Jubilació parcial: quins requisits té?

La jubilació parcial s’ha convertit en una eina cada cop més rellevant dins de la planificació financera i laboral de molts treballadors. Aquesta figura busca facilitar una transició gradual des de l’ocupació activa cap a la jubilació completa, combinant feina i pensió de manera simultània. Per estimular el seu desenvolupament ha estat clau l’entrada en vigor del Reial decret llei 11/2024, que ha reformat diversos aspectes de la jubilació parcial i d’altres prestacions. A continuació, analitzem les principals claus de la jubilació parcial i els requisits necessaris per acollir-s'hi.

Què és la jubilació parcial i com funciona?

La jubilació parcial és una modalitat de jubilació contributiva que permet al treballador reduir la jornada laboral i, de manera simultània, començar a percebre una part proporcional de la seva pensió de jubilació. Aquesta reducció de jornada s’acorda amb l’empresa i ha d’ajustar-se als percentatges establerts per la normativa vigent.

El seu principal objectiu és facilitar una sortida progressiva del mercat laboral, afavorint l’envelliment actiu i la transmissió de coneixement dins de les empreses. Durant aquest període, el treballador manté el seu vincle laboral, cotitza per la part de jornada que continua realitzant i complementa els seus ingressos amb la pensió parcial corresponent a la jornada reduïda.

Gràcies a aquesta fórmula, és possible anticipar i planificar amb més marge la jubilació definitiva, reduint els riscos i permetent una transició més ordenada des del punt de vista econòmic i personal.

Requisits de la jubilació parcial

Per accedir a la jubilació parcial s’han de complir una sèrie de requisits tant generals com específics relacionats amb l’edat, els anys de cotització i la situació laboral.

Edat i anys de cotització

El 2026 és possible jubilar-se als 65 anys si s’han cotitzat almenys 38 anys i tres mesos. En cas contrari, l’edat ordinària se situa en els 66 anys i 10 mesos.

Juntament amb l’edat, cal complir els requisits mínims de cotització per tenir dret a la pensió contributiva de jubilació. Amb caràcter general, s’exigeix haver cotitzat almenys 15 anys, dels quals dos han de trobar-se dins dels 15 anys immediatament anteriors a l’accés a la jubilació.

Aquests criteris d’edat i cotització s’apliquen de manera diferent segons es tracti d’una jubilació parcial un cop assolida l’edat ordinària o d’una jubilació parcial anticipada vinculada a un contracte de relleu.

Tipus de jubilació parcial

Igual que succeeix amb altres tipus de jubilació, els requisits per acollir-se a la jubilació parcial varien segons s’opti per una modalitat o una altra (amb o sense contracte de relleu):

1. Jubilaciò parcial sin contracte de relleu És la capacitat de reduir la jornada laboral cobrant part de la pensió, mentre que un rellevista cobreix la resta.

• Edat ordinària de jubilació. El treballador ha d’haver assolit l’edat legal ordinària que li correspongui segons la seva carrera de cotització. En la normativa actual, aquesta edat pot situar-se en els 65 anys quan s’acredita una cotització suficient o retardar-se si no s’assoleix aquest llindar. El 2026, per exemple, l’edat serà de 65 anys amb 38 anys i 3 mesos o més cotitzats, o de 66 anys i 10 mesos en cas contrari.
• Període de cotització. S’exigeix complir els requisits mínims per causar dret a la pensió contributiva de jubilació: almenys 15 anys cotitzats, amb dos dins dels 15 anteriors a l’accés a la jubilació.
• Reducció de jornada. La reducció ha d’estar entre el 25 % i el 75 % de la jornada completa.

• Edat mínima. Pot anticipar-se fins a tres anys respecte de l’edat ordinària que correspondria al treballador segons la seva carrera de cotització, segons la normativa vigent.
• Període de cotització. S’exigeix acreditar almenys 33 anys cotitzats, o 25 anys en el cas de persones amb una discapacitat igual o superior al 33 %.
• Antiguitat a l’empresa i contracte de relleu. El treballador ha d’acreditar una antiguitat mínima de sis anys a l’empresa. El contracte de relleu ha de ser indefinit i a jornada completa, i ha de mantenir-se durant, almenys, els dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.
• Reducció de jornada. Ha de situar-se entre el 25 % i el 75 %. Quan la jubilació parcial es produeix amb més de dos anys d’antelació respecte de l’edat ordinària, el primer any la reducció es limita a entre el 20 % i el 33 %.

Diferència amb altres jubilacions compatibles amb la feina

La jubilació parcial no ha de confondre’s amb altres figures que també combinen feina i pensió, però que responen a situacions diferents:

• Jubilació activa. Permet jubilar-se (amb pensió parcial) i continuar treballant, fins i tot a jornada completa o parcial, després de complir l’edat ordinària de jubilació. La quantia que es percep es fixa segons els percentatges lligats al grau de demora sobre l’edat legal.
• Jubilació flexible. Encara que també compagina feina i pensió, està pensada per als que ja han causat dret a la jubilació completa i volen continuar treballant a temps parcial alhora que milloren la pensió futura gràcies a noves cotitzacions.
• Jubilació demorada. No permet treballar mentre es cobra la pensió, sinó que consisteix a retardar l’accés a la jubilació per augmentar la quantia de l’import final.

En resum, la jubilació parcial es distingeix bàsicament per reduir la jornada laboral mentre es comença a percebre part de la jubilació, fet que no succeeix en la jubilació demorada, i té requisits i efectes diferents de la jubilació activa o flexible.