El pressupost familiar és una eina clau per administrar les finances personals. A través d'ell és possible gestionar de manera més eficient els ingressos i les despeses, la qual cosa pot ajudar a aconseguir els objectius financers marcats per al llarg termini. No obstant això, cometre errors en elaborar i gestionar aquesta eina pot afectar negativament l'estalvi familiar. A continuació, expliquem alguns dels errors més comuns a l'hora de fer un pressupost familiar i uns consells pràctics per evitar-los.
Quins són els errors més comuns en fer un pressupost familiar?
Un pressupost familiar té un paper fonamental per administrar els diners d’una llar i poder fer front a les despeses en millors condicions. No obstant això, a l'hora de fer un pressupost és possible que es cometin una sèrie d'errors que és important conèixer per intentar evitar-los o, si es produeixen, poder solucionar-los de la millor manera possible.
Entre els principals errors a l'hora de fer un pressupost familiar, cal destacar:
- No dedicar prou temps a elaborar el pressupost
A vegades es pensa que un pressupost es pot preparar a correcuita, tenint en compte només alguns ingressos i despeses. No obstant això, perquè un pressupost permeti realment dur a terme una gestió eficaç de l'economia familiar cal dedicar prou temps a pensar en totes les magnituds que tenen importància en l'elaboració, com els ingressos i les despeses, així com definir els objectius financers que es volen aconseguir a llarg termini.
Cal recordar que els principals elements d'un pressupost són:
- Despeses, entre les quals trobem:
- Despeses fixes obligatòries: es repeteixen de manera periòdica, com el lloguer de l'habitatge o el pagament de l'escola.
- Despeses variables essencials: solen variar encara que resulten indispensables, com el menjar, la roba o la gasolina.
- Despeses supèrflues: solen tenir a veure amb l'oci, com el consum a bars i cafeteries o la compra de música i llibres. En aquesta categoria trobem també les despeses formiga, que són les que se solen realitzar cada dia i la quantia de les quals no sembla ser important però que, en sumar-les totes, sí que suposen una quantitat rellevant.
- Despeses sorpresa: són despeses inesperades, com una avaria a casa o una multa de trànsit.
- Ingressos. Els més importants solen ser les nòmines, el cobrament de lloguers o els ingressos financers a través dels interessos d'un compte remunerat, per exemple.
- Estalvi. En un pressupost se sol concretar un percentatge d'estalvi que es vol aconseguir. D'aquesta manera, serà possible establir un pla d’estalvi per aconseguir els objectius marcats a llarg termini.
- Fons d'emergència. També s'acostuma a guardar una petita part de l'estalvi per a imprevistos potencials, la qual cosa permetrà poder comptar amb la liquiditat suficient si ocorren despeses inesperades. Disposar d’un compte d'estalvi és un bon mètode per mantenir aquest fons d'emergència.
- No adaptar-se als canvis en els ingressos i les despeses
Un altre error freqüent en l'elaboració del pressupost familiar és prendre'l com una fotografia fixa i no tenir en compte que va variant al llarg del temps. És a dir, si s'apuja el salari d'un dels progenitors augmentaran els ingressos mensuals del nucli familiar, mentre que creixeran les despeses si, per exemple, s'apuja el preu del lloguer de l'habitatge. Tots ells afecten el pressupost i les metes financeres que s'han marcat.
La principal recomanació per mantenir un pressupost familiar al dia és planificar revisions periòdiques en les quals es puguin recollir aquestes variacions. D'aquesta manera, serà més senzill implementar possibles canvis en l'estratègia financera o en el compromís d'estalvi sense comprometre els objectius per al llarg termini.
- No tenir en compte l'impacte dels deutes
Una bona gestió del pressupost familiar implica no destinar més del 35 % dels ingressos nets mensuals de la llar al pagament de préstecs, que és el percentatge fixat pel Banc d'Espanya. No obstant això, aquest equilibri es pot veure afectat amb el temps si els ingressos disminueixen o si els deutes augmenten. Per exemple, pot ocórrer que la quota d'una hipoteca variable o mixta s'apugi si es produeix una pujada en l'euríbor.
Fer un seguiment periòdic dels deutes és clau per no comprometre la capacitat econòmica de la llar. En el cas que es prevegin canvis en les quotes, cal fer una revisió de les despeses reflectides en el pressupost per verificar si cal ajustar alguna partida.
- No incloure l'estalvi dins del pressupost
En un pressupost familiar, l'estalvi s’ha de considerar com una despesa més, és a dir, com una partida fixa a la qual cal destinar una determinada quantitat de diners cada mes. D'aquesta manera, serà més senzill complir amb el compromís d'estalvi i estar més a prop de complir amb els objectius que s'hagin marcat.
Per aconseguir estalviar d'una manera més senzilla, existeixen regles com la del 50-30-20, que consisteix a dividir els ingressos mensuals en tres percentatges: despeses obligatòries i essencials (50 %), despeses supèrflues i sorpresa (30 %) i estalvi (20 %).
En definitiva, evitar els errors més comuns en fer un pressupost és clau per aconseguir una gestió financera eficient. Revisar els ingressos i les despeses amb regularitat, incloure partides per a l'estalvi i ser constant en el compliment pot marcar la diferència en la salut financera personal.
Fotografia de Freepik