Què es considera l’habitatge habitual?

L'habitatge habitual és on una persona resideix de manera efectiva i permanent. Aquest concepte és important tant des del punt de vista fiscal com financer, ja que pot influir en determinades deduccions, ajuts públics o en sol·licitar un préstec hipotecari.

Tot i que el terme habitatge habitual sol associar-se a l’habitatge on es viu cada dia, la normativa estableix una sèrie de requisits i terminis que convé conèixer abans de comprar un habitatge o canviar de residència.

Requisits i terminis per a la consideració de l’habitatge habitual

Perquè un habitatge tingui la consideració d’habitual, ha de ser la residència del contribuent durant un termini continuat, almenys, de tres anys. És a dir, no n'hi ha prou de ser propietari de la casa, ha de ser el lloc on es viu de manera estable.

A més, l'habitatge s'ha d'ocupar de manera efectiva i permanent en un termini màxim de 12 mesos des de la data d'adquisició o des de la finalització de les obres, en cas de construcció o rehabilitació.

No obstant això, hi ha situacions excepcionals que poden justificar no complir el termini de tres anys sense perdre la consideració d’habitatge habitual. Per exemple, un canvi de feina, un trasllat laboral, una separació matrimonial, una defunció o altres circumstàncies que obliguin necessàriament a canviar de domicili.

Diferència entre primer habitatge i l’habitatge habitual

Tot i que sovint s'utilitzen com a sinònims, primer habitatge i habitatge habitual no signifiquen exactament el mateix.

El primer habitatge fa referència, normalment, al primer immoble que compra una persona. Per exemple, qui sol·licita la seva primera hipoteca per finançar la compra del primer habitatge està adquirint el seu primer immoble en propietat. No obstant això, aquest habitatge només serà considerat habitual si s'hi resideix de manera efectiva i permanent i si es compleixen els requisits legals establerts.

Per la seva banda, l'habitatge habitual és la residència principal del contribuent, amb independència de si es tracta de la primera casa que compra o no. Una persona pot haver adquirit un habitatge fa anys, vendre'l i comprar-ne un altre que passi a ser el seu nou habitatge habitual.

La diferència és important perquè alguns beneficis fiscals, ajuts públics o condicions específiques poden estar vinculats a la compra d'un primer habitatge, mentre que altres poden variar en funció de si l'immoble és la residència habitual del comprador.

Beneficis fiscals d'un habitatge habitual

La consideració d'habitatge habitual pot tenir efectes fiscals rellevants. En l’àmbit estatal, la deducció per inversió en habitatge habitual es va suprimir amb caràcter general per a les compres realitzades a partir de l'1 de gener de 2013. Tot i això, els qui van adquirir un habitatge abans d'aquesta data i compleixen els requisits del règim transitori poden seguir aplicant la deducció a l'IRPF.

A més, algunes comunitats autònomes preveuen deduccions pròpies relacionades amb la compra o el lloguer de l'habitatge habitual. En alguns casos, aquests avantatges poden adreçar-se a compradors joves, persones amb discapacitat, famílies nombroses o contribuents amb determinats nivells de renda.

També convé tenir en compte que, quan es compra un habitatge, existeixen costos associats que van més enllà del preu de l'immoble. Entre les despeses d'una hipoteca hi ha la taxació, la notaria, el registre, els impostos o algunes assegurances, depenent de l'operació i de la normativa aplicable. Per això, abans de signar una compra, és recomanable calcular el pressupost total i valorar la capacitat econòmica a mitjà i llarg termini.

Com acreditar l'habitatge habitual?

Per demostrar que un habitatge és l’habitual, es poden utilitzar diferents documents que evidenciïn la residència efectiva a l'immoble. Un dels més habituals és el certificat d'empadronament, que acredita el domicili declarat davant de l'ajuntament.
També poden servir altres justificants, com ara factures de subministraments —aigua, llum, gas o Internet—, correspondència bancària o administrativa rebuda en aquesta adreça, la declaració de la renda amb aquest domicili fiscal, rebuts de comunitat o contractes vinculats a l'habitatge.

En alguns casos, l'Administració pot sol·licitar proves addicionals per comprovar que l'habitatge és realment el domicili habitual del contribuent. Per això, és aconsellable conservar la documentació relacionada amb la compra, el finançament, els pagaments i l'ús efectiu de l'habitatge.

En definitiva, l'habitatge habitual no és només l'habitatge en propietat, sinó aquell on es resideix de manera estable i permanent. Conèixer aquest concepte ajuda a planificar millor la compra, entendre els beneficis fiscals possibles i evitar problemes a l'hora d'acreditar la residència.