matricula-
Coneix els nostres productes per a Particulars
Comptes Bancaris Targetes bancàries Hipoteques Préstecs personals i crèdits Estalvi Inversió Jubilació Assegurances Renting Cotxes
Fes-te client i crea el teu compte1 en menys de 10 minuts amb el teu mòbil
Obre el teu compte online
1 Consulta el document informatiu de les comissions
Cercador d’oficines Demana cita online Correos Cash
Centre d’Ajuda Contacte Seguretat Serveis de Banca digital
Tornar
Empreses

Les claus de la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica

Carlos S. Ponz - 30/10/2024
Compartir

L'avantprojecte de Llei d'indústria i autonomia estratègica, encara en fase de tramitació, té entre els seus objectius principals afavorir la reindustrialització d'Espanya alhora que potenciar l'autonomia estratègica de la indústria. A continuació, expliquem les principals fites d'aquesta norma i algunes de les seves novetats més destacades.

En què consisteix la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica?

La nova Llei d'indústria i autonomia estratègica, que es compon de 78 articles, pretén reforçar l'autonomia d'Espanya en recursos estratègics, modernitzar la indústria i millorar-ne la competitivitat. Tal com s'assenyala en la Memòria d'Impacte Normatiu que conté, els seus dos grans objectius són els de potenciar la transformació digital i la sostenibilitat ambiental en el sector industrial.

La seva base normativa es troba en el Pla Industrial del Pacte Verd proposat per la Comissió Europea el 2023 que té com a missions prioritàries millorar la competitivitat de la indústria europea amb zero emissions netes i impulsar una ràpida transició cap a la neutralitat climàtica. Tant la Llei d'indústria i autonomia estratègica com el Pla Industrial del Pacte Verd aposten per aconseguir la neutralitat climàtica abans del 2050.

Com assenyala Patricia Busto, la nostra directora de Desenvolupament de Negoci Sostenible de Banc Sabadell, “Espanya vol continuar apostant per la inversió en tecnologies netes i projectes d'energies renovables, i posicionar-se com un referent. En l'àmbit europeu, tant el Pacte Verd Europeu com els objectius de neutralitat climàtica per al 2050 marcaran les agendes, les polítiques i els instruments disponibles, com s'evidencia, per exemple, en els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) i en el recent llançament de les línies del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR)”.

En el cas de la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica cal esmentar, a més, dues influències importants més en el seu articulat final:

  • El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) desenvolupat pel Govern amb motiu dels fons europeus Next Generation EU, ja que la seva elaboració és un dels compromisos del PRTR dins del Component 12. Descobreix com Banc Sabadell pot ajudar-te amb els Fons de Recuperació Europeus.
  • La reforma integral de l'actual Llei d'indústria (Llei 21/1992, de 16 de juliol) de cara a incorporar la nova realitat de l'economia espanyola i la integració d'un model de producció més verd i sostenible.

Per analitzar les claus de la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica així com altres reptes i desafiaments de la indústria espanyola, se celebrarà a Barcelona els dies 15 i 16 de gener la setena edició del Congrés Nacional d'Indústria, organitzat pel Ministeri d'Indústria i Turisme, i secundat per marques impulsores com Banc Sabadell, que organitzarà dues sales de debat: 

Modera: 

  • Xavier Ventura Santamans, subdirector general i director territorial Empreses de Catalunya, Banc Sabadell.

Participen: 

  • Patricia Busto, Directora de Desenvolupament de Negoci Sostenible, Banc Sabadell.
  • Inka Guixà Fisas, CEO & Board Vice-President, Farga.
  • Sergi Gual, Industrial Manager, AC MARCA.

Modera:

  • Carlos Dalmau, director d’Internacional, Banc de Sabadell.

Participen: 

  • Guillem Clofent, director general, MESPACK, S.L.
  • Joan Tristany, director general, Associació d'Empreses Industrials Internacionalitzades.
  • Salvador Solà, director general, GRUP GIRÓ.

Les inscripcions són gratuïtes i estan obertes al públic a través de la pàgina web del Congrés.

Quines són les principals fites de la nova Llei d'indústria i autonomia estratègica?

La nova Llei d'indústria i autonomia estratègica impulsa una sèrie de novetats respecte a la legislació encara vigent, ampliant alguns aspectes o, directament, incloent-hi noves directrius. Aquestes són les claus més destacades de la norma:

  • Principis de l’activitat industrial. S'amplien els principis que regeixen les activitats industrials, incloent-hi alguns que no existien, com la resiliència i l'autonomia estratègica, la descarbonització, la circularitat i la digitalització.
  • Impuls dels ecosistemes industrials estratègics i dels PERTE. Tots dos podran rebre ajudes públiques directes i, en el cas dels PERTE, serà possible reconèixer nous projectes més enllà de la vigència del PRTR.
  • Suport institucional a la competitivitat de la indústria. Tant l'Estat com les comunitats autònomes treballaran conjuntament a favor de la indústria en àrees com el talent industrial amb un èmfasi especial en la participació femenina, millorar els processos administratius relacionats amb la indústria, promoure la descarbonització i l'ús d'energies renovables; i afavorir l'aposta de les organitzacions per la certificació com a empreses industrials excel·lents.
  • Projectes industrials estratègics. S'institucionalitzen i es regulen els projectes industrials estratègics sempre que compleixin amb un d'aquests criteris: les empreses que comandin un projecte han de ser considerades estratègiques i disposar d'una certificació per a l'autonomia; les empreses han de tenir un volum d'inversió rellevant en termes nacionals: o les empreses tinguin un volum d'inversió rellevant en relació amb la importància de l'economia del conjunt de províncies on es realitza la inversió.
  • Nous organismes de governança. La Llei afegeix noves estructures de governança per al teixit industrial: l'Estratègia Espanyola d'Indústria i Autonomia Estratègica (definirà les línies generals de la política industrial d'Espanya), el Consell Estatal de Política Industrial (com a òrgan consultiu), la Conferència Sectorial d'Indústria i PIME (afavorirà la cooperació entre l'Estat i les comunitats i Ceuta i Melilla) i el Fòrum d'Alt Nivell de la Indústria Espanyola (assessorarà el Ministeri d'Indústria i Turisme sobre política industrial).
  • Processos de reindustrialització. Tota empresa que tingui previst el tancament o la reducció de l'activitat en un o més centres de treball, ha de comunicar aquesta circumstància a la Secretaria d'Estat d'Indústria amb, almenys, 9 mesos d'antelació, abans de materialitzar-ho, informant la representació legal dels treballadors.
  • Beneficiaris de les ajudes. Les empreses que superin els 6 milions d'euros en els últims 5 anys de facturació i siguin beneficiàries d'ajudes derivades de l'aplicació de la llei estan obligades a mantenir-ne l'activitat productiva durant 5 anys (grans empreses), 3 anys (pimes) o 2 anys (petites empreses). S'entendrà incomplerta aquesta obligació si durant aquest període es redueix de manera efectiva més d'un 65 % la capacitat de producció o la seva plantilla en 500 persones o més (de manera no temporal i sense reinici d'activitat productiva), tret que sigui degut a un canvi societari o es produeixi una cessió global d'actius i passius i es continuï mantenint l'activitat.
  • Bancs de proves i de suport. Serà possible establir bancs de proves reguladors i de suport en els quals es desenvolupin projectes pilot per facilitar la recerca i innovació en la indústria.
  • Seguretat industrial. La prevenció i la limitació de riscos en tota activitat industrial és clau, per la qual cosa, en cas de risc greu i imminent, l'Administració podrà acordar la paralització temporal, total o parcial, de l'activitat o instal·lació causant del risc.

Després de completar al juliol el termini d'audiència pública, el següent pas és el d'elevar l'Avantprojecte de llei al Consell de Ministres perquè sigui aprovat com a Projecte de llei. Més endavant, una vegada es completi el període de tramitació parlamentària, el text es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per donar-li plena validesa legal.

Fotografa de Freepik

Compartir


Link
matricula-

Portem més de 140 anys al costat de les empreses

Creiem que la millor manera d'ajudar-te a créixer és involucrar-nos com si fóssim part del teu equip. Per això, sempre tens un gestor i especialistes per oferir-te solucions a mida, sigui quina sigui la mida i el sector del teu negoci.

Saber mésSaber més

L'últim

Comptes i targetes   - Tue Apr 08 12:37:27 CEST 2025

La meva declaració de la renda surt a tornar. Què puc fer amb aquests diners extres? Banc Sabadell, Publicitat

La campanya de la declaració de la renda 2025 s'estén del 2 d'abril al 30 de juny. Si el resultat de la declaració és a retornar és possible utilitzar aquests diners de manera intel·ligent, per exemple, realitzant alguna reforma a l'habitatge o estalviant de cara al futur. A continuació, expliquem quines alternatives existeixen per als diners de la declaració de la renda en el cas que et surti a retornar.

Què significa que la declaració de la renda surti a retornar?

Quan una declaració de la renda surt a retornar vol dir que el contribuent ha de rebre una quantitat de diners d'Hisenda perquè la seva contribució al llarg de l'exercici fiscal ha estat superior del que li corresponia, una vegada es realitza el balanç global entre els ingressos i les aportacions. 

És a dir que, si en la casella 505 de la declaració de la renda surt un resultat negatiu (un número precedit del signe -), significa que Hisenda ingressarà pròximament en el compte bancari del contribuent aquesta quantitat de diners. En canvi, si surt positiu serà el contribuent qui haurà d'ingressar diners a Hisenda.

Per què surt a retornar o a pagar en la declaració de la renda?

El resultat de la declaració de la renda és la suma de tots els rendiments del treball i de l'estalvi que ha obtingut una persona durant un any. Sobre els primers s'implementen un seguit de reduccions (com poden ser les aportacions a plans de pensions) per, posteriorment, restar-ne alguns conceptes, com ara si es tenen fills o persones a càrrec, o el mínim personal.

Amb aquestes dades, es determina la base liquidable, sobre la qual s'aplica el tipus impositiu de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) corresponent, segons els trams establerts. A aquesta base liquidable se li poden aplicar les deduccions fiscals que corresponguin en cada cas, com per exemple, si s'han realitzat donatius. El número final es compara amb les retencions ja practicades en la nòmina al llarg de l'exercici, la qual cosa permet saber si la declaració surt a retornar o a pagar.

Què es pot fer amb els diners si una declaració de la renda surt a retornar?

En el cas que la declaració de la Renda surti a retornar, pot ser una bona oportunitat per millorar la salut financera a través de les opcions següents:

  • Compte remunerat. Dipositar els diners rebuts en la declaració de la renda en un compte remunerat permet rendibilitzar els diners mentre es mantenen disponibles per fer-ne ús sempre que es necessitin.
  • Amortització de la hipoteca. Si s'estan pagant les quotes d'un préstec hipotecari, és possible utilitzar els diners que s'han rebut de la declaració de la renda per reduir la quantia de la hipoteca. Això es realitza mitjançant una amortització hipotecària, ja sigui per mitjà de la reducció de quotes o de terminis. Abans de fer-ho, cal tenir present els avantatges i els inconvenients de cadascuna d'aquestes opcions:
     
    • Reduir l'import de la quota de la hipoteca. Permet millorar la situació financera del propietari i reduir els interessos a pagar del préstec hipotecari. No obstant això, com que no varia el termini, la hipoteca s'haurà de continuar pagant durant els anys que quedaven abans de realitzar l'amortització anticipada.
    • Reduir el termini d'amortització de la hipoteca. Té com a gran avantatge que permet rebaixar el nombre de quotes a pagar de la hipoteca, però la quota es mantindrà igual.
  • Estalviar. També és útil destinar aquests diners extres per millorar les finances personals mitjançant diferents solucions d’estalvi. Per exemple, a través d'un compte d'estalvi és possible:
    • Rutines d’estalvi personalitzades. Per mitjà de l'app del banc, per exemple, és possible destinar una quantitat de diners automàticament.
    • Arrodoniment automàtic de les compres amb la targeta bancària. És a dir, que si, per exemple, es paga un cafè que costa 1,85 euros, s'arrodonirà a 2 euros i, per tant, s'ingressaran automàticament al compte d'estalvi 15 cèntims.

A més, existeixen altres productes financers que permeten invertir en el futur, com per exemple:

  • Pla de pensions. Un pla de pensions té per objectiu generar una rendibilitat que es podrà recuperar en el moment de la jubilació. Les contribucions als plans de pensions gaudeixen d'avantatges fiscals, de manera que part o la totalitat de les aportacions realitzades enguany es podran desgravar en la declaració de la renda del pròxim exercici.
  • Fons d'inversió. Un fons d'inversió permet als seus inversors accedir de manera col·lectiva a una cartera composta per diversos actius administrats per una entitat gestora que intenta prendre les millors decisions d'inversió.

Fotografía de Bohdan Maylove en Unplash


Llegir article
Negoci internacional   - Mon Apr 07 12:58:23 CEST 2025

El frau en el comerç internacional: què és i com prevenir-lo Banc Sabadell, Publicitat

Llegir article
Empreses   - Mon Mar 31 13:49:29 CEST 2025

Factura electrònica per a autònoms i empreses, és obligatòria? Banc Sabadell, Publicitat

Llegir article