Què és i què cobreix el Fons de Garantia de Dipòsits?

El Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit (FGD) és la xarxa de seguretat de l’estalviador a Espanya. Té per objectiu protegir els diners dels dipositants si una entitat financera no pot complir amb les seves obligacions per insolvència o resolució. Gràcies a aquest fons, els clients poden recuperar, totalment o parcial els diners que tenien en productes com ara un compte d’estalvi, un compte corrent o un dipòsit a termini. A continuació, expliquem què és exactament el Fons de Garantia de Dipòsits, com funciona i quins productes estan coberts.

Per a què serveix el Fons de Garantia de Dipòsits?

La funció principal de l’FGD és protegir els estalvis dels clients i contribuir a l’estabilitat del sistema financer. En la pràctica, això significa que, si un banc fa fallida o entra en un procés de resolució que impedeix retornar els dipòsits, l’FGD intervé per reemborsar les quantitats garantides segons els terminis i les condicions fixats per la normativa.

És a dir, si una persona disposa d’un compte corrent amb 80.000 euros i un dipòsit a termini amb uns altres 20.000 al mateix banc i l’entitat entra en insolvència, l’FGD garanteix que recuperarà fins a 100.000 euros en total.

Quins productes estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits?

L’FGD protegeix fonamentalment dues grans categories de productes:

1. Dipòsits dineraris. Són els productes més habituals i els que els clients associen immediatament al concepte de “dipòsit bancari”. Inclouen comptes corrents, comptes d’estalvi i dipòsits a termini fix.
2. Dipòsits en valors i altres productes custodiats. En aquest cas, la cobertura s’aplica als valors o títols dipositats en una entitat (accions, bons, etc.), i en garanteix la restitució o el pagament del seu valor fins al límit legal. Aquesta protecció és independent de la dels dipòsits en diners.

Dipòsits dineraris (comptes corrents, comptes d’estalvi, dipòsits a termini)

Els comptes corrents, els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini estan entre els productes emparats per l’FGD. Inclouen tant els dipòsits a la vista (diners disponibles) com els dipòsits amb venciment (termini fix).

En cas d’insolvència de l’entitat, l’FGD es farà càrrec de retornar fins al límit establert el saldo que cada titular tingui en aquests comptes. És important recordar que el límit s’aplica per titular i per entitat, sense importar el nombre de productes contractats.

Dipòsits en valors i altres productes custodiats

Quan es dipositen valors a una entitat (per exemple, accions o bons), la protecció garanteix la restitució d’aquests actius o el seu valor econòmic. Aquesta cobertura és independent de la dels dipòsits dineraris, fet que significa que és possible tenir protecció separada pels comptes i els valors dipositats a la mateixa entitat, dins dels límits legals.

Quant cobreix el Fons de Garantia de Dipòsits?

Segons la normativa, els dipòsits d’una persona estan protegits fins a 100.000 euros per titular i per entitat. Aquest mateix límit s’aplica als valors o els instruments financers dipositats, de manera independent a la cobertura dels diners en comptes.
Per exemple, si una persona té 100.000 euros en comptes i uns altres 100.000 euros en valors custodiats a la mateixa entitat, ambdues quantitats estarien cobertes per separat fins a aquests límits.

Existeixen, a més, casos excepcionals en què la protecció pot superar temporalment els 100.000 euros com, per exemple, quan es reben fons per la venda d’un habitatge, una indemnització o una assegurança. En aquests supòsits, la cobertura ampliada es manté durant un període limitat i requereix documentació que acrediti la naturalesa transitòria de l’ingrés.

Com funciona el procediment de reclamació i per què és important per al teu estalvi?

Si un banc entra en insolvència i s’activa la garantia, el procediment és el següent:

• Detecció i declaració. El Banc d’Espanya o una altra autoritat competent declara la situació de l’entitat i s’activa el mecanisme de garantia.
• Comunicació i verificació. L’FGD o l’autoritat competent recopila la informació sobre dipositants i saldos. El conveni de col·laboració entre l’FGD i el Banc d’Espanya facilita l’accés a aquesta informació per accelerar el pagament.
• Pagament als dipositants. La normativa espanyola fixa terminis per a la liquidació. En termes generals, els pagaments de dipòsits dineraris garantits es realitzen en un termini breu, i els dipòsits de valors poden requerir un termini més ampli. En algunes comunicacions oficials s’indiquen terminis orientatius de set dies hàbils per a dipòsits dineraris i fins a tres mesos per a certs processos de valors en funció de la complexitat.

Abans d’acudir a l’FGD, és aconsellable presentar primer la reclamació al banc i, si no s’obté resposta en els terminis legals, acudir al Banc d’Espanya. Guardar els extractes i les comunicacions amb el banc pot ajudar a agilitzar el procés si alguna vegada cal fer una reclamació.

En definitiva, el Fons de Garantia de Dipòsits és clau per protegir els diners dels ciutadans i reforçar la confiança en el sistema financer. Mantenir una bona planificació financera, diversificar el risc i revisar periòdicament els comptes són hàbits que ajuden a assegurar la tranquil·litat econòmica davant de qualsevol imprevist.