Actualitzi el seu navegador

Actualitzi el seu navegador

Està fent servir una versió antiga del seu navegador. Li recomanem que l’actualitzi o canviï d’explorador per millorar la seva experiència al web.

Corporatiu
OficinesAjuda
L'ajudem?
  • Consulti el nostre
    assistent virtual
  • Atenció en línia - Xat
  • Visiti una de les
    nostres oficines

Assegurances empreses

Entenguem les característiques de l’assegurança de transport en el comerç exterior

Assegurances

Lliurament i risc de transport

El transport d’una mercaderia des del local del venedor fins al lloc de lliurament del comprador comporta sempre un risc, que una de les parts haurà d’assumir. Que sigui el venedor o el comprador dependrà de l’acord en el contracte, és a dir, de la manera com quedi definit contractualment el lliurament, que és el punt de transferència de la responsabilitat sobre la mercaderia.

La forma internacionalment reconeguda i del tot recomanable és definir el lliurament a través de l’ús d’un dels onze termes Incoterms publicats per la Cambra de Comerç Internacional (CCI) en la versió del 2010. Per mitjà del terme Incoterms es defineix el lloc de lliurament i, per tant, de transmissió de responsabilitat i risc sobre la mercaderia.

Tret dels Incoterms de l’anomenat grup D (DAT, DAP i DDP), en la resta de casos el lliurament té lloc en origen. Així, en una venda FCA (o FOB) Bilbao, el venedor lliura la mercaderia a Bilbao, i passa el mateix si aquesta venda es fa en condicions CIP (o CIF) Kaohsiung, en què el lliurament es realitza a Bilbao, i no a Taiwan com podria semblar. Sols amb un terme del grup D, com seria un DAT Kaohsiung, el lliurament tindria lloc a Taiwan.

D’acord amb això, en una venda FCA o CIP el risc de transport des de Bilbao fins a Kaohsiung anirà a càrrec del venedor, mentre que en DAT aniria a càrrec del comprador. Naturalment, la part que assumeix el risc és la interessada a buscar cobertura d’aquest risc i la que haurà de contractar, per tant, l’assegurança de transport. Però hi ha una excepció: la venda en condicions CIP (o CIF) implica un risc per al comprador a Taiwan, però acorda amb el venedor a Bilbao que sigui aquest últim el qui obtingui, a expenses seves, una assegurança que permeti al comprador de reclamar a Taiwan directament a l’assegurador per qualsevol sinistre que hi pugui haver. És a dir, el venedor contracta una assegurança que cobreix el risc del comprador.

Característiques de l’assegurança

Les cobertures i característiques de l’assegurança seran les que el comprador o el venedor, segons com s’hagi acordat el lliurament, contractin amb la seva companyia asseguradora pel risc que assumeixin en cada cas. Només quan és el venedor el qui assumeix contractualment l’obligació de contractar l’assegurança per compte del comprador (és a dir, en CIF i en CIP) convindrà de delimitar al contracte mateix les característiques d’aquesta assegurança. I, d’això, se n’encarreguen els Incoterms.

Segons els Incoterms, el venedor haurà de contractar una assegurança que cobreixi el 110% del valor del contracte, des del lloc de lliurament fins al de destinació designat (de Bilbao a Kaohsiung, en l’exemple anterior), i amb la cobertura mínima disposada per les clàusules (C) de la Lloyd’s Market Association (LMA) i de la International Underwriting Association (IUA) de Londres.

Les clàusules més habituals de LMA/IUA van, en el transport marítim, de les Institute Cargo Clauses (C), que són les exigides per defecte als Incoterms i que signifiquen la cobertura mínima, amb exclusió de riscos com ara robatori, danys malintencionats o per llamps i terratrèmols, fins a la (A), que és la màxima cobertura i que en la pràctica exclou bàsicament els riscos de guerra i vaga, que es poden contractar a banda amb clàusules específiques de LMA/IUA: la War Clause i l’SRCC Clause, respectivament. En el cas aeri, la clàusula habitual és la ICC (Air).

A més, segons els Incoterms, el venedor haurà de lliurar al comprador el document d’assegurança, que ha de facultar al comprador la possibilitat de reclamar directament a la companyia asseguradora. Això significa que ha de ser un document emès o endossat de manera que els drets a reclamar a l’assegurador siguin del comprador (o de la part que aquest indiqui a través del crèdit documentari, per exemple).

És a dir, el comprador pot ser l’assegurat (i el venedor pot ser el contractant) o l’assegurat pot ser el venedor mateix: en aquest cas haurà de ser endossat per aquest venedor. Cal tenir en compte que, d’acord amb les condicions ICC (LMA/IUA), l’assegurança queda subjecta a la llei anglesa, i que la llei anglesa (Marine Insurance Act del 1906) estableix que, tret que la pòlissa ho prohibeixi expressament, una assegurança sempre es pot transmetre per endós.

Mínims contractuals

En conclusió, cal dir que el contracte, tot i que es limiti a una simple proforma, hauria d’indicar, sempre i en tots els casos, la condició de lliurament, és a dir, el terme Incoterms, del qual dependrà la transferència de la responsabilitat sobre la mercaderia (i, per descomptat, també d’una cosa tan fonamental com és ara el dret de cobrament). Un contracte sense terme Incoterms és com un contracte internacional que no esmenti la llei aplicable i la jurisdicció competent, o que no faci esment del termini ni la forma de pagament, o d’una descripció de la mercaderia objecte del contracte. Ens trobaríem davant d’un contracte incomplet, insuficient, inadequat i susceptible de crear sorpreses desagradables a qualsevol part.

D’aquest terme Incoterms es derivarà un risc sobre la mercaderia per a cadascuna de les parts segons si se situa abans del lliurament o després, i unes característiques de l’assegurança que cal contractar quan els termes siguin CIF o CIP. Això permetrà que es pugui resoldre econòmicament qualsevol contratemps i que la transacció financera (per exemple, un crèdit documentari) s’estableixi en les condicions adequades.

Per acabar convé recordar que en cap cas no s’ha de confondre l’obligació que pugui tenir el transportista d’indemnitzar pels danys a causa de la seva falta de responsabilitat (i que bàsicament s’estableixen en termes de pes o unitats) amb la cobertura de danys de transport, que s’ha de fer davant d’una companyia asseguradora i que seran pel valor declarat i assegurat després del pagament d’una prima.

  • Buscador oficinas Vingui a visitar-nos

    Correo electronico Contacti'ns

    Enviar un

    correu electrònic