|
Mª José Prieto Jano Doctora en Ciències econòmiques i empresarials. Professora titular d'economia aplicada. Universitat de Valladolid
Previsions econòmiques i fiscals que tindrem per a l'any 2011
L'economia espanyola s'enfrontarà en aquest nou any 2011 a dos grans reptes, que són mantenir un ritme de creixement de l'activitat que es trobi en línia amb la mitjana dels estats membres de la Unió Europea i canalitzar els comptes públics cap a l'estabilitat pressupostària. Per això, el govern ha fet unes previsions per a l'any 2011 que consisteixen a assolir un creixement del producte interior brut de l'1,3% i a reduir el dèficit conjunt de les administracions públiques fins al 6% del PIB.
Aquestes previsions són una mica menys ambicioses que les previsions per al conjunt de la Unió Europea el 2011, fixades en un creixement de l'1,7% del PIB i un dèficit públic del -5,1% del PIB. Al seu torn, suposen un gran repte, ja que milloren de manera sensible les dades dels anys passats. En concret, l'any 2009 el PIB va disminuir un 3,6% i el dèficit públic es va situar en l'11,1% del PIB. Les últimes previsions per a l'any 2011 són una disminució del PIB del 0,3% i un dèficit del 9,3%.
Les conseqüències que es podrien derivar d'un incompliment dels objectius establerts per al nostre país l'any 2011 són potencialment molt greus, com a conseqüència de la pèrdua de confiança en l'economia espanyola per part dels agents financers internacionals. Tant el sector públic com el sector privat espanyols han d'obtenir finançament a l'exterior per mantenir la seva activitat, per la qual cosa si els agents als quals cal acudir per obtenir finançament no confien en l'economia espanyola exigiran uns interessos molt elevats com a contraprestació als seus préstecs o, simplement, deixaran de prestar. L'exemple de Grècia i Irlanda, països que han hagut d'acudir al mecanisme de rescat financer establert per la Unió Europea, mostra les conseqüències del col•lapse financer: una caiguda de l'activitat econòmica i de l'ocupació i la necessitat de retallar de manera dràstica els serveis públics i les prestacions socials.
Al costat d'aquest risc a curt termini al qual s'enfronta l'economia espanyola, hi ha un altre risc a mitjà termini tan greu o més. Aquest risc consisteix en què l'economia espanyola no sigui capaç de seguir el mateix ritme de recuperació de la crisi que les grans economies de la Unió Europea. En aquests moments, el Banc Central Europeu està desenvolupant una política monetària expansiva, amb la finalitat de recolzar la recuperació de les economies europees. En un futur pròxim, aquesta política monetària haurà de canviar d'orientació per contenir la inflació, que ja supera molt àmpliament l'objectiu del 2%, canvi que es produirà quan les grans economies europees hagin sortit de la crisi. Si en aquell moment l'economia espanyola no ha obtingut la solidesa suficient, s'haurà d'enfrontar a una política monetària restrictiva, cosa que afegirà un greu obstacle a la recuperació.
A continuació s'exposen els aspectes que cal tenir en consideració a l'hora de jutjar la capacitat de l'economia espanyola per complir les previsions econòmiques i fiscals establertes per a l'any 2011.
Pel que fa a la previsió de creixement del PIB, la qüestió principal que es planteja és la voluntat del govern per adoptar les mesures de reforma que resulten necessàries per fer créixer la productivitat de l'economia espanyola. Moltes d'aquestes mesures estaven incloses en el projecte de Llei d'economia sostenible, presentat a finals de l'any 2009, però no s'han desenvolupat encara o s'han desenvolupat de manera molt tímida. Aquestes mesures, juntament amb la reforma de les pensions, també anunciada a finals de l'any 2009, són les úniques que garanteixen un creixement sostenible i equilibrat de l'economia espanyola. A més a més, són imprescindibles per trencar amb el major problema estructural de l'economia espanyola, que consisteix en què nostre PIB ha de créixer a taxes més elevades que en els països del nostre entorn per començar a crear ocupació.
En aquests moments, sembla que el govern té la voluntat que no ha tingut el 2010 per adoptar totes aquestes mesures. A aquesta voluntat hi ajuda l'estabilitat política que deriva del suport a les Corts Generals del Partit Nacionalista Basc i del previsible acostament a Convergència i Unió, una vegada que els nacionalistes catalans han recuperat el govern autonòmic català. A més a més, en el cas que el Partit Popular es convenci que no hi haurà eleccions generals l'any 2011, és molt probable que doni suport a l'adopció de mesures específiques en les quals estigui d'acord.
Juntament amb aquests factors interns que condicionaran el compliment de l'objectiu de creixement econòmic, no cal oblidar el factor extern de la calma necessària en els mercats financers internacionals. El destí de l'economia espanyola el 2011 estarà marcat per les tempestes financeres que es puguin produir respecte dels països europeus als quals hem estat assimilats: Portugal, Itàlia i, fins i tot, Bèlgica. Una crisi en un o diversos d'aquests països pot tenir un efecte contagi sobre la nostra economia amb efectes devastadors.
Pel que fa als elements que cal tenir en compte respecte de la previsió de dèficit públic, convé analitzar cadascuna de les administracions públiques, ja que no cal oblidar que l'objectiu de dèficit públic espanyol és l'agregat dels dèficit públics de l'estat (incloent-hi la Seguretat Social), de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
En el cas de les comunitats autònomes, des de fa temps s'ha exagerat el paper que tenen en el dèficit públic espanyol. En primer lloc, el dèficit autonòmic és baix en proporció amb el nivell de despesa pública que gestionen i, en segon lloc, les comunitats autònomes estan subjectes a un control ferri del seu endeutament i de supervisió dels seus comptes públics per part del Ministeri d'Economia i Hisenda. Aquests controls s'han reforçat en els últims mesos, cosa que es demostra en la publicació trimestral de l'execució pressupostària de les comunitats autònomes a la pàgina web del Ministeri d'Economia i Hisenda. Aquests controls impedeixen que el dèficit de les comunitats autònomes es dispari per damunt dels objectius que es fixen anualment.
A aquestes mesures cal afegir una ferma voluntat de les comunitats autònomes per reduir el dèficit públic, amb independència del color polític del seu govern, que s'ha posat de manifest en l'adopció de mesures de control de la despesa en els pressupostos autonòmics per al 2011.
En el cas de les entitats locals, el seu dèficit conjunt és baix, si s'exceptuen els casos d'algunes grans ciutats. El règim de control del dèficit i del deute de les entitats locals és menys estricte que en el cas de les comunitats autònomes, ja que es poden endeutar lliurement fins a un percentatge dels seus ingressos i el risc d'impagament als seus proveïdors és més gran que a les comunitats autònomes. No obstant això, el 2010 s'han adoptat mesures orientades a restringir de manera extraordinària l'endeutament local i la morositat amb els proveïdors.
Pel que fa a l'estat, el compliment del seu objectiu de dèficit el 2011 depèn de l'increment previst en els pressupostos de l'estat en els ingressos tributaris, com a conseqüència de les mesures d'elevació d'impostos, i de la disminució en les despeses corrents i, sobretot, de capital. El risc que hi ha és una mala evolució de l'ocupació, que faci que s'elevin les despeses en desocupació, i que el govern cedeixi davant les pressions polítiques per elevar les despeses públiques, que inevitablement sorgiran el 2011.
Com a conclusions de les reflexions anteriors es poden extreure les següents:
- Les previsions econòmiques i fiscals del govern per a l'any 2011 estan encara molt allunyades de les necessitats de la nostra economia. El creixement previst del PIB estarà per sota de la mitjana europea i no permetrà crear ocupació i el dèficit públic se situarà encara molt per sobre del límit a llarg termini del 3%.
- El passat recent de l'economia espanyola ha posat de manifest les seves debilitats estructurals i les conseqüències que deriven de no tallar a temps i de manera decidida aquestes debilitats.
- El compliment de les previsions econòmiques requerirà un esforç considerable, però l'anàlisi dels factors de risc permet ser optimistes i confiar en la capacitat dels agents públics i privats per superar la crisi econòmica.
|
Banco de Sabadell, S.A. o els proveïdors de notícies i/o informacions no garanteixen la utilitat, obtenció de resultats o infal·libilitat dels continguts facilitats a través d'aquesta newsletter, que en tot cas ho són amb caràcter orientatiu i informatiu. El contingut d'aquest document es basa en informació que ha estat obtinguda de fonts estimades com a fidedignes, però no es concedeix cap mena de garantia per part del banc sobre la seva exactitud, integritat o correcció.
Qualssevol opinions, mesures o actuacions d'inversió o de qualsevol altre tipus que siguin adoptades per l'usuari, ho seran pel seu exclusiu compte i risc. Aquesta newsletter ha estat elaborada pel Departament d'Estudis de Planificació Jurídica - Centre de Documentació www.planificacion-juridica.com © Banco de Sabadell, S.A. 2010. Tots els drets reservats.
La seva adreça de correu electrònic està incorporada, juntament amb les seves dades personals, a un fitxer titularitat de Banco de Sabadell, S.A. (avda. Óscar Esplá, 37, 03007 Alicante) per prestar-li el servei gratuït a què vostè està subscrit. Per accedir, cancel·lar o rectificar les seves dades o l'adreça de correu electrònic on vol rebre aquest tipus d'informació pot enviar una carta per correu postal o passar per qualsevol de les oficines de Banco de Sabadell, S.A. o enviar un missatge a l'adreça de la newsletter newscolectivos@bancsabadell.com.
Si no vol rebre més informació comercial per correu electrònic, faci clic aquí.
SabadellAtlántico, Banco Herrero i Solbank són marques registrades de Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d’Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143. Adreça de correu electrònic: newscolectivos@bancsabadell.com.
|