inversió no es considera apta o s'incompleix l'obligació de manteniment de la plantilla, el contribuent haurà d'ingressar (en el període impositiu en el qual es notifiqui l'informe o s'incompleixi el requisit de manteniment d'ocupació) la quota íntegra que hagués correspost a la quantitat amortitzada en excés més els interessos de demora corresponents.

Les entitats a les quals resultin d'aplicació els incentius fiscals per a les empreses de reduïda dimensió podran optar per aplicar (i) el règim de llibertat d'amortització previst en l'article 102 de la Llei, o bé (ii) aquest nou règim de llibertat d'amortització.

8. Mesures fiscals portuàries

8.1. Modificacions en l'impost sobre societats: règim fiscal previst per a les autoritats portuàries

Es modifica, amb efectes per als períodes impositius que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2020 que no hagin conclòs a 9 de juliol de 2020, la Llei de l'impost sobre societats (LIS) per a introduir canvis en el règim fiscal previst per a les autoritats portuàries, que deixen d'estar parcialment exemptes de l'impost sobre societats, a fi de complir la Decisió de la Comissió C (2018) 8676 final, de 8 de gener de 2019, relativa a la fiscalitat dels ports a Espanya.

Així, s'estableix que estaran parcialment exempts de l'impost en els termes previstos en el capítol XIV del títol VII (règim d'entitats parcialment exemptes) de la LIS: “Les entitats de dret públic Ports de l'Estat i les respectives de les comunitats autònomes”, suprimint per tant tota referència a les autoritats portuàries.

A més, estableix que no tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles les que siguin objecte de la nova deducció per inversions realitzades per les autoritats portuàries establerta en l'article 38 bis de la LIS inclosos els corresponents a l'amortització dels actius la inversió dels quals hagi generat el dret a la deducció.

S'estableix una nova deducció de la quota íntegra per inversions realitzades per les autoritats portuàries.

La introducció d'aquesta deducció ve motivada perquè les autoritats portuàries realitzen inversions i despeses que no estan directament destinades al servei de les activitats portuàries però que, no obstant això, beneficien a la col·lectivitat de la ciutadania sense percebre contraprestació a canvi. L'anterior justifica la introducció d'una deducció vinculada a aquestes despeses i inversions, i estableix que les autoritats portuàries poden deduir de la quota íntegra les inversions i despeses relacionades amb:

• La infraestructura i els serveis de control del trànsit marítim.
• Els serveis i infraestructures destinats a millorar la seguretat de la navegació i els moviments dels vaixells en la mar litoral espanyola, inclosos els elements de senyalització marítima, abalisament i ajudes a la navegació, els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port que els construeix i manté.
• Els accessos terrestres viaris i ferroviaris de servei públic general, els accessos marítims, els dragatges, que beneficiïn a la col·lectivitat en el seu conjunt i els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port, així com les infraestructures de millora de les xarxes generals de transport d'ús comú.
• Les infraestructures de protecció i resistència contra condicions climàtiques extremes els beneficiaris de les quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructures de salvament marítim associats a l'exercici del poder públic, sempre que aquestes infraestructures no s'explotin comercialment, i la formació dels serveis públics responsables en matèria d'emergències, seguretat i salvament, sempre que aquesta formació no sigui obligatòria per a les empreses.
• L'elaboració i implantació de plans de seguretat i protecció, en la mesura en què aquests costos no estiguin associats a requisits obligatoris de seguretat que totes les companyies hagin de complir, i l'atenció d'emergències de protecció civil, en tots dos casos, quan aquestes activitats estiguin associades a l'exercici de poder públic i sempre que els seus beneficiaris no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructures de defensa contra incendis, despreniments i altres riscos relacionats amb la protecció civil, associats a l'exercici de poder públic, que no s'explotin comercialment, que no siguin obligatoris per les empreses, que beneficiïn a la col·lectivitat en el seu conjunt i els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Els serveis i infraestructura utilitzats exclusivament per les forces i cossos de seguretat i per la policia portuària en l'exercici de poder públic.
• Els serveis i infraestructures sanitàries per a l'atenció a persones en situacions de vulnerabilitat, sempre que les infraestructures no s'utilitzin per a activitats econòmiques del port.
• Les infraestructures i serveis per al control duaner de mercaderies, per a la inspecció en frontera exigits per normes amb rang de llei en els àmbits de sanitat animal, sanitat vegetal, sanitat exterior i seguretat industrial i interès públic, i les relacionades amb el control de passatgers i la immigració.
• Les infraestructures i serveis per a la vigilància de la contaminació, les emergències en matèria mediambiental i lluita contra la contaminació associades a l'exercici de poder públic, els costos del qual no siguin legalment repercutibles al causant de l'emergència, ni siguin costos en els quals s'incorri simplement per complir la normativa legalment obligatòria per a totes les empreses, la descontaminació de sòls que no es destinin al desenvolupament d'una activitat econòmica, el desballestament d'embarcacions i equips abandonats, el tractament dels quals recaigui legalment sobre l'autoritat portuària per haver quedat deserts els procediments destinats a identificar l'interès privat en el seu desballestament o retirada, i el sanejament, neteja general portuària i retirada de residus diferents dels generats pels usuaris del port, com ara les deixalles generades pels vaixells, els residus de la càrrega i similars.
• Els serveis i infraestructures realitzats per a organismes internacionals a conseqüència d'obligacions contretes pel Regne d'Espanya en el marc d'un tractat internacional.
• Els serveis i infraestructures dedicades a la Defensa Nacional.
• Els serveis i instal·lacions utilitzats per al desenvolupament d'activitats científiques els resultats de les quals no tinguin per objecte la seva explotació econòmica i a les actuacions de monitoratge i predicció del medi físic amb finalitats de recerca i informació meteorològica els resultats de la qual no s'explotin comercialment.
• Els serveis d'enllumenat de zones comunes en benefici de la col·lectivitat, d'ús públic i obertes els beneficiaris dels quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Les actuacions de protecció o correcció de la deriva litoral els beneficiaris de les quals no siguin principalment els usuaris del port.
• Les inversions i serveis relacionats amb el foment de la cultura i el patrimoni històric i cultural, inclosos els previstos en l'apartat 1 de l'article seixanta-vuit de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en els supòsits en els quals les obres públiques no estiguin relacionades amb l'activitat econòmica de l'autoritat portuària, així com les actuacions de rehabilitació de béns amb protecció cultural que no s'explotin comercialment i que beneficiïn a la societat en el seu conjunt.
• Les actuacions d'urbanització i en desenvolupament i revitalització de sòl públic per al seu ús públic sense explotació comercial.

A més, en la deducció s'inclouen també les despeses i les inversions que són compatibles amb el mercat interior segons què disposa el capítol I i l’article 56 ter del Reglament (UE) Núm. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat, i, si escau, les que es puguin declarar compatibles amb el mercat interior per Decisió de la Comissió Europea en cada supòsit particular de conformitat amb el que es preveu en l'apartat 3 de l'article 108 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).

La Comissió Europea, per mitjà de carta de 29 d'agost de 2019, ha donat la seva conformitat a la proposta de reformulació del règim tributari de les autoritats portuàries realitzada per les autoritats competents del Regne d'Espanya, consistent en l'acceptació de la supressió de l'exempció com a mesura apropiada proposada per la Comissió, acompanyada de l'establiment de la nova deducció de la quota íntegra per inversions realitzades per les autoritats portuàries, respecte de la qual es considera que, o bé no constitueix ajuda d'Estat o bé constitueix una ajuda d'Estat compatible amb el mercat interior. Per part seva, les autoritats competents del Regne d'Espanya, per mitjà de carta de 7 d'octubre de 2019, han acceptat les mesures apropiades proposades per la Comissió Europea a l'efecte de què disposa l'article 22 del Reglament (UE) 2015/1589, del Consell, de 13 de juliol de 2015, pel qual s'estableixen normes detallades per a l'aplicació de l'article 108 del TFUE, en els termes exposats amb anterioritat.

8.2. Taxes portuàries. Transport marítim

En relació amb les mesures en el sector del transport marítim s'estableixen mesures excepcionals i transitòries respecte de la taxa d'ocupació, de la taxa d'activitat i de la taxa del vaixell, així com a l'ajornament de deutes tributaris en l'àmbit portuari.

A més, es permet a les Autoritats Portuàries d’ampliar temporalment la reducció de les quotes de les taxes portuàries i d'ocupació i s'allarga el període per reduir la taxa de vaixell fins al màxim permès per la normativa europea. D'altra banda, s'impedeix que es pugui produir una pujada de taxes per augment dels coeficients correctors en els casos d'Autoritats Portuàries amb rendibilitats negatives en 2020.

Respecte a l'ajornament de deutes tributaris en l'àmbit portuari, les autoritats portuàries, prèvia sol·licitud poden concedir l'ajornament del deute tributari corresponent a les liquidacions no ingressades de taxes portuàries reportades des de l'1 de març i fins al 31 d'octubre de 2020, tots dos inclusivament. L'ajornament que es podrà concedir també inclou el deute tributari corresponent a les liquidacions no ingressades de la taxa d'ocupació al llarg de tot l'exercici 2020. Les condicions de l'ajornament són: un termini màxim de 6 mesos i no meritació d'interessos de demora ni exigència de garanties.

9. Les inspeccions tributàries es podran desenvolupar per via telemàtica

D'acord amb el Reial decret llei 22/2020, de 16 de juny (publicat al BOE i en vigor el 17 de juny), que regula la creació del Fons COVID-19 i estableix les regles relatives a la seva distribució i lliurament, ha modificat la Llei General Tributària, per regular les actuacions mitjançant videoconferències o un altre sistema similar en els procediments d'aplicació dels tributs.

9.1. Desenvolupament de les actuacions i procediments tributaris

S'estableix que les actuacions de l'Administració i dels obligats tributaris en els procediments d'aplicació dels tributs es podran realitzar a través de sistemes digitals que, mitjançant la videoconferència o un altre sistema similar, permetin la comunicació bidireccional i simultània d'imatge i so, la interacció visual, auditiva i verbal entre els obligats tributaris i l'òrgan actuant, i garanteixin la transmissió i recepció segures dels documents que, si escau, recullin el resultat de les actuacions realitzades, assegurant la seva autoria, autenticitat i integritat.

Així mateix, precisa que serà l'Administració Tributària la que determini la utilització d'aquests sistemes si bé requereix la conformitat de l'obligat tributari en relació amb el seu ús i amb la data i hora del seu desenvolupament.

9.2. Lloc de les actuacions inspectores

També es modifica el contingut relatiu al lloc de les actuacions inspectores, per establir que les actuacions inspectores es podran desenvolupar també a més d'en els llocs habituals (domicili fiscal de l'obligat tributari, on es realitzin les activitats gravades, etc.) en un altre lloc quan es realitzin a través dels sistemes digitals, i es precisa també que la seva utilització requereix la conformitat de l'obligat tributari.

10. Adaptacions per a la presentació de la declaració de l'impost sobre societats (IS)

Com ja sabem el termini per a la presentació de l’IS està directament relacionat amb els terminis de compliment de les obligacions comptables i mercantils de les empreses.

El tancament de comptes de l'exercici 2019 s'ha vist afectat per la pandèmia mundial de la COVID-19, i el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març (modificat pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març i pel Reial decret llei 19/2020) va establir mesures de caràcter mercantil, ampliant els terminis de formulació i aprovació dels comptes anuals a conseqüència de la crisi sanitària.

En concret, el Reial decret llei 19/2020 estableix que el termini de tres mesos per formular els comptes anuals i altres documents legalment obligatoris es computarà des de l'1 de juny de 2020 (i no des de la finalització de l'estat d'alarma), i redueix a dos mesos (en lloc de tres mesos) el termini per aprovar els comptes anuals des que finalitza el termini per a la seva formulació. Per tant, la data límit per a la formulació dels comptes anuals seria el 31 d'agost de 2020.

A conseqüència d'això, s'introdueixen les adaptacions per a la presentació de la declaració de l'impost sobre societats a la realitat provocada per la pandèmia, això és, als que s'ajustin per a la formulació i aprovació dels comptes anuals a l’establert en els articles 40 i 41 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, i es permet que aquelles societats que no hagin pogut aprovar els seus comptes anuals abans que s’acabi el termini de declaració d'aquest impost, puguin presentar-la amb els comptes disponibles en aquest moment.

No s’altera el termini per autoliquidar l’impost: pel que continuarà sent de 25 dies naturals següents als 6 mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Com sabem, de l'1 al 25 de juliol de 2020 per a entitats el període impositiu de 2019 de les quals coincideixi amb l'any natural.

La novetat és que si a 25 de juliol de 2020 l’entitat hagués aprovat comptes –fet que es pot esdevenir sense incomplir cap termini segons què s’ha vist en les modificacions mercantils– aquesta declaració es realitzarà amb els “comptes anuals disponibles” que, en cotitzades, seran els comptes auditats i, per a totes les altres, seran els comptes auditats –si és el cas– o els comptes formulats però, si encara no han estat formulats –el que també és possible segons hem pogut veure perquè el termini finalitza el 31 d'agost– amb la comptabilitat portada d'acord amb el Codi de Comerç.

Però, si els comptes aprovats fossin diferents dels utilitzats en la declaració, l'entitat en presentarà una de nova, fins al 30 de novembre de 2020 com a màxim.

Característiques de la nova autoliquidació:

• Si en resulta una quantitat a ingressar més gran o una quantitat a retornar menor que en la primera, es considera complementària, i per aquest import es reportaran interessos de demora des que va acabar el termini de la “normal” –en general des del 25 de juliol–.
• Si el resultat fos un import menor a ingressar o superior a retornar es considerarà rectificació de la primera però sense els efectes de les autoliquidacions rectificatives –sense meritació d'interessos de demora pel diferencial des de la data de presentació i sense l’aplicació del procediment establert dels articles 126 i següents del Reglament d'aplicació dels tributs–.
• En la nova autoliquidació es podran modificar les opcions o exercir les opcions com en qualsevol declaració presentada en termini. Per exemple, encara que en la presentada a juliol no s'hagin compensat bases negatives, sí que es podran compensar en la de novembre i l'Administració no podrà discutir-ho.
• El termini de 6 mesos a partir del qual es reporten interessos de demora, si la quantitat que resulti a retornar per la presentació de l'autoliquidació no s'ha fet efectiva, es comptarà a partir del 30 de novembre de 2020. Per tant, en cas que resulti una quantitat a retornar d'aquesta segona autoliquidació, la meritació d'interessos de demora començarà l'1 de juny de 2021.
• Com a excepció a l'anterior, si en la segona declaració es produeix una rectificació de la primera a un resultat a retornar perquè es va ingressar efectivament en aquesta primera, els interessos de demora sobre la devolució es reportaran des del primer termini –en general, el 25 de juliol–.
• S'aclareix que tant una declaració com l’altra podran ser comprovades per l'Administració.

11. Altres mesures fiscals

Franquícia de drets d'importació i l'exempció en IVA a la importació de mercaderies necessàries per a combatre la pandèmia: la Comissió Europea ha autoritzat la importació de mercaderies per combatre la pandèmia des de països de fora de la Unió Europea, aprovant una exempció en l'IVA i en els drets d'importació, sempre que els productes es destinin a la seva posada a la disposició de les persones afectades, en situació de risc, o als qui participen en la lluita contra el brot de la malaltia. A Espanya, qualsevol operador es pot acollir a aquesta franquícia, sempre que es compleixin uns certs requisits.

Per a més informació: COVID-19 duanes

Ajornament de la publicitat de les “llistes de morosos”: l’article 95 bis de la LGT estableix que l'Administració Tributària acordarà la publicació periòdica dels llistats de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries quan excedeixin del milió d’euros i no haurien estat pagades transcorregut el termini d'ingrés en període voluntari (exclosos els que haguessin estat ajornats o suspesos). La determinació de la concurrència dels requisits per incloure un deute o sanció tributària en el llistat es referirà a 31 de desembre de l'any anterior al de l'acord de publicació.

La LGT estableix que la data de publicació s'establirà mitjançant ordre ministerial, que s'haurà de produir en tot cas durant el primer semestre de cada any. Doncs bé, d'acord amb el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s'adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d'ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, amb efectes des del 28 de maig de 2020, s'estableix que la publicació derivada de la concurrència a 31 de desembre de 2019 dels requisits per a la inclusió en el llistat es produirà, en tot cas, abans de l'1 d'octubre de 2020.

Ajornament en l'aplicació de les mesures sobre l'IVA del comerç electrònic: a causa de la situació actual produïda per la COVID-19, la Comissió Europea ha proposat ajornar fins a l'1 de juliol de 2021 l'aplicació de les mesures establertes en el “paquet sobre l'IVA en el comerç electrònic”, que havia d’entrar en vigor l'1 de gener de 2021. La norma estableix en els 10.000 euros el llindar a partir del qual es tributarà al país de destinació, enfront dels 35.000 euros que tenia fins ara, per exemple, Espanya. Al mateix temps s'amplia el sistema que permet que els empresaris no s’hagin d'identificar i donar-se d'alta en cada Estat de consum.

Un últim consell.
La millor garantia per evitar sorpreses i complir la normativa vigent és deixar-se assessorar per un professional degudament qualificat i que pertanyi a un col·legi professional o associació professional de reconegut prestigi.