Solvència financera: Què és i com es calcula?

La solvència financera és un dels indicadors més importants per avaluar l'estabilitat financera d'una persona. Fa referència a la capacitat de fer front als deutes a llarg termini utilitzant el conjunt dels actius disponibles.

A diferència de la liquiditat, que mesura els diners disponibles a curt termini, la solvència econòmica i financera analitza si el patrimoni total és suficient per cobrir totes les obligacions, la qual cosa és clau a l'hora de sol·licitar productes com una hipoteca o un préstec personal.

Com es calcula la solvència econòmica i financera?

Calcular la solvència financera implica analitzar la relació entre els recursos disponibles i les obligacions pendents. No hi ha una fórmula universal única per avaluar la solvència financera, però sí hi ha diversos indicadors que permeten mesurar-la amb precisió.

Abans d'aplicar aquests ràtios, és essencial tenir una visió clara i actualitzada de la pròpia situació financera personal. Per fer-ho, és clau consultar regularment l’estat dels comptes, consultant el saldo disponible, els moviments i els deutes pendents. Aquest pas permet identificar amb precisió quins recursos es tenen i quin és el nivell real d’endeutament, evitant errors en el càlcul de la solvència.

Indicadors que mesuren la solvència financera

Un dels ràtios més utilitzats és el ràtio de solvència, que es calcula dividint l’actiu total entre el passiu total. Aquest indicador reflecteix quants actius té una persona o entitat per cada unitat de deute:

• Ràtio de solvència = Actiu total / Passiu total

Un valor superior a 1 indica que hi ha més actius que deutes, la qual cosa és positiva. No obstant això, com més alt sigui el resultat, més gran serà el marge de seguretat financera.

Un altre indicador rellevant és la ràtio d'endeutament, que mostra la proporció de deute respecte al total de recursos:

• Ràtio d'endeutament = Passiu total / Actiu total

A aquesta anàlisi s'hi afegeix la ràtio d’endeutament a llarg termini, que és especialment rellevant en l'entorn empresarial, ja que permet avaluar quina part del finançament prové de deutes amb venciment superior a un any:

• Ràtio d’endeutament a llarg termini = Passiu no corrent / Actiu total

Aquest indicador ajuda a entendre l'estructura financera al llarg del temps i el grau de dependència del finançament extern estable.

D'altra banda, la ràtio de palanquejament financer, que també s'utilitza més sovint per a les empreses que per a les persones particulars, mesura fins a quin punt una empresa utilitza el deute per finançar els seus actius en relació amb els fons propis:

• Ràtio de palanquejament financer = Actiu total / Patrimoni net

Un palanquejament elevat pot augmentar la rendibilitat en certs escenaris, però també augmenta el risc financer si els ingressos són insuficients per cobrir les obligacions.

Per a les persones particulars, sovint s'utilitza una regla pràctica pel que fa a la solvència financera: no destinar més del 35-40 % dels ingressos mensuals al pagament dels deutes.

Exemples de solvència financera

Per entendre millor com es calcula la solvència financera, vegem un exemple senzill:

Una persona té:

• Actius: 500.000 €
• Deutes: 250.000 €

Ràtio de solvència = 500.000 / 250.000 = 2

Això significa que tenen el doble d'actius que de deutes, la qual cosa reflecteix una situació financera sòlida.

Un altre exemple:

• Actius: 200.000 €
• Deute hipotecari: 120.000 €

En aquest cas, la solvència és raonable, tot i que també dependrà de l'estabilitat dels ingressos i del nivell d’endeutament mensual.

Quina diferència hi ha entre liquiditat i solvència financera?

Tot i que sovint es confonen, la liquiditat i la solvència són conceptes diferents, tot i que estan relacionats.

• Liquiditat: la capacitat de pagar deutes a curt termini (efectiu disponible)
• Solvència: la capacitat de cobrir tots els deutes a llarg termini.

Exemple: una persona pot ser solvent (té patrimoni suficient), però no tenir liquiditat si no disposa de diners immediats per pagar un rebut.

Com influeixen els deutes en la solvència financera?

Els deutes són un factor clau en la solvència financera. Un nivell moderat d’endeutament pot ser fins i tot positiu, ja que permet finançar inversions (i compres) o adquirir actius. No obstant això, un deute excessiu o el sobreendeutament redueix la solvència i augmenta el risc d'impagament.

Quan els deutes creixen més ràpid que els actius o els ingressos, la situació financera es deteriora. Això pot provocar dificultats per accedir a finançament nou, costos financers més alts o fins i tot, situacions d’insolvència.

Estratègies per gestionar la solvència

Per mantenir una bona solvència financera, és essencial aplicar una sèrie d'estratègies pràctiques:

• Controlar el nivell d'endeutament. És important no assumir més deutes del que podeu gestionar. Avaluar la vostra capacitat de pagament abans d'assumir noves obligacions és clau.
• Diversificar els actius. Tenir diferents tipus d'actius (immobles, estalvis, inversions) ajuda a millorar l'estabilitat financera i redueix els riscos.
• Mantenir un matalàs de seguretat. Disposar d'un fons d'emergència us permet fer front a imprevistos sense recórrer a un endeutament addicional.
• Refinançar deutes quan sigui necessari. En alguns casos, renegociar les condicions o agrupar deutes pot millorar la vostra capacitat de pagament i reduir la càrrega financera.
• Planificació financera a llarg termini. Tant les empreses com els particulars haurien de revisar la seva situació regularment i ajustar la seva estratègia d'acord amb els seus objectius i l'entorn econòmic. Per exemple, és important comprovar regularment el saldo del compte bancari per saber quants diners en efectiu teniu disponibles.

En definitiva, la solvència financera és un indicador clau per entendre l'estabilitat econòmica a llarg termini. No només permet avaluar la capacitat de fer front a les deutes, sinó que també influeix directament en la confiança del banc quan se sol·licita un préstec o una hipoteca. És essencial entendre com es calcula, distingir-la de la liquiditat i aplicar estratègies adequades per gestionar-la.