Entrevista al Sr. Javier Nieto Avellaned, Degà del Col·legi d’Economistes d’Aragó

Parli’ns una mica la seva trajectòria professional.

Immers en una família de juristes vaig estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials gairebé per eliminació de matèries que no m’agradaven i la vaig encertar. Quan vaig començar a tenir contacte amb la realitat del món econòmic i empresarial, vaig saber que desenvoluparia la meva professió en un entorn canviant i amb necessitat constant d’estudi, actualització i superació.

Vaig començar com a cap de comptabilitat d’una empresa de mida mitjana del sector serveis, la qual cosa em va permetre aprendre ràpidament què era una empresa i, a causa de la mida mitjana d'aquesta, el seu funcionament i què es feia a cada departament. Després de dos anys, vaig fundar el meu propi despatx professional. La vaig encertar. L’exercici lliure de la professió m’apassiona, per la independència inherent a aquest i la varietat de l’exercici pel que fa a temàtiques i clients. Actualment dirigeixo un petit despatx en què fem totes les activitats pròpies de l’economista (comptabilitat, fiscal, mercantil, forense, auditoria i administració concursal) i intentem donar el millor servei possible als nostres clients.

A més d’aquest exercici de la professió, tinc el privilegi d’enriquir-me personalment i professionalment en diversos àmbits i institucions (Consell Econòmic i Social, CEOE, Cambra de Comerç, Tribunal de Defensa de la Competència, Associació de Col·legis Professionals d’Aragó, etc.).

Què el va animar a formar part de la vida col·legial i després presentar-se a degà?

Fa gairebé 25 anys, a l’Escola d’Economistes d’Aragó, volien renovar i rejovenir la Junta de Govern, i això va provocar que un col·lega de professió m’oferís entrar a formar-ne part. Li vaig demanar temps per pensar-m’ho i li vaig anticipar que si entrava, ho faria amb tota la il·lusió i les ganes del món, i que si no m’hi veia capaç o amb ganes no ho faria. Després de pensar-m’ho i consultar-ho amb l’alt cap (la meva dona), ho vaig acceptar. I ho vaig encertar. El Col·legi em va enganxar i em va enverinar de seguida. Em va encantar estar al corrent de les novetats que afecten la professió, pensar i fer activitats per als companys, especialment d’aquelles que ens mantenen al dia en el nostre exercici professional, aportar el nostre gra de sorra en tantes qüestions, etc.

Quan ja era veterà a la Junta de Govern, i davant de la jubilació del meu degà, vaig decidir fer un pas al davant i encapçalar una candidatura a les següents eleccions. Vaig formar una candidatura, que posteriorment no va tenir cap confrontació de cap altra, amb un gran equip i amb gent nova que s’incorporava a la direcció del Col·legi. Vam fer un primer mandat, segons el meu parer, sensacional, amb empenta, ganes i noves iniciatives que ens va fer obrir-nos a la societat i donar-nos a conèixer com un agent social de referència en matèria econòmica de primer nivell a la nostra comunitat autònoma. El segon mandat es va haver de centrar a aprofundir en les activitats que s’havien posat en marxa, mantenir l’elevat nivell d’activitat assolit, continuar intentant allò en què no havíem fet les coses bé o en què no havíem trobat la voluntat política d’avançar (la col·laboració publicoprivada en matèria de millora dels comptes públics aragonesos que oferíem i que només va obtenir bones paraules) i iniciar el camí de la unificació amb el Col·legi de Titulats Mercantils d’Aragó.

Quins objectius s’ha marcat en el seu mandat?

He repetit mandat i, tot i que les activitats i els projectes han variat, podria resumir que s’han mantingut quatre grans línies estratègiques:

• Les activitats de participació en projectes i esdeveniments públics, encaminades a augmentar visibilitat social i aconseguir posicionar-nos com una veu important representativa en matèria econòmica en la nostra comunitat.
• Les activitats destinades a captar gent acabada de diplomar, amb la col·laboració màxima amb el món universitari i un augment significatiu dels patrocinis i les beques en diferents màsters i estudis de postgrau.
• Les activitats encaminades a millorar el funcionament intern dels nostres serveis, tant en la millora d’aules i instal·lacions de l’escola com en la cerca permanent de la millor formació i de bons acords per a la prestació de serveis.
• La Unificació dels Col·legis Oficials d’Economistes i Titulars Mercantils ha estat un dels objectius prioritaris de l’estratègia col·legial que va començar a donar fruits el 2018. Arribem a aquesta unificació amb els deures fets, un col·legi transparent, amb els comptes auditats fa dècades, amb una posició patrimonial i financera sanejada, amb seu pròpia, sense deutes, sense diners públics en els ingressos, amb una plantilla de treballadors excel·lent i amb un intangible de gran valor, el col·lectiu de col·legiats.

Quins serveis presta el Col·legi als seus membres?

El Col·legi presta els serveis que entén que són útils als seus col·legiats. Els més rellevants són els destinats a la seva millora i qualificació professional, al seu comportament ètic i sa per a la societat i a l’assoliment de la seva millor capacitació integral per arribar a ser el professional més eficaç i eficient per als consumidors receptors d’aquests serveis.

A més, el Col·legi ajuda els seus col·legiats intentant obtenir diversos serveis comuns i transversals a tots ells en condicions avantatjoses, com ara serveis financers a través de convenis amb entitats del sector (entre les quals hi ha Banc Sabadell), assegurances col·lectives, serveis formatius i jurídics a través del Consell General, així com publicacions i ofertes de qualsevol tipus que puguin tenir un interès per al col·lectiu.

A més, el Col·legi intenta prestar el servei que menys es veu però que més valor té, l’intangible de pertànyer a un col·lectiu que prestigiï els seus col·legiats i que faci de la nostra marca “Economista” un motiu d’orgull cada dia més gran.

La professió requereix un reciclatge constant, com cobreix el Col·legi aquesta necessitat?

L’actualització professional és un dels nostres compromisos més grans amb el col·legiat. El nostre servei principal és la formació, que la duem a terme en formats presencial o a distància. D’una banda, es destina al professional de trajectòria professional consolidada que requereix una actualització constant i, de l’altra, a l’economista que està començant o que vol millorar la seva formació i posició actual. Per a tot això, completem el servei de formació amb tallers de treball, taules col·loqui, esdeveniments de networking i, per als més joves, un programa de mentoring que desinteressadament fan altres companys amb gran experiència i trajectòria professional.

Les matèries que afecten l’entorn econòmic són molt diverses, i sobre totes aquestes hi d’haver el Col·legi Professional atent per donar una formació i reciclatge constant al seu col·lectiu. Des de temes fiscals, laborals, legals, tributaris, financers, mercantils, administratius, etc. fins a temes de protecció de dades, blanqueig de capitals o tecnològics.

Moltes fonts alerten d’una recessió imminent, com veuen el panorama des del Col·legi?

Des de fa diversos exercicis, les incerteses en l’economia deriven de la política. El moment present no és una excepció: la recessió italiana, el Brexit, l’augment del proteccionisme i la pèrdua de vigor de l’economia xinesa afecten, sens dubte, la totalitat del múscul industrial europeu. Però és una situació que encara no s’ha traslladat al conjunt de l’economia, de fet, continuem creixent i creant ocupació.

No podem ni hem de parlar de crisi a curt termini en aquest moment. Estem davant d’una fragilitat en el creixement europeu que necessita consens en la presa de decisions, perquè tots els països de la zona euro comparteixin unitat d’acció. Toca esperar i veure com se surt de les eleccions europees, i què passa amb el Brexit i amb les negociacions entre la Xina i els Estats Units sobre els aranzels en els seus productes.

Finalment, com a economista i en línia amb el que manifesta el nostre col·lectiu en les enquestes anuals de conjuntura econòmica que fem des del Col·legi, no puc deixar de plantejar la meva inquietud davant del dèficit crònic estructural que s’ha instal·lat en les nostres administracions (tret dels ens locals) i l’elevat endeutament públic que obliga a fiar tota la política econòmica a la consecució de creixement anual perpetu per poder anar suportant aquests desequilibris.

Algun consell per afrontar la campanya de societats?

En la profundíssima crisi econòmica que vam patir el 2018, l’impost de societats es va desplomar quant a la recaptació anual que estava obtenint. A partir d’aquell moment, l’Administració tributària, per recuperar aquesta caiguda recaptatòria, ha modificat en nombroses ocasions la seva normativa i els pagaments a compte que la regeixen. Això ha provocat molta legislació en calent i gran inseguretat jurídica entorn d’aquest impost, la qual cosa no ha estat positiva per a les empreses ni per als assessors d’aquestes.

Passada aquella època de canvis normatius constants, des de l’exercici 2015 estem aplicant la Llei 27/2014 d’impost de societats, que va suposar uns nous canvis de tributació per a les entitats, però amb més perspectiva de durada en el temps. Tots els canvis són complicats i requereixen un esforç addicional per part de totes les parts implicades. Nosaltres, els professionals, advoquem per lleis clares, d’execució fàcil i seguretat jurídica en la seva aplicació i desenvolupament.

La liquidació i tramitació de l’impost de societats no és una tasca fàcil, requereix un gran coneixement de la matèria comptable, fiscal i mercantil. Per això cal estar actualitzat en aquests temes, conèixer les diferències entre la normativa fiscal i la comptable i haver aplicat molt bé la comptabilitat i el seu marc conceptual per poder fer, des de la base del tancament comptable, tots els ajustaments fiscals (que cada vegada són més) que la norma tributària imposa.

El meu consell principal per als gestors i propietaris d’empreses i entitats és que disposin d’un bon professional o en tinguin el suport i hi confiïn, i si és economista, més ben preparat estarà, per a la liquidació i la confecció d’aquest impost.