Entrevista a Xavier Adsarà i Grau
|
Xavier Adsarà i Grau Creu que hi ha prou consciència social per part de les empreses i els professionals? Són coresponsables socialment? Efectivament, les empreses han fet un gir espectacular en les seves polítiques de responsabilitat social corporativa, tot i que encara queda molt per fer. S'han adonat que involucrant tot el seu personal en polítiques de RSC, els seus empleats se senten més identificats amb els valors de la pròpia empresa on fa anys que treballen, se sent més feliços i en definitiva més compromesos en el seu dia a dia. Això genera un valor afegit a l'empresa i al treballador no quantificable econòmicament, però sí en termes de productivitat, confiança, etc. En què consisteix la coresponsabilitat social d'una empresa? A adonar-se que els problemes que hi ha al món no són responsabilitat exclusiva dels governs. Nosaltres som coresponsables del benestar social que tots volem per a la nostra societat. Què pot fer una empresa per ser-ho? En primer lloc, els seus dirigents han d'estar convençuts dels beneficis i el valor afegit que genera per a la pròpia empresa. Creure-ho de veritat, fins i tot més enllà d'aquest propi valor afegit que generi per a la pròpia empresa, que també. I finalment, posar-se en contacte amb una ONGD seriosa i responsable i pensar, junts, en la millor manera d'implementar l’RSC en el dia a dia de l'empresa i els seus empleats. Com es pot compaginar la crisi que estem vivint amb el desig de ser coresponsable socialment? Cadascú, en funció de les seves possibilitats, ha d'aportar alguna cosa al benestar social comú, en tot moment. La responsabilitat social corporativa l'hem de viure com una forma de veure i de viure la vida i no com una cosa que simplement ens aporta prestigi, ens permet desgravar o millora la nostra imatge a l'exterior. Encara ens falta molta consciència a aquest nivell per avançar en el verdader sentit de la solidaritat. De fet, aquesta paraula, hauria d'integrar la nostra pròpia vida diària. Han baixat molt les aportacions en un moment com l'actual? Indubtablement les aportacions han baixat considerablement, tant per part de l'empresa com del donant particular. No obstant això, l'experiència ens diu que l'empresa o persona individual que viu la solidaritat realment en el seu dia a dia i la té incorporada en la seva forma de vida mai no deixa de ser solidària, hi hagi crisi o no. Què passa si alhora creixen les demandes socials, a causa de les condicions lamentables en què està vivint una part important de la població? Si les demandes socials creixen, tenim l'obligació moral de continuar contribuint entre tots a la millora del benestar social comú. No podem delegar aquesta responsabilitat únicament en el Govern, malgrat que són els dirigents polítics els que poden i han de fer més en aquest sentit. Les ONGD acompanyem el Govern en la millora del benestar social, però la seva responsabilitat és màxima. La societat hauria d'augmentar la pressió política sobre els governs perquè aquests facin més en aquest sentit, sense delegar totalment en ells. Les estructures governamentals són un pèl pesants, rígides i lentes en la seva forma d'actuar, i no poden romandre tan “a prop” de la realitat. Aquí és precisament on les ONGD tenim un lloc principal d'actuació per tal d’estar més a prop de les injustícies socials, i tenir una capacitat de resposta més immediata, ràpida i eficaç. Repeteixo: sempre acompanyant les accions de cada Govern. Compten amb alguna ajuda per part de l'Estat? Tenim ajudes del Govern a través de les convocatòries públiques que emet l'Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) anualment. També tenim suports puntuals procedents de convocatòries públiques d'ajuntaments per a la cooperació al desenvolupament, encara que totes aquestes ajudes s'han retallat considerablement en temps de crisi i no podem dependre exclusivament d’aquest tipus de col•laboracions. Les ONGD necessiten independència política i econòmica per actuar eficaçment sobre les injustes realitats socials que vivim diàriament des de les ONGD. A més a més de la satisfacció de contribuir al benestar, tenen algun retorn les empreses pel fet de ser responsables socialment? (en el pla tributari, d’imatge, etc.) Com a fundació, estem acollits a la Llei de mecenatge 49/2002, de fundacions, per la qual les empreses poden desgravar el 35% de les seves aportacions, mentre que a títol individual, les desgravacions són del 25%. A aquest factor, hi hem d'afegir la millora d'imatge que comunica l'empresa a l'exterior, la satisfacció dels seus empleats i clients, que veuen com els seus dirigents són socialment responsables, i la identificació del personal amb els valors de l'empresa, més enllà de la productivitat, que genera aquest valor afegit addicional tan important per al bon funcionament de l'empresa. Tampoc no hem d'oblidar-nos de la satisfacció personal que se sent quan s’és simplement generós amb qui té menys. Els estudis psicosocials mostren que la gent que és més generosa i contribueix al benestar social de la comunitat, més enllà del nostre entorn més pròxim (família i amics), és més feliç. Un exemple, a principis d'aquest any 2011 vam tenir l'oportunitat de col•laborar junts per Haití, amb uns laboratoris farmacèutics, en un projecte de RSC. Si un passeja pels passadissos d'aquesta empresa japonesa establerta a Barcelona, de seguida s'adona de l'immillorable ambient laboral que viuen els seus empleats i l'equip directiu. Li puc assegurar que els valors compartits són visibles des que un hi entra per la porta fins que en surt. El programa de RSC que hem desenvolupat juntament amb ells contribueix significativament, fins ara, a augmentar el sentit de pertinença dels seus empleats i de l’equip directiu amb els valors d’OTSUKA. Un altre exemple: un bufet d'advocats molt conegut de Madrid convoca anualment un premi solidari amb vista a Nadal, en què s'invita tots els empleats a presentar un projecte social. Entre tots els que s’hi han presentat es procedeix a una votació. Un projecte social n’és el guanyador. El premi consisteix en una dotació econòmica resultant de la suma de les aportacions econòmiques voluntàries de tots els seus empleats i l'empresa dobla sempre aquesta quantitat. Durant tot un any el projecte social guanyador informa els empleats de l'empresa sobre l'evolució del projecte. Però també existeix el Teaming, programa a través del qual tots els empleats d'una empresa aporten voluntàriament 1 € del seu salari mensual a un projecte social votat entre tots. L'empresa en aquesta ocasió torna a doblar la quantitat recaptada. En fi, hi ha innombrables exemples de solidaritat en les nostres petites, mitjanes i grans empreses, però, repeteixo, encara queda molt per fer. Convidem totes les empreses i tots els equips directius a valorar positivament el fet d’incorporar un programa de RSC en el dia a dia de l'empresa. Els beneficis són incalculables, tant per als beneficiaris directes de l’RSC (en el nostre cas els 3.500 nens acollits a les llars), com per a la mateixa empresa. Us convidem a tots a formar-ne part. C/Elisa nº 23, 08023 Barcelona Per saber més sobre NPH Quan va ser fundat NPH? Quantes sucursals té i com s'organitza? NPH va ser fundat l'any 1954 com a resposta a les profundes injustícies socials i situació de desemparament que patien els nens orfes/abandonats a Llatinoamèrica. Actualment NPH disposa d’una plataforma d'ajuda internacional constituïda per seus de NPH als EUA i a Europa (Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Espanya, Suïssa, Àustria). Aquestes seus actuen conjuntament recolzant el global de programes de cooperació, assistencials i de desenvolupament que NPH desenvolupa des de l'any 1954 en nou països a Llatinoamèrica, que acullen avui dia un total de 3.500 nens i nenes de totes les edats. Els nens viuen en enormes llars on conviuen entre 250 i 816 nens junts. A més a més, les nostres llars estan obertes a la comunitat i aquest últim any 2010 hem assistit més d’1.000.000 de persones que pateixen una situació d'extrema pobresa. La plataforma internacional busca finançament, mentre que localment s'identifiquen les necessitats i sorgeix la formulació dels projectes concrets que més tard s'executen. Quina és la raó de ser de NPH? En quins fronts actua? Nosaltres definim NPH com “una llar per a nens sense família”. No ens considerem una institució, però sí una llar família per a 3.500 nens orfes i/o abandonats que viuen junts. Així, per exemple, el Rancho Santa Fe d'Hondures acull 600 nens en una mateixa llar, la llar Kay St. Helene a Haití altres 450, la llar a Mèxic 816 nens i així successivament fins a assolir els 3.500 nens distribuïts en nou cases llar. Les llars són verdaders “poblets de nens”. Viuen en un ambient familiar i consideren NPH la seva llar. És difícil d'entendre des de la distància, però és molt fàcil de sentir si un té la sort de visitar-nos i passar uns quants dies amb els nens. Actuem sobre situacions molt dramàtiques, nens orfes i/o abandonats, que viuen als carrers, sense escolarització, sense menjar, desnodrits, sense ningú que en tingui cura. Els acollim en llars molt grans on viuen amb la resta de nens que es troben en les mateixes condicions. Comparteixen el seu passat, però també el seu futur. Els proporcionem les principis més bàsics que tot nen necessita per viure amb dignitat: escolarització, atenció mèdica, alimentació i, sobretot, l'afecte que tota persona necessita sentir per desenvolupar-se afectivament com a ésser humà. No serveix de res formar bons professionals si emocionalment no són persones equilibrades. La “felicitat” de tots aquests nens passa per un curós equilibri entre la seva vida professional i afectiva, com qualssevol de nosaltres. D'on recapten fons? Quines accions duen a terme per a això? Els fons es recapten des de les seus de NPH d’arreu del món, en forma d'apadrinaments, suports a projectes concrets, programes de RSC des de les empreses, activitats o iniciatives solidàries, com concerts, mercats, etc. |
