Entre els tràmits que convé fer en comprar una casa està el de la inscripció en el Registre de la Propietat de l'habitatge. I si bé en principi, no és obligatori, és clau per, entre altres coses, deixar constància sobre si l'immoble suporta alguna càrrega. A continuació, t'expliquem per què és important inscriure un habitatge en el Registre de la Propietat i els passos que cal seguir per fer-ho.

Què és el Registre de la Propietat? 

El Registre de la Propietat és una institució de l'Estat que té entre les seves comeses el de recollir oficialment qualsevol inscripció, contracte o resolució judicial o administrativa que afecti una propietat immobiliària. Per exemple, quan es produeix una compravenda d'un habitatge, permet inscriure informació relativa a qui és el propietari i els drets i càrregues que hi recauen. 

Una de les finalitats més importants del Registre de la Propietat és donar seguretat a les operacions que es realitzen en el mercat immobiliari, ja que en estar registrades es dona com a cert el que diu el Registre. És a dir, que no atorga la titularitat sobre un immoble, però sí que la fa pública.

Com es registra un habitatge en el Registre de la Propietat? 

Documentació necessària per inscriure un habitatge en el Registre de la Propietat

Abans de realitzar la inscripció d'un habitatge en el Registre de la Propietat, és important que el propietari reuneixi la documentació següent:

• Còpia autoritzada de l'escriptura pública de la compravenda signada pel notari.
• Liquidació dels impostos corresponents a la compravenda de l'immoble, per demostrar que està lliure de càrregues.
• Acreditació de la comunicació de la transmissió a l'Ajuntament.
• Rebut més recent de l'impost sobre béns immobles (IBI).

Amb aquesta documentació, ja és possible acudir a l'oficina del Registre de la Propietat per inscriure l'habitatge. Aquest tràmit comporta un cost econòmic i es pot realitzar personalment o delegar-lo en una gestoria.

Els experts del Registre de la Propietat analitzaran tota la documentació que ha presentat el propietari i, en un termini màxim de 15 dies hàbils, confirmarà el canvi en el dret de propietat de l'immoble.

És obligatori inscriure un habitatge en el Registre de la Propietat?

La inscripció dels immobles en el Registre és voluntària, però en fer-ho s'obté més seguretat jurídica en les operacions. Només és d'obligatori compliment en el cas de voler sol·licitar una hipoteca, ja que el banc requereix el registre de l'immoble atès que és l'única garantia del préstec hipotecari.

Quant temps tinc per inscriure un habitatge en el Registre de la Propietat? 

En ser un tràmit opcional, el propietari pot inscriure el seu habitatge en el Registre de la Propietat quan vulgui o, directament, no fer-ho. Això sí, a l'hora de sol·licitar una hipoteca per finançar la compra de l'immoble, és obligatori realitzar la inscripció en el Registre per formalitzar la hipoteca. Aquesta despesa és una de les que correspon al banc, d'acord amb la Llei hipotecària de 2019.

Quant costa inscriure un habitatge?

El cost d'inscriure un habitatge en el Registre de la Propietat sol rondar entre els 50 i els 300 euros, ja que es calcula en funció d'un percentatge del valor de l'immoble (entre el 0,05 % i el 0,20 % del preu de compravenda). 

Tenir fills pot augmentar la quantia d'una pensió de jubilació. És més, per calcular la pensió de jubilació s'analitzen diferents elements, entre ells, el nombre de fills. La legislació reconeix l'esforç en la criança dels fills a través de diferents bonificacions en el càlcul de la pensió de jubilació. A continuació, t'expliquem quins són i com es calculen.

Com afecta el nombre de fills a la pensió de jubilació?

A l’hora de calcular la pensió de jubilació hi ha dues variables fonamentals: la base de cotització i els anys cotitzats. A aquests dos elements cal afegir-ne d’altres, com ara el nombre de fills. En virtut d'aquesta variable, és possible parlar de dos tipus de complements que tenen impacte en la pensió de jubilació: el complement de maternitat i el complement per reduir la bretxa de gènere en les pensions:

• Amb dos fills, el complement de la pensió de jubilació és del 5 %.
• Amb tres fills, el complement de la pensió de jubilació és del 10 %.
• A partir del quart fill en endavant, el complement de la pensió de jubilació és del 15 %.

En qualsevol cas, aquests percentatges poden reduir-se si la persona jubilada està prop de rebre la pensió màxima permesa o si no es tracta d'una jubilació ordinària.

En principi, el complement per nombre de fills només es pot aplicar en dones que compleixin aquestes condicions:

• Haver tingut dos o més fills (biològics o adoptats) amb anterioritat a la jubilació.

• Gaudir d'una pensió contributiva, per jubilació, viduïtat o incapacitat permanent. És a dir, que aquest complement no es pot aplicar en el cas de pensions no contributives en les quals no s'exigeix un període mínim de cotització ni, tampoc, en els casos de jubilació anticipada ni en els de jubilació parcial. 

En cas de jubilació flexible, que és la que permet al treballador compatibilitzar la seva jubilació amb un contracte a temps parcial, la pensió d'una dona amb fills es complementarà de manera proporcional en el mateix percentatge que el contracte de treball. És a dir, si ha reduït la seva jornada de treball un 50 %, el complement de maternitat serà també un 50 % menor. En el moment en què es jubili per complet, passarà a cobrar el 100 % del complement, sempre que compleixi els requisits de pensió màxima que hem explicat en el punt anterior. 

D'altra banda, si una mateixa persona té dret a dues pensions, es reconeix el complement per fill només a una de les pensions. L'ordre de prioritat s'estableix de la manera següent:

• A la pensió que resulti més favorable.
• En cas que concorri la pensió de jubilació amb la de viduïtat, es concedirà únicament la pensió de jubilació. 

A més de per haver tingut fills, la cura de menors també es reconeix com a període cotitzat de cara a aquest complement en la pensió de jubilació. És possible sumar fins a cinc anys de cotització per aquest motiu, encara que amb el límit de 270 dies per fill en situacions d'interrupció de la cotització per naixement o adopció.

El 2024, l'import establert com a complement en la pensió de jubilació per reduir la bretxa de gènere en les pensions és de 33,20 euros mensuals per cada fill, cobrats en 14 pagues, per la qual cosa serà una quantia fixa de 464,80 euros a l'any en el cas del primer fill. És a dir, una dona amb dos fills cobrarà un complement de 66,40 euros, i en el cas que siguin tres, el complement serà de 99,60 euros mensuals més.

Els requisits per accedir a aquest complement són:

• Tenir un o més fills.
• Ser beneficiària d'una pensió contributiva de jubilació, d'incapacitat permanent o de viduïtat.

Què ocorre amb les pensions que ja tenen el complement de maternitat?

Les pensions de jubilació que ja estaven percebent el complement de maternitat no poden beneficiar-se del complement per reduir la bretxa de gènere. En el cas que un progenitor percebi el complement per maternitat i sol·liciti el complement per a la reducció de la bretxa de gènere, la quantia mensual que se li reconeix es dedueix del complement per maternitat que es percebi.

No es permet que els dos progenitors puguin percebre alhora el complement per a la reducció de la bretxa de gènere. 

En qualsevol cas, per a una planificació econòmica completa de la jubilació, a més del càlcul de la pensió pública, és recomanable explorar les diferents opcions disponibles per complementar la jubilació, com pot ser contractar un pla de pensions.

Calcular la pensió de jubilació que una persona rebrà en retirar-se és clau per conèixer si podrà mantenir el seu nivell de vida o si serà necessari complementar-la amb alguns productes destinats a l'estalvi com, per exemple, un pla de pensions. Per fer-ho, hi ha dos elements clau: el seu salari i el nombre d'anys que hagi cotitzat a la Seguretat Social. A continuació, t'expliquem com utilitzar-los per saber la quantia de la teva pensió de jubilació.

Com calcular la pensió de jubilació?

A través del salari és possible determinar la base reguladora d'una pensió de jubilació. La base reguladora de la pensió és el mecanisme que s'utilitza legalment per estimar la quantia econòmica que tindrà una pensió de jubilació en el futur. Com calcular la base reguladora? Cal sumar les últimes 300 cotitzacions a la Seguretat Social d'una persona (que són les cotitzacions dels últims 25 anys) i dividir el resultat entre 350.

A continuació, cal aplicar un percentatge d'ajust a la pensió de jubilació que es correspon amb els anys cotitzats. Fins a l'any 2026, és necessari haver cotitzat 36 anys i 6 mesos com a mínim per tenir dret a percebre el 100 % de la base reguladora de la pensió. Si no s'aconsegueix aquest mínim, els drets d'accés queden així:

• Els primers 15 anys de cotització donen dret al 50 % de la base reguladora.
• Des d'aquest moment, per cada mes addicional cotitzat durant els primers 49 mesos, al 50 % anterior s'afegirà un 0,21 %.
• A partir del mes 50, per a cadascun dels mesos següents, se li afegirà un 0,19 %.

Taula per calcular la pensió segons els anys cotitzats

El 2024, aquesta és la taula per calcular la pensió de jubilació segons els anys cotitzats:

• 15 anys cotitzats: 50 % de la base reguladora.
• 16 anys cotitzats: 52,52 % de la base reguladora.
• 17 anys cotitzats: 55,04 % de la base reguladora.
• 18 anys cotitzats: 57,56 % de la base reguladora.
• 19 anys cotitzats: 60,08 % de la base reguladora.
• 20 anys cotitzats: 62,38 % de la base reguladora.
• 21 anys cotitzats: 64,66 % de la base reguladora.
• 22 anys cotitzats: 66,94 % de la base reguladora.
• 23 anys cotitzats: 69,22 % de la base reguladora.
• 24 anys cotitzats: 71,50 % de la base reguladora.
• 25 anys cotitzats: 73,78 % de la base reguladora.
• 26 anys cotitzats: 76,06 % de la base reguladora.
• 27 anys cotitzats: 78,34 % de la base reguladora.
• 28 anys cotitzats: 80,62 % de la base reguladora.
• 29 anys cotitzats: 82,90 % de la base reguladora.
• 30 anys cotitzats: 85,18 % de la base reguladora.
• 31 anys cotitzats: 87,46 % de la base reguladora.
• 32 anys cotitzats: 89,74 % de la base reguladora.
• 33 anys cotitzats: 92,02 % de la base reguladora.
• 34 anys cotitzats: 94,30 % de la base reguladora.
• 35 anys cotitzats: 96,58 % de la base reguladora.
• 36 anys i 6 mesos o més cotitzats: 100 % de la base reguladora

Exemple per calcular la pensió

En Josep ha treballat durant 35 anys. El seu salari mitjà durant els últims 25 anys ha estat de 2.000 euros, per la qual cosa el càlcul de la seva base reguladora és:

(2.000 x 300) / 350 = 1.714,28 euros.

Sobre aquesta xifra cal realitzar la corresponent reducció tenint en compte que li quedaria un any i sis mesos per aconseguir els 36 anys i sis mesos que li permetrien rebre el 100 % de la seva base reguladora. A en Josep caldria aplicar-li llavors un coeficient del 96,58 %. D'aquesta manera, la seva pensió de jubilació final seria:

(1,714,28 x 96,58) / 100 = 1.655,65 euros.

Encara que el 2024 l'edat legal per a la jubilació ordinària és de 66 anys i sis mesos, el 2025 se situarà en 66 anys i vuit mesos, i el 2027 arribarà fins als 67 anys. Per a tots aquests anys, és necessari haver cotitzat, almenys, 15 anys per optar a una pensió pública de jubilació, dos d'ells compresos dins dels 15 anys previs a la jubilació.

Opcions per complementar la pensió de jubilació

Encara que per intentar afavorir l'estalvi per a la jubilació, el producte més conegut sol ser el pla de pensions individual, n'hi ha d'altres que també estan destinats a aquesta finalitat, com per exemple:

• Plans de Previsió Assegurats (PPA).
• Assegurances d'estalvi.
• Plans d'estalvi a llarg termini.
• Plans Individuals d'Estalvi Sistemàtic (PIAS).
• Rendes Vitalícies.

Cadascun d'ells té les seves peculiaritats i ofereix una deducció fiscal diferent, per la qual cosa abans de contractar-los el més oportú és sol·licitar assessorament professional.

Un xec és un document que un emissor estén a un beneficiari indicant la quantitat de diners que aquest últim pot retirar del compte bancari de l’emissor. Pot cobrar-se un xec directament en efectiu (sense cap cost per al portador sempre que els diners es retirin en una oficina o un caixer automàtic del banc al qual pertany el compte bancari de l'emissor) o ingressar-lo en un altre compte. A continuació, t'expliquem totes les claus per ingressar un xec bancari.

Com puc ingressar un xec en un compte online? 

D'acord amb la Llei canviària i del xec, el termini per al cobrament d'un xec emès a Espanya és de 15 dies des de la seva data d'emissió. En el cas que es vulgui ingressar en un compte bancari online, simplement cal accedir-hi a través del servei de banca digital i clicar l'opció de Comptes i Xecs.

A continuació, caldrà emplenar una sèrie de dades, com el número de compte bancari que incorpora el xec (en el cas d'Espanya, els comptes bancaris tenen 24 dígits), l'import del xec i la seva data d'emissió. Una vegada revisades les dades, el client ha de procedir a la seva signatura digital i l'operació s'haurà completat. 

Com puc ingressar un xec a la sucursal del banc?

Per cobrar un xec en efectiu a la sucursal del banc, és necessari presentar el document nacional d'identitat (DNI) i tenir a mà, si cal, el número del compte bancari en què es volen ingressar els diners del xec. Hi ha diverses maneres de trobar l'IBAN d'un compte bancari.

A més, a l'hora d'acudir amb el xec a una oficina bancària el Banc d'Espanya realitza una sèrie d'advertiments:

• Cap sucursal diferent a la indicada en el xec té l'obligació legal de pagar-lo en efectiu. Per això, és recomanable cobrar-lo a la mateixa sucursal de l'entitat bancària que figura com lliurada.
• El portador d'un xec sempre ha d'identificar-se si pretén cobrar-lo en efectiu i si l'import és igual o superior a 1.000 euros, o si el banc considera que hi ha indicis de blanqueig de capitals.
• Si el xec inclou en el seu anvers la llegenda “Per ingressar al compte”, el portador està obligat a cobrar-lo mitjançant l'ingrés en el seu compte bancari i no en efectiu.
• Si el xec està barrat (és a dir, inclou dues barres paral·leles en el seu anvers) i el portador no és client del banc, també ha de cobrar-lo mitjançant l'ingrés en un compte bancari.

Es pot ingressar un xec pel caixer? Com puc fer-ho? 

Per ingressar un xec a través d'un caixer automàtic, el primer és acudir a un caixer del banc. Després d'introduir les dades d'accés, cal buscar la icona de ‘Altres operacions’ i clicar l'opció en la qual es permeti dipositar un xec.

En aquest moment, el caixer sol·licitarà que s'introdueixi el xec per una ranura i, a continuació, demanarà que es confirmi la quantitat que apareix escrita en el xec. El client pot decidir llavors retirar els diners en efectiu o ingressar-lo en el seu compte, encara que cal tenir en compte que l'ingrés d'efectiu del xec, pot trigar fins a tres dies a reflectir-se en el compte, ja que aquest és el temps màxim que permet la llei perquè els bancs implicats recullin aquesta operació. 

El principal avantatge d'ingressar un xec a través d'un caixer automàtic és que pot efectuar-se en qualsevol moment, per exemple, fora de l'horari d'oficina. Troba l'oficina o el caixer de Banc Sabadell més proper.

Quant cobren per ingressar un xec d'un altre banc? Comissions associades

Si s'ha d'ingressar un xec en un banc diferent del que l'ha emès, és possible que el portador hagi d'abonar una comissió per negociació o compensació, que és un percentatge de l'import del xec, amb un mínim per operació.

En qualsevol cas, abans de cobrar aquesta comissió, el banc està obligat a informar el portador del xec.

Fotografia de Freepik

Els dos actors principals en un préstec són el prestador i el prestatari. El primer és qui presta els diners, habitualment el banc, mentre que el prestatari és el que el sol·licita, és a dir, el client. Cadascuna d'aquestes figures té una sèrie de drets i obligacions que explicarem a continuació i que són clau a l'hora de contractar un préstec o un crèdit.

Qui és el prestador i com se’n regula el paper? 

El prestador és la persona física o jurídica que presta els diners a un tercer, amb la condició que, més endavant, se li retorni juntament amb uns interessos prèviament pactats i que es reflecteixen en el contracte del préstec. En aquest document també es recullen tant el tipus d'interès que s'aplicarà com les penalitzacions en el cas que es produeixi un retard o un incompliment en l'abonament de les quotes.

Per regla general, el prestador sol ser el banc i guarda una sèrie de característiques, com són:

• Disposar dels recursos financers suficients per oferir un préstec a un tercer.
• Poder avaluar el risc associat a l'operació analitzant la solvència econòmica del prestatari.
• Fixar les condicions del préstec (com el termini de devolució o el tipus d'interès) que es recullen en el contracte corresponent.
• Administrar la recaptació de les quotes fins a completar la devolució del préstec i dels interessos.

Qui és el prestatari? 

El prestatari és la persona o entitat que sol·licita un préstec, normalment, a un banc. 

Principals obligacions i drets del prestatari

La seva responsabilitat principal és la de retornar el capital que ha rebut juntament amb els interessos pactats amb el prestador a través d'una sèrie de quotes periòdiques fixades al llarg d'un termini de devolució.

Entre els drets del prestatari hi ha tenir la capacitat d'amortitzar el préstec parcialment o totalment si així ho desitja.

Qui és el prestatari d'una hipoteca?

En el cas d'una hipoteca, en ser també un préstec, però amb un termini de devolució més ampli i amb una quantia econòmica més elevada, el prestatari també és qui sol·licita el finançament, en aquest cas, per adquirir un habitatge. En una hipoteca, la garantia és el mateix immoble, fet que també marca la diferència de la resta de préstecs existents.

Encara que és poc freqüent, a vegades el titular d'una hipoteca no és qui ostenta també la propietat de l'habitatge. En qualsevol cas, el titular de la hipoteca, és a dir, el prestatari és qui té l'obligació d'abonar el pagament del préstec hipotecari.

Diferències entre el prestador i el prestatari, com és el contracte? 

En el contracte de préstec es recullen totes les condicions per les quals s'han de regir tant el prestador com el prestatari, així com el rol de cadascun en el cas que es produeixi alguna incidència rellevant com, per exemple, l'incompliment en l'abonament de les quotes. Per això, en aquest document han de detallar-se per escrit elements com ara la quantitat de diners prestada, el tipus d'interès que s'aplica, el termini de devolució del préstec o les condicions perquè es pugui dur a terme una amortització.

Per fer constar la validesa legal, el contracte de préstec ha d'estar signat pel prestador i el prestatari.

Fotografia de Freepik

Entre els diferents tipus de comptes bancaris que hi ha, trobem els comptes corrents i els comptes d'estalvi. Tot i que tots dos comparteixen una sèrie de característiques, com ara permetre als titulars disposar en qualsevol moment dels seus diners, també presenten algunes diferències. A continuació, te les expliquem perquè aprenguis a treure el màxim partit a cadascun.

Què és un compte corrent? 

Un compte corrent és un tipus de dipòsit bancari que permet al titular tant guardar els seus diners com poder dur a terme diferents operacions financeres. Normalment, els comptes corrents estan associats a una targeta de dèbit o de crèdit que facilita els pagaments i que fa que puguis disposar de diners en tot moment. 

A més, a través d'un compte corrent és possible fer domiciliacions bancàries que serveixen, per exemple, per abonar pagaments periòdics, com ara les quotes d'un préstec, o les despeses habituals, com ara la llum o el telèfon.

Característiques principals dels comptes corrents 

Entre les característiques principals d'un compte corrent cal destacar:

• Dipòsit a la vista. El seu titular té dret al desemborsament immediat dels seus diners quan ho desitgi.
• Servei de caixa. Un compte corrent permet ingressar i domiciliar rebuts, atendre moviments de diners i gestionar el cobrament de les quotes d’altres productes bancaris.
• Targetes bancàries. És possible associar targetes de dèbit i de crèdit a un compte corrent.
• Operativa online. Un compte corrent online pot ser gestionat pel seu titular a través de l'app o de la pàgina web del banc.
• Titularitat. Els comptes corrents poden tenir un o més titulars i ser utilitzats per més d'una persona.
• Remuneració. A més, un compte corrent pot ser remunerat, és a dir, pot aportar una rendibilitat pels diners que hi dipositis.

Què és un compte d’estalvi? 

Un compte d’estalvi ofereix al seu titular la possibilitat d’estalviar al seu ritme alhora que, com en el cas d’un compte corrent, té els diners sempre disponibles. El seu objectiu és, gràcies a regles i rutines d'estalvi, construir al llarg del temps un matalàs econòmic que aporti seguretat i estabilitat al titular, de manera que pugui estar més a prop de complir els objectius financers que s'hagi marcat. 

És a dir que, a través d'un compte d'estalvi, és possible generar capital pels diners dipositats gràcies als interessos. Descobreix més detalls sobre què és un compte d’estalvi i per a què serveix.

Característiques principals dels comptes d'estalvi

Entre les característiques d'un compte d'estalvi hi trobem:

• Disponibilitat dels diners. El titular pot fer ús parcial o total dels seus diners en qualsevol moment.
• Planificació. El titular pot crear diverses rutines d’estalvi personalitzades quan vulgui.
• Seguiment de les despeses i de l’estalvi. A través de l'app és possible fer un seguiment de les despeses i dels diners estalviats i, fins i tot, rebre recomanacions de productes o de rutines d'estalvi personalitzades.

Tant els comptes corrents com els comptes d’estalvi estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits.

Requisits per obrir un compte corrent o un compte d'estalvi

Tenir un compte corrent i un compte d'estalvi no només és compatible, sinó que a més és molt recomanable. De fet, hi ha rutines d'estalvi, com la de l'arrodoniment automàtic de les compres, que permet establir arrodoniments de les despeses al compte corrent, ingressant la diferència de manera automàtica al compte d'estalvi. D'aquesta manera, és molt més senzill assolir els objectius d'estalvi gairebé sense esforç. 

Aquesta combinació d'un compte corrent juntament amb un d’estalvi funciona tan bé que fins i tot en donar-te d'alta online com a nou client s'ofereixen tots dos de manera conjunta per poder aprofitar al màxim els avantatges de cada compte.   

És possible aconseguir aquests comptes a través d'internet en pocs minuts. Els requisits per a l'obertura són: 

• Tenir més de 18 anys.
• Ser resident a Espanya i estar en possessió del Document Nacional d’Identitat (DNI) o la targeta de resident (NIE).       
• Disposar d’un domicili físic i estar en condicions d’acreditar-ho.
• Comptar amb un número de mòbil o un correu electrònic perquè el banc pugui posar-se en contacte si és necessari.        
• Signar el contracte del compte.

Diferències entre compte corrent i compte d’estalvi 

Les diferències principals entre un compte corrent i un compte d'estalvi són:

• Accés als diners. Tot i que tots dos permeten la retirada d'efectiu en qualsevol moment, fer-ho en un compte d'estalvi podria limitar part de la rendibilitat que ofereix.
• Interessos. Un compte corrent no sol generar interessos, mentre que un compte d’estalvi podria fer-ho, segons les condicions que ofereixi. Tanmateix, tal com hem comentat, hi ha excepcions de comptes corrents remunerats. 
• Operativa. Un compte corrent està dissenyat per dur a terme les transaccions diàries del titular mentre que en un compte d’estalvi el principal objectiu és la generació d’estalvi a llarg termini. Per això, ofereix al titular una àmplia gamma de rutines per fomentar l'estalvi.

Compte corrent o compte d'estalvi. Quin és millor?

Escollir entre un compte corrent i un compte d'estalvi depèn de les necessitats de cada client. Per exemple, si cal millorar l'operativa diària en la gestió de les finances personals, possiblement sigui adequat contractar un compte corrent. No obstant això, si el que vol és focalitzar-se en l'estalvi a llarg termini, potser és una bona idea apostar per un compte d'estalvi.

En qualsevol cas, el més recomanable és comptar amb tots dos comptes i aprofitar al màxim els avantatges particulars de cadascun. 

Fotografia de Freepik