Què és l'estagflació i quin impacte té en l'economia?

L'economia passa per cicles de creixement i desacceleració, però hi ha escenaris especialment complexos que posen a prova el sistema productiu i les finances familiars. Una d'aquestes és l'estagflació, una situació inusual en què coincideixen una inflació alta, l'estagnació econòmica i un augment de l'atur.

Aquest és un context especialment exigent perquè combina una pèrdua de poder adquisitiu amb una menor dinàmica laboral i empresarial. Quan els preus pugen i l'economia no creix, la planificació financera esdevé encara més important. En aquests entorns, gestionar correctament la liquiditat i triar els productes adequats, com ara els comptes bancaris, pot ser el primer pas per protegir el capital contra la incertesa.

Què és l'estagflació?

El terme “estagflació” prové de la combinació de l'estagnació i la inflació. Defineix una anomalia econòmica caracteritzada per la coincidència de:

• Augments persistents dels preus.
• Creixement econòmic feble o negatiu.
• Augment de l'atur.

En condicions normals, la inflació sol estar associada a fases d'expansió econòmica. Quan la demanda creix, la producció augmenta i la contractació millora. No obstant això, en un escenari d'estagflació, passa el contrari: l'activitat econòmica perd impuls mentre els preus continuen pujant.

Per als consumidors, això té un doble impacte negatiu: menor capacitat de compra i una major incertesa laboral.

Un exemple històric va ser la crisi energètica dels anys setanta, arran de les decisions preses per l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que va disparar els preus del petroli i va desencadenar una inflació i una recessió simultànies en nombroses economies occidentals.

La diferència entre estagflació i inflació

La inflació consisteix en un augment generalitzat i sostingut dels preus. Pot produir-se en una economia de fort creixement, quan la demanda supera l'oferta.

L’estagflació, d'altra banda, reflecteix un desequilibri més profund. Mentre que la inflació per si sola pot ser el resultat d'una economia que creix «massa ràpidament», l’estagflació és un símptoma de debilitat estructural: els preus pugen alhora que l’activitat es frena i l’atur augmenta.

Aquest fenomen trenca la relació tradicional entre inflació i atur i complica la resposta de la política econòmica.

Per què es produeix? Causes

L'estagflació sol ser el resultat de la combinació de diversos factors:

• Xocs d’oferta: augment sobtat del cost de l'energia, les matèries primeres o els components industrials que apugen els costos de producció i redueixen el creixement.
• Polítiques monetàries o fiscals inadequades: decisions que sobreestimulen l'economia o reaccionen massa tard a les pressions inflacionistes.
• Expectatives inflacionàries persistents: les empreses i els treballadors ajusten preus i salaris anticipant noves pujades.
• Problemes estructurals: baixa productivitat o alta dependència energètica.

En períodes d'alta incertesa econòmica, protegir l’excedent de capital esdevé una prioritat estratègica per a les famílies. Analitzar on guardar els estalvis pot ajudar a prendre millors decisions en funció del context.

Conseqüències i impacte de l'estagflació en l'economia

L'estagflació té efectes significatius i prolongats en tots els agents econòmics. Les seves principals conseqüències poden incloure:

• Pèrdua de poder adquisitiu. La inflació erosiona el poder adquisitiu. Si els salaris no augmenten al mateix ritme que els preus, les llars perden la seva capacitat de consumir i estalviar.
• Augment de l'atur. L'estagnació econòmica frena la inversió i el consum. Les empreses redueixen la producció i la plantilla, la qual cosa augmenta la taxa d'atur. En una economia com la d'Espanya, que històricament ha estat sensible als cicles econòmics, un escenari d'estagflació pot intensificar les tensions en el mercat laboral.
• Dificultats per a la política econòmica. L'estagflació presenta un dilema complex:
  • Si s'apugen els tipus d'interès per controlar la inflació, la recessió es pot agreujar.
  • Si s'estimula l'economia mitjançant la despesa pública, això pot alimentar la inflació.
• Impacte en els mercats financers. Els mercats reaccionen amb cautela davant d'escenaris de baix creixement i alta inflació:
  • La renda variable es pot veure afectada per la caiguda dels beneficis empresarials.
  • La renda fixa perd atractiu si la inflació redueix el rendiment real.
  • Alguns actius reals poden actuar com una cobertura parcial contra la inflació.
• Pressió sobre els comptes públics. Un creixement més baix significa menys recaptació fiscal, mentre que l'atur augmenta la despesa en prestacions. Si, a més, els costos de finançament pugen a causa dels alts tipus d'interès, la sostenibilitat del deute públic es pot tensionar.

Tot i que l'estagflació és un fenomen macroeconòmic, els seus efectes es noten directament en l'economia domèstica. En contextos de preus alts i creixement feble, optimitzar el consum i augmentar l'estalvi són les principals eines per fer-hi front.

Revisar el pressupost familiar, prioritzar les despeses essencials i aplicar estratègies pràctiques per estalviar diners en el dia a dia pot ajudar a mitigar-ne l'impacte.

Comprendre què és l'estagflació permet anticipar escenaris complexos i prendre decisions financeres amb més criteri. En entorns exigents, la planificació i una gestió prudent de la liquiditat es converteixen en aliats clau per preservar l'estabilitat econòmica.