Incoterms 2020 - Banc Sabadell

El venedor compleix amb la seva obligació de lliurament un cop ha situat la mercaderia en els seus propis locals (fàbrica, magatzem, etc.) a disposició del comprador.

No és responsable de la càrrega de la mercaderia en el transport proveït pel comprador ni del despatx duaner d'exportació, excepte si s'ha pactat el contrari. El comprador suporta tots els costos i riscos inherents al transport de la mercaderia des dels locals del venedor fins a la destinació desitjada. Aquest terme representa la mínima obligació per part del venedor.

Aquest terme no s'hauria de fer servir quan el comprador no pugui dur a terme, de manera directa o indirecta, les formalitats d'exportació. En aquestes circumstàncies, s’hauria d'utilitzar el terme FCA.

És adequat per al comerç nacional. En el cas de comerç internacional, FCA és més aconsellable.

Tampoc no és adequat quan el pagament s'efectua per crèdit documentari. Si s'utilitza en crèdit documentari, no s’hauria de requerir document de transport, ja que el lliurament al transportista no és una obligació del venedor.

El venedor compleix amb la seva obligació de lliurament, després d'haver efectuat el despatx d'exportació, un cop ha lliurat la mercaderia al transportista designat pel comprador en el lloc convingut.

Si el comprador no indica un punt concret de lliurament, el venedor pot triar, dins el lloc o zona estipulats, on efectuarà el lliurament al transportista. Quan, d'acord amb la pràctica comercial, es requereixi l'assistència del venedor per dur a terme el contracte amb el transportista (en casos com el transport per tren o avió), el venedor el podrà efectuar a compte i risc del comprador. El terme FCA es pot fer servir per a tots els mitjans de transport, incloent-hi el multimodal.

El terme FCA s’hauria de fer servir per al transport marítim en tots els casos en què el lliurament no s'efectuï de la manera tradicional a bord de la nau (en una terminal de càrrega, de tren, de contenidors o similars). Si s'utilitzés el terme FOB per a aquests casos, el venedor es faria càrrec dels riscos i costos fins a la posada a bord de la mercaderia per un període sobre el qual no tindria cap possibilitat de control.

El venedor satisfà el noli per al transport de la mercaderia fins a la destinació acordada.

El risc de pèrdua o danys de la mercaderia, juntament amb qualsevol cost addicional a causa d'esdeveniments que es puguin produir amb posterioritat a la data de lliurament al transportista, es transfereixen del venedor al comprador en el moment en què la mercaderia hagi estat lliurada en custòdia al transportista. Si el transport implica diversos transportistes fins al punt de destinació acordat, el risc es traspassa en el moment en què la mercaderia ha estat lliurada al primer transportista.

El terme CPT exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. Aquest terme es pot fer servir per a qualsevol mitjà de transport, incloent-hi el multimodal.

El venedor té les mateixes obligacions que en el terme CPT i, a més, ha d'obtenir l'assegurança de transport contra el risc en què incorre el comprador de pèrdua o dany de la mercaderia durant el transport.

El venedor contracta l'assegurança i paga la prima corresponent. El venedor té l'obligació d'obtenir una assegurança que compleixi amb la cobertura que proporcionen les clàusules (A) de les Clàusules de Càrrega de l'Institut (LMA/IUA) o altres clàusules similars. L'import assegurat ha de ser, com a mínim, pel preu que disposa el contracte més un 10% (és a dir, el 110%).

El terme CIP exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. Aquest terme es pot fer servir per a qualsevol mitjà de transport, incloent-hi el multimodal.

El venedor ha complert la seva obligació de lliurar la mercaderia un cop aquesta s’ha posat a disposició del comprador en el lloc convingut en la destinació.

El venedor s'ha de fer càrrec dels riscos i costos de situar la mercaderia en el punt convingut (excloent-ne les taxes, els impostos i qualsevol altra despesa oficial derivada de la importació al país de destinació). El comprador s'ha de fer càrrec de qualsevol cost addicional i assumir els riscos derivats de la manca de despatx de la mercaderia al país d'importació. Si les parts volen que el venedor dugui a terme les formalitats duaneres i es faci càrrec dels costos i riscos resultants, s'han d'afegir les instruccions precises al terme DAP. Si les parts volen afegir a les obligacions del venedor alguns dels costos derivats de la importació (com ara l'IVA), això s'ha de fer constar de manera clara (per exemple, "DAP, VAT paid").

En general, aquest terme no és adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités el lliurament en destinació, cosa que desnaturalitzaria el crèdit documentari.

El venedor ha complert la seva obligació de lliurar la mercaderia quan aquesta s’ha posat a disposició del comprador en el lloc de destinació convingut, descarregada i sense despatxar per a importació.

El venedor s'ha de fer càrrec de tots els costos i riscos fins a situar la mercaderia en el punt convingut (excloent-ne les taxes, els impostos i qualsevol altra despesa oficial derivada de la importació al país de destinació).

En general, aquest terme no és adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités el lliurament en destinació, cosa que desnaturalitzaria el crèdit documentari.

l venedor ha complert la seva obligació de lliurar la mercaderia un cop aquesta s’ha posat a disposició del comprador en el lloc convingut en la destinació. El venedor s'ha de fer càrrec dels riscos i costos de situar la mercaderia en el punt convingut, incloent-hi els drets duaners, els impostos i les despeses de lliurament de la mercaderia, despatxada per a la importació. Mentre que el terme EXW representa la mínima obligació per al venedor, el terme DDP representa la màxima obligació.

Aquest terme no s’ha de fer servir si el venedor no pot, de manera directa o indirecta, obtenir la llicència d'importació.

Si les parts volen que el comprador satisfaci els drets d'importació, s'ha d'utilitzar el terme DAP.

Si les parts volen excloure de les obligacions del venedor alguns dels costos derivats de la importació (com ara l'IVA), això s'ha de fer constar de manera clara (per exemple, "DDP, VAT unpaid").

En general, aquest terme no és adequat en un crèdit documentari, ja que s’hauria de requerir un document que acredités el lliurament en destinació, cosa que desnaturalitzaria el crèdit documentari.

El venedor compleix amb la seva obligació de lliurament una vegada ha situat la mercaderia al costat del vaixell al moll o les barcasses en el punt designat d'embarcament.

En aquest cas, el comprador ha de suportar tots els costos i riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des d'aquell moment. El terme FAS només es pot fer servir per a transport marítim o d'aigües interiors. El terme FAS implica que el venedor despatxa la mercaderia per a exportació.

Quan la mercaderia està en contenidors, el terme FAS seria inadequat i s'hauria d'utilitzar el terme FCA.

El venedor compleix amb la seva obligació de lliurament una vegada la mercaderia ha estat posada a bord en el port designat d'embarcament.

El comprador ha de suportar tots els costos i riscos de pèrdua o dany de la mercaderia des d'aquell moment. El terme FOB implica que el venedor despatxa la mercaderia per a exportació. El terme FOB només es pot fer servir per a transport marítim o d'aigües interiors. Quan el traspàs de la borda del vaixell no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del roll-on/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o vagó) o trànsit de contenidors, el terme FCA és més adequat.

El venedor ha de pagar els costos i el noli necessaris per situar la mercaderia en el port de destinació, però és el comprador qui es fa càrrec del risc de pèrdua o danys per a la mercaderia, juntament amb qualsevol cost addicional a causa d'esdeveniments que es puguin produir amb posterioritat a la situació de la mercaderia a bord de la nau en el port d'embarcament.

El terme CFR necessita que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. El terme CFR només es pot fer servir per a transport marítim o d'aigües interiors. Quan el traspàs de la borda del vaixell no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del roll-on/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o vagó) o trànsit de contenidors, el terme CPT és més adequat.

El venedor té les mateixes obligacions que en el terme CFR i, a més, ha d'obtenir l'assegurança de transport marítim contra el risc en què incorre el comprador de pèrdua o dany de la mercaderia durant el transport.

El venedor contracta l'assegurança i paga la prima corresponent. El comprador ha de tenir en compte que, en el terme CIF, el venedor té l'obligació d'obtenir una assegurança només amb la cobertura mínima de les clàusules (C) de les Clàusules de Càrrega de l'Institut (LMA/IUA) o altres clàusules similars. L'import assegurat ha de ser, com a mínim, pel preu que disposa el contracte més un 10% (és a dir, el 110%).

El terme CIF exigeix que el venedor despatxi la mercaderia per a exportació. El terme CIF només es pot fer servir per a transport marítim o d'aigües interiors. Quan el traspàs de la borda del vaixell (ídem que FOB) no té utilitat pràctica per a les finalitats que es tracten aquí, com és el cas del roll-on/roll-off (la càrrega puja al vaixell dins del camió o vagó) o trànsit de contenidors, el terme CIP és més adequat.