Pere Puigdomènech Rosell. Professor de recerca. Director del Centre de Recerques en Agrigenòmica, CSIC-IRTA-UAB
Quan vau descobrir que la vostra vida professional s'enfocaria a la recerca?
Vaig estudiar una llicenciatura en ciències físiques a la Universitat de Barcelona. En aquell moment la biologia molecular començava el desenvolupament espectacular que ens ha portat fins a la situació actual. Vaig tenir la sort d'aconseguir una beca per fer la meva tesi doctoral a França en aquest camp. Des d'aleshores he anat tenint oportunitats per portar a terme la meva feina en diferents països i a Espanya. És una professió apassionant.
Quan o com vau decidir treballar en biologia molecular?
En ciències físiques en aquells temps la recerca puntera era en física teòrica, un camp interessantíssim al qual es van dedicar la majoria dels meus companys que van continuar en ciència. A mi, ja en acabar la llicenciatura, em va semblar més interessant dedicar-me a utilitzar la meva formació de físic al camp de la biologia que ja estava demostrant la potencialitat del seu desenvolupament.
Com a especialista i director d’un centre de recerca en biologia moderna, quina és la seva opinió sobre la moderna biologia sintètica?
La biologia sintètica és un nom que s'ha posat a algunes aplicacions de la biologia molecular. En els últims anys hem acumulat una quantitat enorme d'informació sobre com funcionen els éssers vius. Per a alguns és el moment de produir organismes nous que ens serveixin per aconseguir productes o serveis que necessitem. A poc a poc s'està avançant i cal fer-ho de manera que en traguem el màxim partit.
Quins avenços s'estan produint a escala mundial?
En aquest moment l'avenç més important és en el coneixement de la informació que està emmagatzemada a l'ADN dels diferents organismes vius. En aquesta informació hi ha les bases de moltes de les nostres característiques individuals i d'algunes malalties importants. Aquests avenços ja arriben als nostres hospitals per tenir més bons diagnòstics i tractaments. També s'està avançant molt per aconseguir varietats de plantes i animals que ens permetin nivells d'alimentació adequats i segurs.
Podem parlar de mals estructurals i endèmics que afecten la recerca a Espanya?
Espanya no ha fet tradicionalment un gran esforç en recerca. Això estava canviant de manera important en els últims anys. A diferència d'altres països que han incrementat aquest esforç per sortir més ben preparats de la crisi, al nostre país hi ha hagut importants reduccions en inversió en recerca. Tampoc no s'estan portant a terme les reformes que caldrien per aprofitar millor els recursos. En tot cas és cert que el nivell del nostre país ha canviat molt. Seria una llàstima perdre aquest nivell.
Està reconeguda la professió de científic a Espanya?
Fa anys el científic era un personatge estrany en la nostra cultura. Aquesta situació ha canviat molt en aquests anys. En general podem dir que hi ha un respecte creixent a la feina del científic tant en el sector públic com en el sector privat. Hi ha un reconeixement dels beneficis que s'obtenen de la recerca en general i de tenir un coneixement científic en el propi entorn. Potser la cosa més preocupant és que hi ha errades en l'educació científica de la joventut. No caldria concebre una societat moderna sense nivells d'educació científica suficients.
|