El frau en el comerç internacional: què és i com prevenir-lo

En un entorn cada vegada més globalitzat, les petites i mitjanes empreses espanyoles troben en la internacionalització una gran oportunitat de creixement. No obstant això, operar en mercats estrangers comporta riscos com ara el frau. Conèixer els principals tipus de frau i com prevenir-los pot repercutir en l'èxit en l'entorn del comerç internacional.

Tipus de frau en el comerç internacional

Les pimes es poden trobar amb diverses formes de frau en el moment d’expandir-se fora d'Espanya:

• Frau en pagaments i cobraments: és un dels riscos més comuns i es pot manifestar en transferències bancàries fraudulentes, suplantació d'identitat o incompliment de pagaments per part de clients internacionals.

• Proveïdors inexistents o fraudulents: estafes en les quals es realitzen pagaments per endavant a proveïdors que mai envien la mercaderia o que subministren productes de qualitat inferior a la promesa.

• Phishing i ciberfrau: els ciberdelinqüents utilitzen tècniques d'enginyeria social per obtenir dades bancàries, contrasenyes o informació confidencial amb l'objectiu de sostreure diners o danyar la reputació de l'empresa.

• Falsificació de documents: algunes empreses poden presentar contractes, certificats de qualitat o documents d'enviament falsificats.

• Risc d'intermediaris deshonestos: en mercats estrangers és freqüent treballar amb agents o distribuïdors. En aquest sentit, existeix el risc que puguin abusar de la confiança de l'empresa i desviar fons o acords comercials en benefici propi.

Com prevenir el frau en el comerç internacional

Per reduir el risc de frau, les pimes poden adoptar mesures preventives que enforteixin els seus processos i protegeixin tant les seves transaccions com la informació:

• Verificació de clients i proveïdors: abans de realitzar qualsevol transacció internacional, és fonamental verificar la identitat i la solvència de clients i proveïdors. Es poden utilitzar fonts com a registres mercantils, cambres de comerç, referències d'altres empreses o plataformes especialitzades en avaluació de riscos.

• Ús de mitjans de pagament segurs: en aquest apartat s'inclouen els crèdits documentaris emesos per bancs els quals garanteixen que el pagament només s'efectuï quan es compleixin els termes acordats; els pagaments escalonats, que consisteixen a realitzar pagaments per fases conforme es vagin complint els terminis acordats prèviament en el lliurament de productes o serveis; i l'assegurança de crèdit, que protegeix enfront d'impagaments en transaccions internacionals.

• Implementació de ciberseguretat: es tracta d'un aspecte clau per prevenir el frau digital. Cal utilitzar programari antivirus actualitzat, capacitar els empleats de l'empresa per detectar correus sospitosos i phishing. Finalment establir protocols segurs per a la gestió de pagaments i de transferències bancàries.

• Contractes detallats i suport legal: és imprescindible comptar amb contractes ben redactats que especifiquin clarament les condicions de pagament, lliurament i qualitat del producte. A més, és recomanable assessorar-se amb advocats especialitzats en dret internacional per garantir la protecció jurídica en cas de litigi.

• Diligència deguda amb intermediaris: si s’ha de treballar amb agents o distribuïdors a l'estranger, és essencial investigar-ne la reputació i establir mecanismes de control sobre les seves activitats. També es poden incloure clàusules contractuals que en regulin l'actuació i estableixin sancions en cas de males pràctiques. En aquest sentit destaca la importància d'investigar els socis comercials, utilitzar mètodes de pagament segurs i de nou, comptar amb suport legal en totes les operacions internacionals.

Com veiem, amb una adequada gestió de riscos i la implementació de mesures de prevenció, és possible minimitzar l'impacte dels delictes i operar amb més seguretat en mercats estrangers. Per fer-ho són clau la informació, la planificació i la prudència en cada transacció.