Aspectes clau per a empresaris i professionals en el tancament fiscal i comptable 2017

Actualitat Econòmica & Professional

Tenint en compte que s’apropa el tancament de l’exercici fiscal, és de summa importància fer-ne una projecció al desembre de 2017 que ens serveixi de base per prendre les decisions que més convinguin a empreses i autònoms depenent de la seva situació. Per això és important conèixer l’abast de les noves mesures fiscals que s’han aprovat per al 2017, així com les previstes que aprovi el legislador per al 2018 i que puguin repercutir en aquesta última part de l’any, i en general els avantatges que poden aportar a les empreses i els autònoms.

A continuació, exposarem una sèrie de recomanacions sobre l’impost sobre societats i de l’IRPF a tall de resum que cal tenir en compte, tot això sens perjudici de les novetats normatives i particularitats pròpies aprovades per les comunitats autònomes.

Impost sobre societats (IS)

Pla general comptable (PGC) i ajustaments fiscals: Cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporànies) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost. Entre altres ajustaments, convé revisar: despeses comptables derivades de multes, sancions, donacions o donatius; per a l’impost sobre societats, l’administrador el càrrec retribuït del qual no figura en els Estatuts; liberalitats i atencions a clients i proveïdors que excedeixin de l’1% de l’import net de la xifra de negocis, etc.; deterioraments comptables, excepte els corresponents a existències i insolvències de persones deutores, aquests últims, si es compleixen certs requisits, sí que seran deduïbles; despeses derivades de l’excés pagat amb motiu de l’extinció d’una relació laboral o mercantil (que excedeixi d’1.000.000 d’euros o de l’import exempt si és superior a aquesta xifra); provisió per devolucions de vendes; excessos d’amortitzacions o provisions; imputació temporal de despeses i ingressos abans o després que es generin, si no ho permet la norma fiscal; despeses financeres no deduïbles en grups mercantils i l’excés de despeses financeres sobre el límit del 30% del benefici operatiu si superen 1.000.000 d’euros.; la llibertat d’amortització, excés d’amortitzacions comptabilitzades en exercicis anteriors en què no siguin deduïbles; pèrdues per deteriorament; operacions que s’hagin de valorar a un valor de mercat fiscalment i no per comptabilitat; operacions amb pagament ajornat en l’exercici en què es produeix la transmissió, dividends i plusvàlues exemptes derivades de participacions en entitats residents i no residents, etc.

Modificació del Pla general de comptabilitat i el PGC PIMES: Amb efecte per als exercicis que s’inicien a partir de l’1.01.2016, s’han modificat el Pla general de comptabilitat (PGC) i el Pla general de comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PCG Pimes). Entre altres novetats: a) Se suprimeix l’obligatorietat d’incloure l’estat de canvis en el patrimoni net per a les empreses que facin servir el model abreujat del PGC i per a les que apliquin el model PGC Pimes. Es poden acollir al segon les empreses amb dues de les circumstàncies següents: que el seu actiu no superi els quatre milions d’euros; que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions, i que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a 50. b) Es redueix la informació que les pimes han d’incloure en el model de memòria abreujada. c) Tots els actius intangibles (comptes Grup 20) es consideren que tenen una vida útil definida. Si aquesta vida útil definida és difícil d’estimar, es considerarà que és de 10 anys. d) El fons de comerç es torna a amortitzar i es considera una vida útil de 10 anys. e) Els drets d’emissió s’han de classificar en existències. Aquests actius han de figurar com a matèries primes, amb l’exigència de desglossar en el balanç la part que es consumirà a llarg termini (més de 12 mesos).

Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica. Verifiqui si es tracta d’una entitat patrimonial i, per tant, no es duu a terme cap activitat econòmica. És aquella en què més de la meitat de l’actiu estigui constituït per valors o no sigui relacionat amb una activitat econòmica (gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari). La consideració d’una entitat com a patrimonial té transcendència pel que fa a la compensació de bases imposables negatives, tipus de gravamen o aplicació del règim especial per a les entitats de dimensió reduïda, entre d’altres. Cal recordar que perquè l’activitat d’arrendament d’immobles tingui la consideració d’activitat econòmica es requereix que l’ordenació es faci almenys a través d’una persona treballadora amb contracte laboral i jornada completa (ja no s’exigeix el local).

Imputació temporal de despeses i ingressos: La fiscalitat segueix el criteri comptable d’imputar els ingressos i les despeses segons meritació, independentment de les dates de cobrament i pagament. No obstant això, els contribuents poden sol·licitar a l’Administració tributària un mètode d’imputació temporal diferent; per exemple, de caixa. Comprovar si en la comptabilitat apareixen registrades despeses en un període anterior al que s’han generat o ingressos en un període posterior al que s’han generat. En cas que sigui així, tant les despeses com els ingressos s’imputaran en la base imposable de l’impost corresponent en el període impositiu de la meritació. Si l’empresa té beneficis, intenti anticipar algunes despeses o retardi alguns ingressos a final d’any. En cas que tingui pèrdues, faci el contrari, complint sempre els criteris d’imputació temporal.

Operacions amb preu ajornat. Podem aprofitar aquest criteri d’imputació temporal en les operacions a termini. Qualsevol operació es pot acollir a aquesta regla especial d’imputació fiscal del benefici comptable, per la qual cosa cald ser acurat amb l’ajustament extracomptable que es faci, ja que la comptabilitat, en ocasions, com passa amb les prestacions de serveis, reflecteix l’ingrés i no la renda de l’operació, que és la que es difereix. A més, en cas d’endós, descompte o cobrament anticipat, s’entendrà que la renda s’ha obtingut en el moment esmentat.

Amortitzacions. Revisi els mètodes i percentatges d’amortització que es fan servir en comptabilitat per veure si la norma fiscal els admet o si hi ha la possibilitat d’aprofitar al màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost. En el mètode de taules es pot canviar d’un any a l’altre entre el coeficient màxim i mínim.

Totes les entitats poden amortitzar lliurement els elements nous de l’immobilitzat material el valor unitari del qual no excedeixi de 300 euros, amb un límit de 25.000 euros per període impositiu. L’immobilitzat intangible amb vida útil definida s’amortitzarà fiscalment segons la seva vida útil.

Fons de comerç. Cal recordar que la norma comptable obliga a amortitzar-los en 10 anys (10%), i la Llei de l’impost preveu una despesa deduïble màxima per aquest concepte del 5% anual. Per tant, caldrà fer un ajustament extracomptable positiu.

Pèrdues per deteriorament.Ja no són deduïbles els deterioraments comptables, tret d’existències i insolvències de deutors. No obstant això, cal fer atenció a la reversió de deterioraments que van ser fiscalment deduïbles (actius materials, les inversions immobiliàries o intangibles i els valors de renda fixa que cotitzen). En aquests casos, cal atendre la naturalesa de l’actiu que reverteix per determinar el moment temporal d’imputació en la base imposable de l’impost.

Pèrdues per deteriorament de participacions. Es nega la deducció en el cas de participacions en entitats residents si en el període en què es registra el deteriorament compleixen les condicions per aplicar l’exempció de dividends i de plusvàlues originades per transmetre-les. Així mateix, s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents en què, quan no s’assoleixi un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb un nominal mínim del 10%.

Règim transitori de pèrdues per deteriorament de participacions dotades abans de l’1.01.2013. S’estableix la reversió obligatòria de les pèrdues per deteriorament de participacions que van resultar deduïbles en períodes impositius iniciats abans de l’1.01.2013. Independentment que es produeixi o no la reversió del valor de la participació, el subjecte passiu ha d’integrar la pèrdua esmentada en la base imposable de l’impost, com a mínim, per parts iguals en cadascun dels cinc períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1.01.2016. D’aquesta manera, en els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1.01.2021, haurà quedat integrada la pèrdua dotada al seu dia per la seva totalitat, malgrat que no hagi revertit el valor de la participació. En el cas que es produeixi la transmissió dels valors, el deteriorament pendent de reversió s’imputarà al període en què es produeixi la transmissió, amb el límit de la renda positiva obtinguda.

Limitació de pèrdues per transmissió de participacions. S’impedeix la deducció de les pèrdues que es produeixin en la transmissió de participacions d’entitats residents i no residents en els casos de participació significativa (participació d’almenys un 5% o un valor d’adquisició superior a 20 milions d’euros), si bé s’entén que aquesta s’ha complert si s’ha assolit qualsevol dia de l’any anterior a la transmissió. Així mateix, s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents en què, quan no s’assoleixi un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb un nominal mínim del 10%. S’admet l’aplicació parcial del que s’ha disposat abans si els requisits també es compleixen de manera parcial.

Deducció de pèrdues per transmissió de participacions. Es continuaran integrant les pèrdues derivades de la transmissió de participacions residents, però només quan en qualsevol dia de l’any anterior no s’hagi assolit en la participada un percentatge del 5% o un valor d’adquisició de 20 milions d’euros. I si la pèrdua és per transmissió de participacions en no residents, només en cas que no s’assoleixi aquest percentatge, però si es compleix el requisit d’imposició mínima en el país on arreli la participada.

Despeses no deduïbles. Cal identificar les diferents partides de despeses comptables que no són fiscalment deduïbles —multes, sancions penals o administratives, liberalitats o donatius. Si escau, cal fer un ajustament positiu en el resultat comptable per l’import de la despesa comptabilitzada. Cal recordar que les despeses per atencions a clients i proveïdors continuen sent deduïbles, però amb el límit anual de l’1% de l’import net de la xifra de negocis, i que no es considera una liberalitat retribuir els administradors per l’acompliment de funcions d’alta direcció, i tampoc per fer altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral.

Cal tenir present que no són deduïbles les despeses derivades de l’extinció de la relació laboral comuna, especial, o d’una relació mercantil com és la dels administradors o membres de consells d’Administració que excedeixin, per a cada perceptor, d’1.000.000 d’euros, o en cas que sigui superior, de l’import que estigui exempt per indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador que estableix la normativa de l’IRPF (cal recordar que aquesta exempció es limita a la quantitat de 180.000 euros).

Despeses financeres. Cal tenir present que es limita la deducció de despeses financeres al 30% del benefici operatiu de l’exercici (amb la possibilitat, seguint determinades regles, de deduir els excessos en els exercicis següents), però es permeten deduir en tot cas les despeses de l’exercici fins a 1.000.000 d’euros (si el període impositiu de l’entitat té una durada inferior a l’any, s’ha de prorratejar en funció de la durada del període impositiu respecte de l’any). No s’aplica aquest límit en el període impositiu en què es produeixi l’extinció de l’entitat, excepte en determinats casos de reestructuració empresarial o operacions dins del grup fiscal.

Operacions vinculades. En el tancament haurem d’identificar aquestes operacions i fer l’exercici de valorar-les a preu de mercat, a la qual cosa, en general, també obliga la norma comptable. Cal recordar que perquè es produeixi el supòsit de vinculació soci-societat, el percentatge mínim de participació ha de ser del 25%. Desapareix el supòsit de vinculació entre una entitat i els socis o partícips d’una altra entitat quan totes dues pertanyen al mateix grup de l’article 42 del Codi de comerç i es continuen considerant parts vinculades una societat i els seus consellers i administradors, excepte pel que fa a la retribució corresponent per l’exercici de les seves funcions. Cal recordar que les obligacions d’informació país per país seran exigibles per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016. Cal tenir present que s’han aprovat dos nous models importants: el model 231, “Declaració d’informació país per país” (cal presentar-lo dotze mesos després de finalitzar el període impositiu), i el model 232, “Declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions i situacions relacionades amb països o territoris qualificats com a paradisos fiscals” (cal presentar-lo quatre mesos després de la data de presentació de les declaracions de l’impost sobre societats).

Reserva de capitalització. Aprofiti aquesta figura per incentivar la reinversió (que substitueix la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris i la deducció per inversió de beneficis, que es van eliminar amb la reforma fiscal) i la capitalització de les societats. Així, els contribuents subjectes al tipus general de gravamen (25%) o al del 30% podran reduir la base imposable en un 10% de l’import de l’increment dels fons propis, en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

Exempció per eliminar la doble imposició interna i internacional. Si es compleixen una sèrie de requisits, la doble imposició es corregirà pel mètode d’exempció. La deducció arriba a les reserves expresses i tàcites. No s’aplica l’exempció si la participada resideix en un país o territori qualificat com a paradís fiscal, excepte si és un país de la Unió Europea i es demostren motius econòmics vàlids. Per aplicar l’exempció pels dividends percebuts d’entitats residents, la participació directa o indirecta en l’entitat que reparteix el dividend ha de ser, com a mínim, del 5% o que el valor d’adquisició de la participació sigui d’un mínim de 20 milions d’euros. Si la participada és una entitat no resident, a més del requisit anterior, s’exigeix que estigui sotmesa a un impost anàleg amb tipus nominal d’almenys el 10%, i serveix per complir el requisit que hi hagi un conveni que eviti la doble imposició amb aquest país amb clàusula d’intercanvi d’informació.

Cal recordar que des del 2016 s’ha fixat un nou límit en l’aplicació de deduccions per evitar la doble imposició internacional o interna, generada o pendent de compensar que es xifra en el 50% de la quota íntegra del contribuent. Només es limita l’import que s’ha de deduir als contribuents amb l’import net de la xifra de negocis (INCN) d’almenys 20 milions d’euros en els 12 mesos anteriors a l’inici del període impositiu.

Compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors. Cal recordar que tot i que s’ha eliminat el límit temporal, que era de 18 anys, per compensar les bases imposables negatives es continua limitant la quantia que cal compensar en 1.000.000 d’euros. Fins a aquesta quantia sempre es podran compensar sense restricció, però a partir d’aquesta només es podrà compensar fins al 70% de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització. A més, des del 2016 es recuperen les limitacions en la compensació de bases imposables negatives, en funció de l’import net de la xifra de negoci (INCN) dels 12 mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu, que operaran de la manera següent: a) La compensació es limitarà al 50% de la base imposable prèvia si l’INCN és almenys de 20 milions d’euros i inferior a 60 milions d’euros; b) la compensació es limitarà al 25% de la base imposable prèvia quan l’INCN sigui d’almenys 60 milions d’euros.

Empreses de reduïda dimensió (ERD). Cal recordar que seran aquelles la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 10.000.000 d’euros en el període impositiu immediatament anterior, amb l’avantatge que poden aplicar els incentius fiscals de la norma. El règim especial d’ERD es continua aplicant encara que se superi la quantia esmentada de 10 milions de xifra de negocis en els tres exercicis immediats i següents a l’exercici en què es va sobrepassar el límit, sempre que s’hagin complert les condicions per aplicar el règim d’ERD en el període en què es va superar i en els dos anteriors.

Aprofiti la reserva d’anivellament, que consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10% de l’import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any. Si el contribuent té una base negativa en els cinc exercicis següents, aquesta es redueix en l’import de la minoració aplicada per aquesta reserva i, en cas contrari, les quantitats minorades se sumen a la base positiva del cinquè any, i en aquest cas actuen com un simple ajornament.

Aprofitar les deduccions en la quota i els seus límits. Les deduccions constitueixen una bona eina d’optimització fiscal de la qual les empreses han de fer un ús adequat, respectant els límits legals aplicables a l’exercici 2017. Cal tenir present que han desaparegut la majoria de les deduccions (per al foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació, mediambientals, formació, per inversió de beneficis i per reinversió de beneficis extraordinaris) i que s’han mantingut les deduccions per creació d’ocupació i per a treballadors amb discapacitat, així com la deducció per R+D+I i la de produccions cinematogràfiques (per al 2017 es fixa en un 25% per al primer milió d’euros de base de la deducció i en un 20% per a la resta, i es limita la quantia de la deducció a 3 milions d’euros sense distingir el productor del coproductor) i que es podrà aplicar una deducció per a productors registrats a Espanya que s’encarreguin d’executar produccions estrangeres i que realitzin despeses en territori espanyol, amb un percentatge per al 2017 del 20% d’aquestes, així com la deducció per la producció i exhibició d’espectacle.

QUADRE DE DEDUCCIONS PER INVERSIONS VIGENT EL 2017
DEDUCCIONS PER INCENTIVAR DETERMINADES ACTIVITATS PERCENTATGE DE DEDUCCIÓ BASE DE DEDUCCIÓ
Deducció per activitats d’R+D (article 35.1 LIS) 25% Despeses del període en R+D, fins a la mitjana dels 2 anys anteriors.
42% Despeses del període en R+D, sobre l’excés respecte de la mitjana dels 2 anys anteriors.
17% Despeses de personal d’investigadors qualificats d’R+D.
8% Inversions relacionades amb l’R+D (excepte edificis i terrenys).
Deducció per activitats d’innovació tecnològica (article 35.2 LIS) 12% Despeses del període en innovació tecnològica.
Deducció per inversions en produccions cinematogràfiques espanyoles (sempre que compleixin els requisits de l’article 36.1 LIS) 25% (des de l’1.01.2017. Abans del 20%) Fins a 1 milió d’euros Cost total de producció juntament amb les despeses d’obtenció de còpies, despeses de publicitat i promoció a càrrec de productor fins a límit del 40% del cost de producció.

Des de l’1.01.2017, el límit existent en què no es pot superar conjuntament amb la resta d’ajudes percebudes pel contribuent el 50% del cost de producció s’eleva fins al:

  1. 60% en el cas de les produccions transfrontereres finançades per més d’un estat membre de la UE i en què participin productors de més d’un estat membre.
  2. b) 70% en el cas de les produccions dirigides per un nou realitzador el pressupost de producció del qual no superi 1 milió d’euros.
20% (des de l’1.01.2017. Abans del 18%) Sobre l’excés d’1 milió d’euros
Deducció per produccions cinematogràfiques estrangeres a Espanya (sempre que compleixin els requisits de l’article 36.2 LIS) 20% (des de l’1.01.2017. Abans del 15%) Despeses efectuades a Espanya directament relacionades amb la producció, sempre que siguin d’almenys 1 milió d’euros.
Deducció per producció de determinats espectacles en viu (sempre que compleixin els requisits de l’article 36.3 LIS) 20% Costos directes de caràcter artístic, tècnic i promocional incorreguts.
Deducció per creació d’ocupació (sempre que compleixin els requisits de l’article 37 LIS) 3.000 € Totes les empreses: pel primer treballador de menys de 30 anys amb contracte de temps indefinit regulat en l’article 4 de la Llei 3/2012 de reforma laboral.
50% Empreses amb menys de 50 treballadors, a més de la deducció anterior, la quantitat que sigui inferior a: la prestació d’atur pendent de percebre o l’import corresponent a 12 mensualitats de la prestació que tingui reconeguda.
Deducció per creació d’ocupació per a discapacitats (article 38 LIS) 9.000 € Per cada persona/any d’increment de la mitjana de la plantilla amb discapacitat ≥ 33% i < 65%.
12.000 € Per cada persona/any d’increment de la mitjana de la plantilla amb discapacitat ≥ 65%.

Impost sobre la renda i el patrimoni

Rendiments del treball o en espècie. Si rebem una percepció variable a final d’any o, en tot cas, de cara a l’any que ve, cal plantejar-se si ens interessa que el nostre pagador ens satisfaci part del sou o dels complements mitjançant alguna de les retribucions en espècie que no tributen. Cal recordar que existeixen supòsits en què les rendes del treball es poden trobar exemptes fins a determinats límits taxats per llei (per exemple, els anomenats xecs transport satisfets per les empreses pels desplaçaments dels treballadors en transport públic, fins a 1.500,00 €/any per treballador; els anomenats tiquets restaurant, fins a 9,00 €/diaris). Cal recordar que perquè s’apliqui l’exempció de 12.000 euros per les opcions sobre accions l’empresa les ha d’oferir en les mateixes condicions a tots els treballadors, i que la prima satisfeta per l’empresari en assegurances mixtes s’imputarà al treballador com a renda en espècie de manera obligatòria si supera en 50 euros la prima que cobreix el risc. La valoració de l’ús d’habitatge, propietat de l’empresa, que se cedeix al treballador es valorarà en el 5% del valor cadastral si el valor esmentat s’ha revisat en el mateix exercici de la declaració o en els 10 exercicis anteriors.

Arrendaments d’immobles. Per diferir el pagament de l’IRPF convé, en cas que sobtinguin rendiments positius del lloguer, anticipar al 2017 les despeses que hàgim de fer pròximament en l’immoble, sempre observant els criteris d’imputació temporal. Cal recordar que en el cas d’arrendament d’immobles destinats a l’habitatge, el rendiment net es redueix només en un 60% i s’aplica exclusivament sobre el rendiment net positiu.

Rendiments de capital mobiliari. Cal tenir present que ara es tributa pels imports rebuts per la distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions i per la reducció de capital amb devolució d’aportacions d’entitats que no cotitzen, i des de l’1.01.2017 l’import obtingut per la transmissió de drets de subscripció procedents dels valors cotitzats tindrà la qualificació fiscal de guany patrimonial per al transmissor en el període impositiu en què es faci la transmissió.

No oblidi l’oportunitat d’invertir en productes financers que deixen exempta la rendibilitat generada si es compleixen certs requisits de permanència (5 anys) i aportació de capital anual (màxim 5.000 €) com els comptes individuals a llarg termini i les assegurances individuals d’estalvi a llarg termini.

Activitats econòmiques. Els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’IS i, si escau, els previstos per a les empreses de reduïda dimensió. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva cobertura i la del cònjuge i fills de menys de 25 anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500,00 € per persona i any o de 1.500 € en cas de persones amb discapacitat que donen dret a aplicar l’exempció.

Cal recordar que ja no s’exigeix el requisit del local perquè l’arrendament d’immobles es qualifiqui com a activitat econòmica, i que la renda que obté un soci que presta serveis a la seva societat es qualificarà com a activitat econòmica quan els serveis que el soci presti s’enquadrin en la secció 2a de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i, a més, el soci estigui donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o en una mutualitat alternativa a aquest.

En el cas d’estimació directa simplificada es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5% del rendiment net) a un import màxim de 2.000 euros anuals. Si es determinen els rendiments nets amb el sistema d’estimació objectiva, per mòduls, pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si escau, renunciar a mòduls en el mes de desembre de 2017 per canviar-se el 2018. Cal tenir present que des del 2016 s’han modificat els llindars quantitatius que determinen l’aplicació del règim esmentat i es passen a excloure del règim les activitats classificades en determinats epígrafs de l’IAE.

A més, i amb efecte previst per al 2018, la nova Llei de reformes urgents del treball autònom, actualment en tràmit parlamentari d’aprovació al Senat, inclou per als autònoms en estimació directa en l’IRPF la possibilitat de deduir-se les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment relacionat amb l’activitat econòmica, com l’aigua, el gas, l’electricitat, la telefonia i Internet, en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció que hi hagi entre els metres quadrats de l’habitatge que es destina a l’activitat respecte a la superfície total, excepte que es provi un percentatge és més alt o inferior. També, es poden deduir les despeses de manutenció que es produeixin en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i s’abonin fent servir qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors (és a dir, amb caràcter general, 26,67 € si la despesa es produeix a Espanya o 48,08 € si és a l’estranger, quantitats que es dupliquen, al seu torn, si es pernocta com a conseqüència del desplaçament).

Plans de pensions. Les aportacions redueixen la base imposable, amb caràcter general, fins a un límit de 8.000 euros de les primes pagades a assegurances privades de dependència del contribuent o dels seus familiars. Cal recordar que les aportació als sistemes de previsió social del cònjuge, que obtingui rendiments del treball o d’activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros, donen dret a una reducció de 2.500 euros. En les aportacions als sistemes de previsió social del mateix contribuent se suprimeixen les diferències per edat. El límit relatiu sobre la suma de rendiments nets del treball i d’activitats es fixa en el 30%, i l’absolut es rebaixa a 8.000 euros anuals. A més, es regulen uns terminis de rescat del pla de pensions per no perdre la reducció del 40% quan es rescata el pla en forma de capital i s’hagin aportat primeres abans del 2007.

Guanys i pèrdues patrimonials. Si ha transmès béns o drets obtenint una plusvàlua, seria beneficiós, abans de final d’any, que efectués minusvàlues latents que tingui en altres béns o drets per compensar els guanys i estalviar tributació. Cal tenir present que en la base imposable de l’estalvi s’incorporen els guanys i les pèrdues patrimonials sigui quin sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent, al mateix temps que es poden compensar en la base de l’estalvi els rendiments amb guanys i pèrdues patrimonials, de manera progressiva i amb determinades limitacions. Cal tenir present que es manté l’aplicació dels coeficients reductors als actius adquirits abans del 31.12.1994, però limitant-la a les transmissions efectuades a partir de l’1.01.2015 amb un preu conjunt de transmissió que sigui inferior a 400.000 euros.

Si està a punt de fer 65 anys i pensa transmetre l’habitatge habitual amb plusvàlua, l’interessa esperar a complir l’edat esmentada per vendre; d’aquesta manera el guany no tributarà. A més, per als contribuents més grans de 65 anys, s’estableix una exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 euros, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

Deduccions. Cal tenir present que ha desaparegut la deducció per obtenció de rendiments del treball o d’activitats econòmiques, més coneguda com la deducció dels 400 euros i la deducció per compte estalvi-empresa, i també la deducció per lloguer (s’estableix en aquest cas un règim transitori que permet l’aplicar-la a contractes d’arrendament subscrits abans de l’1.01.2015). Es manté la deducció per inversió de beneficis per a empresaris de reduïda dimensió, si bé els percentatges es redueixen a la meitat; s’afegeix una deducció del 20% d’aportacions a partits polítics, amb una base màxima de 600 euros anuals, i s’incrementen els percentatges de deducció a institucions beneficiàries del mecenatge. Cal recordar que a la quota diferencial es poden aplicar noves minoracions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, a més de la deducció per maternitat (que es manté).

És molt important que no oblidi verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la residència fiscal.

Impost sobre el patrimoni. Recordi que es prorroga el restabliment d’aquest impost també al 2017. No obstant això, es tracta d’una modificació d’àmbit estatal, per la qual cosa cal tenir en compte la potestat normativa de les comunitats autònomes.

Departament d'Estudis de Planificación Jurídica

Un últim consell.
La millor garantia per evitar sorpreses i complir la normativa vigent és deixar-se assessorar per un professional degudament qualificat i que pertanyi a un col·legi professional o associació professional de reconegut prestigi.