La nua propietat d’un habitatge implica tenir la propietat, però no necessàriament poder gaudir-ne.
Des d’una òptica jurídica, la propietat d’un habitatge està relacionada amb dos conceptes fonamentals: l’usdefruit i la nua propietat. Mentre l’usdefruit té a veure amb el dret d’una persona a viure a una casa que no és seva i poder fins i tot explotar-la econòmicament, la nua propietat fa referència a la titularitat del bé. No obstant això, ostentar la propietat d’un habitatge no vol dir que se’n pugui gaudir en qualsevol moment.
La nua propietat és freqüent en processos com a herències i donacions, en els quals es divideix el dret de propietat entre el nu propietari i l’usufructuari.
A continuació, analitzem detalladament en què consisteix la nua propietat d’un habitatge i quins drets i obligacions implica per a qui el posseeix.
Què s’entén per nua propietat d’un habitatge
La nua propietat és un concepte jurídic que s’utilitza per referir-se a la titularitat d’un bé. Una persona que ostenta la nua propietat d’un habitatge és el propietari legal d’aquest actiu. No obstant això, ser el nu propietari d’un immoble no implica necessàriament tenir el dret d’ús i gaudi.
Una de les formes més habituals en les quals entra en joc la nua propietat d’un habitatge es produeix quan algú hereta una casa, però es reserva el dret d’usdefruit al cònjuge de la persona que ha enviudat.
La figura complementària al nu propietari és la de l’usufructuari, que és la persona que té el dret d’ús i gaudi d’un bé, però no la seva titularitat.
Quina diferència hi ha entre la nu propietat i l’usdefruit?
La principal diferència entre qui ostenta la nua propietat (el nu propietari) i l’usufructuari és que el primer té la propietat del bé, però no el seu ús i gaudi, mentre que l’usufructuari no disposa de la propietat del bé, però sí del seu ús i gaudi.
Des d’un punt de vista pràctic, això vol dir que l’usufructuari mai no podrà vendre l’habitatge pel seu compte, encara que sí que podrà llogar-lo, i la renda que generi per aquest arrendament serà per ell. Quan ho desitgi també podrà vendre l’usdefruit a una tercera persona.
Drets i obligacions del nu propietari d’un habitatge
El nu propietari d’un habitatge ha d’assumir una sèrie de drets i obligacions, com són:
-
Poder vendre el seu dret de titularitat a un tercer o poder
hipotecar l’habitatge . -
Tenir dret a fer obres i millores en l’habitatge, sempre que aquestes no perjudiquin l’usufructuari.
-
Recuperar la possessió de l’immoble en bon estat quan acabi l’usdefruit, que pot ser temporal (durant un termini de temps determinat) o vitalici (fins que l’usufructuari mori).
-
Assumir les reparacions extraordinàries que comporti el manteniment de l’habitatge, així com les derrames de la comunitat.
-
Abonar els impostos i tributs de l’habitatge, excepte l’Impost sobre béns immobles (IBI), que l’ha de pagar l’usufructuari.
A més, si el propietari i l’usufructuari es posen d’acord, és possible modificar en qualsevol moment el contracte d’usdefruit, per exemple, per allargar-ne la durada o modular les obligacions de cadascuna de les parts.
Com tributa la nua propietat
El nu propietari d’un habitatge no ha de tributar per aquest, perquè aquesta obligació recau exclusivament sobre la persona que té el dret d’ús i gaudi.
Per tant, tenir la nua propietat d’un immoble no genera cap tributació en la declaració de la Renda, encara que sí que hi ha d’aparèixer reflectit.
Si tens qualsevol dubte i creus que un dels nostres experts del Banc Sabadell et pot ajudar, no dubtis a