« TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL

El lísing i el rènting com a fórmules de finançament

Dins de les modalitats empresarials i professionals d'adquisició o ús de béns d'equipament, el lísing i el rènting són utilitzades molt àmpliament. Per a una adequada presa de decisió sobre l'alternativa més avantatjosa, cal conèixer les característiques diferencials de les dues fórmules. A continuació s'analitzen les dues fórmules d'inversió empresarial i professional i s’assenyalen especialment les seves diferències comparatives a nivell general, comptable i fiscal.

I. ASPECTES GENERALS

A) Contracte de lísing

L'arrendament financer o “lísing” és un contracte de caràcter financer en el qual una entitat de crèdit és qui formalitza el contracte amb l'arrendatari, la finalitat del qual és el finançament de l'adquisició d'un bé per ser destinat a activitats empresarials o professionals.

Com a element essencial del contracte de lísing, cal considerar la concessió d'una opció de compra; el seu exercici és una facultat de l'arrendatari. Usualment el valor d'aquesta opció de compra acostuma a coincidir amb l'import de l'última quota d'arrendament, si bé les parts tenen llibertat per determinar-ne l'import. En tractar-se una modalitat financera, el contracte de lísing ha de cobrir el cost del bé i incloure la rendibilitat financera inherent. La seva regulació jurídica es troba a la disposició addicional setena de la Llei 26/1988, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit.

B) Contracte de rènting

Per la seva banda, el contracte de rènting s'ha de qualificar com un conveni de cessió d'ús d'un bé i, per tant, no té en la seva versió més estesa caràcter financer. En tractar-se d'una cessió d'ús o arrendament d'un bé, no resulta necessari que es concedeixi una opció de compra (si bé les parts poden convenir que hi hagi una opció d'adquisició o renovació de l'ús del bé durant el període de cessió o al final d'aquest).

Una altra de les diferències dels contractes de rènting radica normalment en la prestació de serveis complementaris per part de les companyies especialitzades (rènting), com ara manteniment i reparació, assegurança, etc. De vegades, fins i tot es pot tenir en compte la substitució del bé per altres de tecnològicament més avançats.

Ateses les característiques dels serveis complementaris que ofereix el rènting, es tracta d'un tipus de contracte molt utilitzat en vehicles i equips informàtics, ja que moltes vegades l'empresa no té interès en la seva adquisició transcorregut el període d'arrendament convingut, ja que permet la renovació dels béns.

II. TRACTAMENT COMPTABLE

LLa qüestió més complexa per diferenciar els contractes de lísing i rènting se centra en el tractament comptable, ja que a priori podria semblar que la seva comptabilització hagi de ser diferent, atès que el lísing pretén la seva adquisició mitjançant l'opció de compra, mentre que el rènting es configura com una cessió d'ús. No obstant això, s'ha de tenir en compte el fons econòmic dels contractes per determinar-ne el tractament comptable i, per això, hi ha uns criteris específics per a la seva qualificació comptable. Després de la promulgació del nou pla general comptable (PGC) a través del Reial decret 1514/2007, es distingeixen dos tipus d'arrendaments: financer i operatiu, tot plegat amb independència de la forma de contracte. A continuació s'assenyalen els trets bàsics de la regulació comptable de les dues modalitats d'arrendament:

1. Arrendament financer

D'acord amb la norma de valoració 8a del PGC, tant un lísing com un rènting tindran caràcter d'arrendament financer a efectes comptables quan “es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu objecte del contracte”. Aquesta presumpció es complirà en el cas d'un arrendament amb opció de compra sempre que “no existeixin dubtes raonables que s’exercirà aquesta opció”.

Addicionalment, en la referida norma de valoració s'assenyala que així mateix es presumeix que es transfereixen els riscos i beneficis encara que no hi hagi l'opció de compra, en algun dels casos següents:

1. contractes d'arrendament en els quals la propietat de l'actiu es transfereix, o de les seves condicions es dedueixi que es transferirà, a l'arrendatari en acabar el termini de l'arrendament
2. contractes en els quals el termini de l'arrendament coincideixi o cobreixi la major part de la vida econòmica de l'actiu, i sempre que de les condicions pactades es desprengui la racionalitat econòmica del manteniment de la cessió d'ús
3. en aquells casos en els quals, al començament de l'arrendament, el valor actual dels pagaments mínims acordats per l'arrendament suposi la pràctica totalitat del valor raonable de l'actiu arrendat
4. quan les característiques especials dels actius objecte de l'arrendament fan que la seva utilitat quedi restringida a l'arrendatari
5. l'arrendatari pugui cancel•lar el contracte d'arrendament i les pèrdues sofertes per l'arrendador a causa de tal cancel•lació siguin assumides per l'arrendatari
6. els resultats derivats de les fluctuacions en el valor raonable de l'import residual recauen sobre l'arrendatari
7. l'arrendatari té la possibilitat de prorrogar l'arrendament durant un segon període, amb uns pagaments per arrendament que siguin substancialment inferiors als habituals del mercat

En conseqüència, si es complís alguna de les situacions anteriors, i es conclou que es transfereixen substancialment els riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu cedit (mitjançant lísing o rènting), l'arrendatari haurà de registrar l'actiu d'acord amb la seva naturalesa i, en paral•lel, un passiu financer pel mateix import que haurà de ser el menor entre (i) el valor de l'actiu arrendat o (ii) el valor actual a l'inici de l'arrendament dels pagaments mínims acordats. Per al càlcul d'aquest valor actual s'utilitzarà el tipus d'interès implícit del contracte (o, si no n'hi ha, el tipus d'interès de l'arrendatari per a operacions similars).

Pel que fa a la càrrega financera, es distribuirà durant la vida de l'arrendament (durada del contracte de lísing o rènting), s'imputarà al compte de resultats de l'exercici que es meriti i s'hi aplicarà el tipus d'interès efectiu.

En reconèixer-se un contracte com a arrendament financer, a l'actiu en qüestió caldrà aplicar els criteris d'amortització sistemàtica, deteriorament i baixa del balanç d'acord amb els criteris continguts en el PGC.

2. Arrendament operatiu

Quan, per les característiques del contracte de lísing o rènting, no es pugui qualificar a efectes comptables com a arrendament financer, segons els criteris exposats anteriorment, les despeses derivades del contracte d'arrendament es computaran en l'exercici per l'import satisfet per la cessió, sense que sigui necessari que l'actiu cedit figuri en el balanç com a actiu (per tant, no s'ha d'amortitzar).

Com a resum, es pot assenyalar que la majoria de les operacions de lísing compliran algun dels requisits per ser considerat un arrendament financer a efectes comptables, mentre que en els contractes de rènting la seva qualificació comptable dependrà de les característiques contractuals, per a la qual cosa caldrà efectuar una anàlisi específica per determinar si s'ha de considerar arrendament financer o operatiu (en general, les parts pretenen aquesta última qualificació comptable).

III. RÈGIM FISCAL

En relació amb el tractament fiscal de les operacions de lísing i rènting cal efectuar les consideracions següents:

1. En primer lloc, la qualificació comptable del contracte de lísing o rènting com a arrendament financer o operatiu condicionarà el règim fiscal aplicable, ja que, com és sabut, la base imposable de l'impost de societats es determina a partir del resultat comptable ⁽¹⁾.
2. En el cas concret d'operacions de lísing concertades amb entitats de crèdit que compleixin els requisits establerts a l'article 115 de la Llei de l'impost de societats (LIS), tindran un tractament fiscal privilegiat que consistirà en:
• la càrrega financera serà deduïble en tot cas
• la porció corresponent a la recuperació del bé de les quotes de lísing tindrà, així mateix, el caràcter de despesa deduïble amb el límit de dues vegades l'import del coeficient d'amortització lineal. En el cas d'empreses de dimensió reduïda, aquest límit serà de tres vegades.

En tot cas, no resultarà deduïble la part de recuperació del cost del bé que correspongui a terrenys, solars i actius no amortitzables.

El règim fiscal especial establert a l'article 115 de la LIS suposa una anticipació del reconeixement de la despesa a efectes fiscals, que es concreta en la realització d'ajustos negatius al resultat comptable fins a completar l'amortització fiscal de l'actiu i, amb posterioritat, s'hauran d'efectuar ajustos positius una vegada l'actiu ha estat amortitzat a efectes fiscals, però es practica l'amortització comptable. Per això, l'avantatge fiscal es reflecteix en un ajornament fiscal.

Respecte als requisits específics que han de reunir els contractes de lísing per aplicar el règim fiscal especial descrit, són els següents:

• la durada mínima dels contractes ha de ser de dos anys quan tinguin per objecte béns mobles i deu anys per a béns immobles
• cal separar en la quota dels contractes la part que correspon a la càrrega financera de la relativa a la recuperació del cost del bé, excloent-ne el valor de l'opció de compra
• l'import anual de la part de les quotes d'arrendament financer corresponent a la recuperació del cost del bé ha de romandre igual o tenir caràcter creixent al llarg del període contractual. No obstant això, i de manera transitòria i excepcional ⁽²⁾ per als exercicis 2009, 2010 i 2011, aquest requisit no serà exigit. Aquesta condició ha estat introduïda com a conseqüència de la crisi econòmica i per permetre el manteniment del règim fiscal en aquells contractes de lísing que són modificats respecte a l'import de les seves quotes.
3. Finalment, en aquells contractes de rènting que eventualment tinguin una opció de compra o renovació, si es compleix la regla següent:

import de l'opció < (valor actiu – quotes d'amortització màximes)

L'operació s'ha de tractar com un arrendament financer; és a dir, s'ha d'amortitzar fiscalment d'acord amb els criteris exposats anteriorment en relació amb l'esmentat tractament comptable.

En aquells supòsits en què l'actiu objecte de cessió ha tingut una transmissió prèvia per part del cessionari al cedent ⁽³⁾, l'operació es considera un mètode de finançament i el cessionari continua l'amortització del bé en idèntiques condicions i sobre el mateix valor anterior a la transmissió.

Criteris de la DGT

La DGT ha contestat algunes consultes relacionades amb aquestes fórmules de finançament. Entre d'altres, podem destacar les següents:

• Possibilitat d'aplicar o no l'incentiu fiscal de llibertat d'amortització amb manteniment d'ús establerta a la disposició addicional onzena del TRLIS en els contractes de rènting esmentats i en els contractes d'arrendament financer que no compleixin les condicions de l'article 115 del TRLIS i s'hagin de registrar com a immobilitzat material d'acord amb la normativa comptable ja que s'hi transmet a l'arrendatari els riscos i beneficis inherents a la propietat (DGT, CV 2295-10, del 25/10/2010).
• El consultant es dedica a l'activitat de músic professional i d'empresa organitzadora d'espectacles (epígrafs 032 i 965.1 de l'IAE, respectivament) i determina el rendiment net de les seves activitats econòmiques d'acord amb la modalitat simplificada del règim d'estimació directa. Per al desenvolupament de les dues activitats, el consultant necessita disposar d'un vehicle d'empresa tant en els desplaçaments per actuar com en els orientats a què les empreses contractin els seus serveis. El consultant pretén adquirir un vehicle destinat a aquestes dues activitats (DGT, CV 0385-10, del 02/03/2010).
• La consultant ha cancel•lat anticipadament un lísing immobiliari que tenia subscrit amb una entitat financera. L'entitat financera ha liquidat l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i ha repercutit el seu import a la consultant. La repercussió del referit impost a la consultant per l'entitat financera té la consideració d'un “suplert” que no s'inclou a la base imposable de l'impost sobre el valor afegit? (DGT, CV 1124-10, del 25/05/2010).
• L'entitat consultant té subscrit un contracte de lísing immobiliari amb una entitat. S'està plantejant la possibilitat d'incorporar un període de carència en el qual únicament s'abonarien interessos, i es repercutiria el principal que no s'ha abonat entre les restants quotes de vigència del contracte. És a dir, no es modifica l'import total del contracte, sinó únicament la quantia a abonar en cadascuna de les quotes (DGT, CV 0577-10, del 23/03/2010).
• Un professional té intenció de subrogar-se mitjançant preu en dos contractes de lísing mobiliari d'un dels seus clients empresari. Els contractes es refereixen a drets sobre béns afectes al patrimoni empresarial del cedent que es vincularan, igualment, al patrimoni empresarial del cessionari. Subjecció a l'impost sobre el valor afegit i base imposable, si s'escau (DGT, CV 1020-08, del 22/05/2008).

IV. PRINCIPALS DIFERÈNCIES DE CONTRACTES DE LÍSING I RÈNTING

A continuació s'exposa un quadre resum amb les principals característiques diferenciadores dels contractes de lísing i rènting.