El vishing o suplantació telefònica d'un tercer és una de les ciberestafes més habituals i té com a objectiu principal sostreure les dades bancàries de la víctima.
A continuació, t’expliquem en detall què és el vishing i alguns dels exemples més típics d'atacs i t’oferim algunes recomanacions per evitar-los.
Què és el vishing?
El vishing és un tipus de frau que es fa a través d'una trucada de telèfon en què el delinqüent intenta obtenir les dades personals o bancàries de la víctima. Per aconseguir-ho, l'estafador intenta suplantar la identitat d'un tercer.
El terme vishing és la unió entre la paraula “veu”, en anglès (voice), i el terme phishing, que és un altre tipus d'enginyeria social que es caracteritza per intentar obtenir informació confidencial de manera fraudulenta, com ara la contrasenya d'un compte bancari o d'una targeta de crèdit mitjançant el correu electrònic o les xarxes socials. En aquest, el criminal es fa passar per un banc, una empresa o una institució reconeguts.
En els darrers anys, els delinqüents han anat perfeccionant les tècniques de vishing, incorporant, per exemple, programari de modulació de veu, que fa més difícil descobrir l'engany, o a través de mètodes com l’spoofing (del terme anglès spoof, que significa “suplantació”), que permet al ciberdelinqüent tenir una aparença molt similar a la de l'empresa suplantada, fins i tot quan truca per telèfon pot aparèixer al mòbil de la víctima identificat el número entrant com el de la seva entitat bancària.
Tipus de fraus telefònics o vishing més comuns
Entre els casos de vishing més habituals cal destacar:
- Empleat del banc. Una persona que diu que treballa al banc es posa en contacte amb la víctima perquè afirma que s'ha produït alguna incidència de seguretat a la banca electrònica. Per tal de verificar i protegir el compte compromès, demana informació com ara la clau d'accés. De vegades poden informar de falsos intents d'operativa fraudulenta o moviments sospitosos al nostre compte i sol·licitar que facis una transferència a un compte segur per posar els teus diners fora de perill. Recorda que entitats com Banc Sabadell mai no et demanaran cap contrasenya ni informació confidencial per e-mail, app o telèfon.
- Tècnic informàtic. Des d'un suposat departament tècnic informàtic, es truca per solucionar un problema que s'ha identificat al nostre ordinador. Demana a la víctima que instal·li un programa d'accés remot que li permetrà solucionar-lo però el que realment farà serà donar-li el control del dispositiu i accedir a la informació emmagatzemada, així com instal·lar programes maliciosos que podrien capturar la informació escrita amb el teclat, per exemple l'accés a la banca online.
- Promoció de la companyia telefònica. En aquest cas, un empleat d'una operadora de telefonia mòbil truca per informar sobre una promoció o sobre un sorteig en el qual es pot participar. Per a això, demanaran dades personals. També és habitual que se suplanti aquesta identitat per comunicar un suposat error a la factura del telèfon i que es podrà esmenar si es comparteixen les dades bancàries amb el fals empleat de la companyia telefònica.
- Comprador online. Si vens productes de segona mà a Internet, és possible que un suposat comprador es posi en contacte amb tu per comprar-ne algun, i que t'indiqui que per agilitzar el pagament li donis certa informació confidencial sobre el teu compte bancari o que facis servir una plataforma de pagament diferent de la de l'aplicació de compravenda de segona mà. Un exemple comú és l'ús de Bizum que, encara que es tracta d'un servei segur, si no es fa servir de manera responsable pot derivar en malentesos provocats per l'estafador. Per això, el suposat comprador insisteix a pagar-te a través de Bizum, però en comptes d'enviar-te un pagament, el que fa és compartir una sol·licitud de cobrament, cosa que pot fer que al final el pagament el facis tu per distracció.
- Inversió financera. També és freqüent rebre un atac de vishing a través d'una suposada entitat financera que ofereix un producte d'inversió, com ara criptomonedes o criptoactius, amb una rendibilitat per sobre del que seria normal.
- Hisenda. Un suposat tècnic d'Hisenda es posa en contacte amb tu per solucionar un error en les nostres dades financeres contingudes a l'Agència Tributària. Igual que en altres enganys, intentarà obtenir informació com el número de compte o la contrasenya de la banca electrònica.
- Familiar en perill. Un conegut o un familiar ens truca per dir que està en perill i que necessita que li fem una transferència urgentment. Se solen reclamar quantitats relativament baixes relacionats amb la compra d'un telèfon mòbil o fer el pagament d'un vol perquè el seu s'ha cancel·lat i es valen de la urgència per intentar aconseguir l'engany.
Vols saber-ne més sobre ciberseguretat? Descobreix com pots fer que la teva banca digital sigui més segura
Com pots evitar el vishing i les trucades fraudulentes?
La manera més efectiva d'evitar ser víctima d'un atac de vishing és no facilitar mai cap informació personal ni bancària a través del telèfon quan es rebi una trucada. Recorda que el banc mai no et sol·licitarà aquestes dades per telèfon perquè ja les té per fer les gestions que siguin pertinents.
A més, et donem les claus per minimitzar la possibilitat de patir un atac de vishing:
- Sospita si reps una trucada d'un servei que no esperes.
- Vigila amb les ofertes excessivament bones, promocions o devolucions de diners que no hagis sol·licitat.
- No actuïs impulsivament donant les teves dades per telèfon per molta urgència que et transmeti la persona que parla amb tu. Has de tenir molta precaució amb les trucades que intenten crear un entorn de perill o d’emergència, com l'amenaça de conseqüències legals o la pèrdua de diners si no es proporciona certa informació ràpidament.
- Ignora les trucades de números desconeguts i, davant de qualsevol sospita, bloqueja'ls al telèfon mòbil.
- Verifica la identitat de la persona amb la qual parles, especialment si et sol·licita informació sensible. I recorda: mai no comparteixis informació personal com ara contrasenyes, números de seguretat social o informació financera a través de trucades telefòniques no sol·licitades, ni tan sols si l'interlocutor sembla legítim.
- Confirma la font. Si reps una trucada o un missatge inesperat que sol·licita certa informació, penja i busca el número oficial de l'empresa o de l’organització per verificar aquesta petició amb la font directament.
Pot interessar-te: La teva seguretat és el nostre compromís