Què és l’spoofing telefònic i com protegir-se d’aquesta estafa?

S’ha rebut una trucada del banc, però en realitat no era el banc? És possible haver estat víctima de spoofing telefònic, un dels fraus telefònics més habituals en els últims anys que consisteix a suplantar la identitat en una trucada per fer-se passar per un contacte de confiança, com ara un banc, amb un objectiu concret: robar informació personal o financera de la víctima. A continuació, expliquem en què consisteix i com evitar ser víctima d’aquesta estafa.

Què és l’spoofing telefònic?

L’spoofing telefònic (terme que, en anglès, significa ‘suplantació’) és un tipus d’estafa telefònica que es basa en la suplantació d’identitat en una trucada. L’objectiu és fer creure la víctima que la trucada prové d’una font legítima, com ara un banc, un organisme oficial o fins i tot un contacte personal.

Aquesta tècnica permet que el número que apareix a l’identificador de trucades sembli autèntic, encara que darrere s’hi amagui un ciberdelinqüent. El més habitual és que l’estafador es faci passar per un empleat del banc i al·legui un problema urgent o una validació pendent.

Quines conseqüències pot tenir l’spoofing telefònic?

Mitjançant aquesta suplantació telefònica l’estafador pot:

• Obtenir dades d’accés a la banca digital.
• Accedir als comptes bancaris de la víctima i operar-hi.
• Manipular la víctima perquè sigui ella directament qui realitzi les transferències o els pagaments.

Com reconèixer si una trucada és un intent de spoofing?

Per saber si s’ha rebut una trucada que pot ser una estafa, és important tenir present aquestes claus per identificar si es tracta d’una suplantació:

• Se solen sol·licitar dades sensibles com ara claus, contrasenyes o codis SMS.
• Es pressiona la víctima per fer una operació urgent.
• Encara que el número sembla ser del banc, el to de la conversa o les preguntes no són habituals.

Recorda que, a Banc Sabadell, mai sol·licitem claus d’accés ni validar operacions per aquest tipus de canals.

Com protegir-se de l’spoofing telefònic?

Encara que és complicat estar protegit per complet davant de les ciberestafes, es pot minimitzar la possibilitat de convertir-se en víctima d’una d’elles seguint una sèrie de recomanacions, com són:

1. Desconfiança. Fins i tot si el número sembla legítim, no s’han de compartir contrasenyes, codis de verificació ni claus bancàries.
2. Evita realitzar operacions per telèfon. Mai s’han de realitzar operacions financeres a través del telèfon, ni tan sols encara que l’interlocutor afirmi que es tracta d’un canal segur. El banc mai sol·licitarà informació sensible a l’usuari per telèfon. Si un possible estafador ho sol·licita, és fonamental penjar la trucada i contactar directament amb l’entitat bancària.
3. Tranquil·litat. Malgrat que la persona que està a l’altra banda del telèfon insisteix que cal fer una operació financera de manera urgent, cal mantenir sempre la calma. Cap tràmit bancari que sigui real requereix una resposta immediata.
4. Davant del dubte, bloquejar. Si es tenen sospites que s’està sent víctima d’un frau telefònic, és possible bloquejar aquest número per evitar futurs contactes. En cas d’haver proporcionat informació per error, és important canviar la clau d’accés en la banca digital com més aviat millor.
5. Penjar i trucar el banc. Davant de qualsevol sospita, el més adequat és penjar el telèfon i posar-se en contacte amb el banc per verificar si s’ha pogut ser víctima d’un intent d’estafa.

Existeixen altres tipus de ciberestafes de spoofing?

A més de l’estafa telefònica, existeixen altres tipus de spoofing encara que en tots ells l’objectiu és sempre el mateix: enganyar les víctimes i fer-los creure que estan interactuant amb una entitat legítima per obtenir un benefici econòmic o l’accés a dades sensibles.

Entre els principals tipus de spoofing, a més del telefònic, cal parlar de:

• Spoofing de correu electrònic. El delinqüent envia correus electrònics amb una adreça falsificada i es fa passar per algú conegut o una entitat legítima.
• Spoofing de pàgina web. L’atacant crea un lloc web fals que imita un de legítim per robar credencials d’inici de sessió o altra informació personal.
• Spoofing d’IP (protocol d’Internet). El cibercriminal modifica la seva adreça IP per amagar la veritable identitat i poder accedir així a recursos restringits.
• Spoofing de DNS (servidor de noms de domini). L’atacant altera la informació del servidor DNS per redirigir el trànsit a un lloc web fals.
• Spoofing de GPS (sistema de posicionament global). El delinqüent manipula el senyal GPS per alterar la ubicació reportada per un dispositiu.

L’spoofing telefònic és una tècnica cada cop més sofisticada, però també evitable si se segueixen unes regles clares. Per intentar minimitzar les possibilitats de patir aquest tipus d’estafes, és important seguir alguns consells per garantir la màxima seguretat en els comptes.

Fotografia de Freepik