Per què dues persones amb els mateixos anys cotitzats poden cobrar pensions diferents

Dues persones amb els mateixos anys cotitzats poden cobrar pensions diferents perquè la quantia no depèn únicament del temps de cotització. També influeixen les bases de cotització, l’evolució de la carrera laboral i l’edat a què s’accedeix a la jubilació.

Per tant, haver cotitzat durant el mateix nombre d’anys no implica necessàriament haver generat la mateixa pensió. Per entendre la diferència, cal analitzar com s’ha cotitzat al llarg de la vida laboral.

Els anys cotitzats són només una part del càlcul

Els anys cotitzats són importants perquè determinen, entre altres aspectes, el percentatge de la base reguladora que pot correspondre al treballador. Tanmateix, aquesta dada per si sola no permet saber quant es cobrarà de pensió.

Dues persones poden acreditar el mateix nombre d’anys cotitzats i haver tingut trajectòries professionals molt diferents. Una pot haver cotitzat habitualment per bases més altes, mentre que una altra pot haver-ho fet per imports inferiors.

Per això, quan es compara la pensió de dos treballadors, no n’hi ha prou de fixar-se en quant de temps han cotitzat.

Les bases de cotització poden marcar la diferència

La quantia de les bases de cotització influeix directament en el càlcul de la pensió de jubilació. A partir de les bases corresponents al període establert per la normativa s’obté la base reguladora, un dels principals elements per determinar l’import de la prestació.

Per exemple, dues persones poden haver cotitzat durant 38 anys, però si una ha tingut de manera habitual bases de cotització superiors, les seves pensions no tenen per què ser iguals.

Aquesta és una de les raons principals per les quals treballadors amb carreres laborals d’una durada similar poden rebre prestacions diferents en jubilar-se.

La trajectòria laboral també influeix en la pensió

No només importa quant s’ha cotitzat, sinó també com han evolucionat les cotitzacions al llarg dels anys.

Canvis salarials, períodes de treball a temps parcial o etapes sense cotització poden afectar les bases que s’utilitzen per calcular la pensió. En determinats casos, a més, la normativa estableix regles específiques per integrar períodes en què no existeixen cotitzacions, coneguts com a llacunes de cotització.

Això fa que dues carreres professionals amb el mateix nombre total d’anys cotitzats puguin produir resultats diferents en el càlcul de la base reguladora.

L’edat de jubilació pot modificar l’import final

El moment en què s’accedeix a la jubilació també pot augmentar o reduir la pensió.

En determinades modalitats de jubilació anticipada s’apliquen coeficients reductors, l’efecte dels quals depèn de factors com ara el temps d’anticipació i els anys cotitzats. Per contra, continuar treballant després d’assolir l’edat ordinària pot donar accés, si es compleixen els requisits, als incentius previstos per a la jubilació demorada.

Així, dos treballadors amb bases i anys cotitzats similars també poden acabar cobrant quantitats diferents si es jubilen en moments diferents.

Més anys cotitzats no sempre signifiquen una pensió més alta

Cotitzar durant més temps pot permetre accedir a un percentatge més elevat de la base reguladora fins a assolir el màxim previst per la normativa. No obstant, la durada de la carrera laboral ha d’analitzar-se conjuntament amb les bases de cotització.

Una persona amb una carrera més llarga, però amb bases inferiors, no té per què percebre una pensió més alta que una altra amb una trajectòria diferent.

A més, en l’import final també poden intervenir-hi els límits màxims i mínims de les pensions i determinats complements subjectes al compliment de requisits.

Què convé revisar per estimar la futura pensió

Per fer-se una idea més precisa de la pensió de jubilació convé tenir en compte conjuntament els anys cotitzats, les bases de cotització, la trajectòria laboral i l’edat prevista de retir.

Conèixer amb antelació una estimació de la pensió pública pot ajudar a planificar les necessitats econòmiques durant la jubilació i valorar, quan resulti adequat, alternatives d’estalvi per a la jubilació, com ara els plans de pensions, dins d’una planificació financera a llarg termini.