Els dos actors principals en un préstec són el prestador i el prestatari. El primer és qui presta els diners, habitualment el banc, mentre que el prestatari és el que el sol·licita, és a dir, el client. Cadascuna d'aquestes figures té una sèrie de drets i obligacions que explicarem a continuació i que són clau a l'hora de contractar un préstec o un crèdit.

Qui és el prestador i com se’n regula el paper? 

El prestador és la persona física o jurídica que presta els diners a un tercer, amb la condició que, més endavant, se li retorni juntament amb uns interessos prèviament pactats i que es reflecteixen en el contracte del préstec. En aquest document també es recullen tant el tipus d'interès que s'aplicarà com les penalitzacions en el cas que es produeixi un retard o un incompliment en l'abonament de les quotes.

Per regla general, el prestador sol ser el banc i guarda una sèrie de característiques, com són:

• Disposar dels recursos financers suficients per oferir un préstec a un tercer.
• Poder avaluar el risc associat a l'operació analitzant la solvència econòmica del prestatari.
• Fixar les condicions del préstec (com el termini de devolució o el tipus d'interès) que es recullen en el contracte corresponent.
• Administrar la recaptació de les quotes fins a completar la devolució del préstec i dels interessos.

Qui és el prestatari? 

El prestatari és la persona o entitat que sol·licita un préstec, normalment, a un banc. 

Principals obligacions i drets del prestatari

La seva responsabilitat principal és la de retornar el capital que ha rebut juntament amb els interessos pactats amb el prestador a través d'una sèrie de quotes periòdiques fixades al llarg d'un termini de devolució.

Entre els drets del prestatari hi ha tenir la capacitat d'amortitzar el préstec parcialment o totalment si així ho desitja.

Qui és el prestatari d'una hipoteca?

En el cas d'una hipoteca, en ser també un préstec, però amb un termini de devolució més ampli i amb una quantia econòmica més elevada, el prestatari també és qui sol·licita el finançament, en aquest cas, per adquirir un habitatge. En una hipoteca, la garantia és el mateix immoble, fet que també marca la diferència de la resta de préstecs existents.

Encara que és poc freqüent, a vegades el titular d'una hipoteca no és qui ostenta també la propietat de l'habitatge. En qualsevol cas, el titular de la hipoteca, és a dir, el prestatari és qui té l'obligació d'abonar el pagament del préstec hipotecari.

Diferències entre el prestador i el prestatari, com és el contracte? 

En el contracte de préstec es recullen totes les condicions per les quals s'han de regir tant el prestador com el prestatari, així com el rol de cadascun en el cas que es produeixi alguna incidència rellevant com, per exemple, l'incompliment en l'abonament de les quotes. Per això, en aquest document han de detallar-se per escrit elements com ara la quantitat de diners prestada, el tipus d'interès que s'aplica, el termini de devolució del préstec o les condicions perquè es pugui dur a terme una amortització.

Per fer constar la validesa legal, el contracte de préstec ha d'estar signat pel prestador i el prestatari.

Fotografia de Freepik

Entre els diferents tipus de comptes bancaris que hi ha, trobem els comptes corrents i els comptes d'estalvi. Tot i que tots dos comparteixen una sèrie de característiques, com ara permetre als titulars disposar en qualsevol moment dels seus diners, també presenten algunes diferències. A continuació, te les expliquem perquè aprenguis a treure el màxim partit a cadascun.

Què és un compte corrent? 

Un compte corrent és un tipus de dipòsit bancari que permet al titular tant guardar els seus diners com poder dur a terme diferents operacions financeres. Normalment, els comptes corrents estan associats a una targeta de dèbit o de crèdit que facilita els pagaments i que fa que puguis disposar de diners en tot moment. 

A més, a través d'un compte corrent és possible fer domiciliacions bancàries que serveixen, per exemple, per abonar pagaments periòdics, com ara les quotes d'un préstec, o les despeses habituals, com ara la llum o el telèfon.

Característiques principals dels comptes corrents 

Entre les característiques principals d'un compte corrent cal destacar:

• Dipòsit a la vista. El seu titular té dret al desemborsament immediat dels seus diners quan ho desitgi.
• Servei de caixa. Un compte corrent permet ingressar i domiciliar rebuts, atendre moviments de diners i gestionar el cobrament de les quotes d’altres productes bancaris.
• Targetes bancàries. És possible associar targetes de dèbit i de crèdit a un compte corrent.
• Operativa online. Un compte corrent online pot ser gestionat pel seu titular a través de l'app o de la pàgina web del banc.
• Titularitat. Els comptes corrents poden tenir un o més titulars i ser utilitzats per més d'una persona.
• Remuneració. A més, un compte corrent pot ser remunerat, és a dir, pot aportar una rendibilitat pels diners que hi dipositis.

Què és un compte d’estalvi? 

Un compte d’estalvi ofereix al seu titular la possibilitat d’estalviar al seu ritme alhora que, com en el cas d’un compte corrent, té els diners sempre disponibles. El seu objectiu és, gràcies a regles i rutines d'estalvi, construir al llarg del temps un matalàs econòmic que aporti seguretat i estabilitat al titular, de manera que pugui estar més a prop de complir els objectius financers que s'hagi marcat. 

És a dir que, a través d'un compte d'estalvi, és possible generar capital pels diners dipositats gràcies als interessos. Descobreix més detalls sobre què és un compte d’estalvi i per a què serveix.

Característiques principals dels comptes d'estalvi

Entre les característiques d'un compte d'estalvi hi trobem:

• Disponibilitat dels diners. El titular pot fer ús parcial o total dels seus diners en qualsevol moment.
• Planificació. El titular pot crear diverses rutines d’estalvi personalitzades quan vulgui.
• Seguiment de les despeses i de l’estalvi. A través de l'app és possible fer un seguiment de les despeses i dels diners estalviats i, fins i tot, rebre recomanacions de productes o de rutines d'estalvi personalitzades.

Tant els comptes corrents com els comptes d’estalvi estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits.

Requisits per obrir un compte corrent o un compte d'estalvi

Tenir un compte corrent i un compte d'estalvi no només és compatible, sinó que a més és molt recomanable. De fet, hi ha rutines d'estalvi, com la de l'arrodoniment automàtic de les compres, que permet establir arrodoniments de les despeses al compte corrent, ingressant la diferència de manera automàtica al compte d'estalvi. D'aquesta manera, és molt més senzill assolir els objectius d'estalvi gairebé sense esforç. 

Aquesta combinació d'un compte corrent juntament amb un d’estalvi funciona tan bé que fins i tot en donar-te d'alta online com a nou client s'ofereixen tots dos de manera conjunta per poder aprofitar al màxim els avantatges de cada compte.   

És possible aconseguir aquests comptes a través d'internet en pocs minuts. Els requisits per a l'obertura són: 

• Tenir més de 18 anys.
• Ser resident a Espanya i estar en possessió del Document Nacional d’Identitat (DNI) o la targeta de resident (NIE).       
• Disposar d’un domicili físic i estar en condicions d’acreditar-ho.
• Comptar amb un número de mòbil o un correu electrònic perquè el banc pugui posar-se en contacte si és necessari.        
• Signar el contracte del compte.

Diferències entre compte corrent i compte d’estalvi 

Les diferències principals entre un compte corrent i un compte d'estalvi són:

• Accés als diners. Tot i que tots dos permeten la retirada d'efectiu en qualsevol moment, fer-ho en un compte d'estalvi podria limitar part de la rendibilitat que ofereix.
• Interessos. Un compte corrent no sol generar interessos, mentre que un compte d’estalvi podria fer-ho, segons les condicions que ofereixi. Tanmateix, tal com hem comentat, hi ha excepcions de comptes corrents remunerats. 
• Operativa. Un compte corrent està dissenyat per dur a terme les transaccions diàries del titular mentre que en un compte d’estalvi el principal objectiu és la generació d’estalvi a llarg termini. Per això, ofereix al titular una àmplia gamma de rutines per fomentar l'estalvi.

Compte corrent o compte d'estalvi. Quin és millor?

Escollir entre un compte corrent i un compte d'estalvi depèn de les necessitats de cada client. Per exemple, si cal millorar l'operativa diària en la gestió de les finances personals, possiblement sigui adequat contractar un compte corrent. No obstant això, si el que vol és focalitzar-se en l'estalvi a llarg termini, potser és una bona idea apostar per un compte d'estalvi.

En qualsevol cas, el més recomanable és comptar amb tots dos comptes i aprofitar al màxim els avantatges particulars de cadascun. 

Fotografia de Freepik

Una nòmina és una cosa així com una factura que deixa constància de la relació laboral entre un empleat i la seva empresa. En una nòmina es detallen els conceptes econòmics i comptables que determinen el salari líquid que ha de percebre el professional, de manera que, més endavant, s'hi pugui basar, per exemple, per presentar la seva declaració de la Renda. A continuació, t'expliquem els elements que s'inclouen en una nòmina i com llegir-los per extreure'n la informació rellevant.

Els elements bàsics d'una nòmina

Els elements principals d'una nòmina es divideixen en els apartats següents:

• Dades de l'encapçalament. En aquest apartat es recull la informació bàsica de l'empresa i del treballador. Quant a l'empresa, s'hi indica el nom, el domicili o raó social, el codi de la Seguretat Social i el codi d'identificació fiscal (CIF). Per part del treballador, la informació que s'inclou és el nom i els cognoms, el document nacional d'identitat (DNI), el codi de la Seguretat Social, la categoria professional i l'antiguitat. Amb caràcter general, també es reflecteix el període de liquidació al qual es refereix la nòmina.
• Meritacions. Les meritacions es refereixen a tots aquells ingressos que rep l'empleat, tant salarials com no salarials. Entre les meritacions salarials s'hi troben:
  • Salari de base. Reflecteix el total de totes les remuneracions o meritacions que ha rebut el professional pel treball realitzat.
  • Complements salarials: Són les quantitats extraordinàries percebudes per l'empleat, per exemple, si rep una remuneració extra per haver aconseguit uns determinats objectius pel seu treball a l'empresa.
  • Hores extraordinàries. Són les hores que realitza un empleat per sobre del seu horari laboral.
  • Gratificacions extraordinàries. A Espanya hi ha dues pagues extres obligatòries (per Nadal i la que dicti el conveni), encara que a vegades és possible prorratejar-les al llarg de les nòmines de tot l'any.
  • Salari en espècie. El sou percebut com a retribució en espècie o flexible està exempt de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Dins d'aquesta categoria podria entrar, per exemple, l'assegurança mèdica privada o els tiquets restaurant.

Per la seva part, quant a les meritacions no salarials, hi trobem:

• Indemnitzacions i bestretes. Entre aquestes, hi ha les despeses que ha avançat el treballador per realitzar el seu acompliment professional, com ara agafar un taxi o pagar un àpat amb un client.
• Prestacions i indemnitzacions a la Seguretat Social: Inclouen les prestacions per acomiadament, suspensió o trasllat, i les despeses pagades per l'empresa per incapacitat o atur.

• Deduccions i retencions. Inclou el que s'ha d'abonar pel salari del treballador en concepte d'IRPF. En funció del salari i de les circumstàncies de cada treballador es pot triar un tipus d'IRPF, encara que en la declaració de la Renda es regularitzarà segons els tipus que estiguin vigents en aquell moment. Entre les principals deduccions s'hi troben:
  • Contingències comunes. Suposa el 4,7 % de les meritacions salarials sense tenir en compte les hores extres.
  • Atur. Per als treballadors amb contracte general el tipus que s'aplica és de l'1,55 %, per a aquells amb contracte de durada determinada a temps complet o parcial és de l'1,60 %.
  • Formació professional. S'aplica un 0,10 % sobre la base de cotització.
  • Hores extraordinàries per força major. El percentatge que s'aplica depèn de la categoria professional del treballador.
  • Hores extraordinàries sense força major: Tenen una deducció del 4,7%.
• Líquid a percebre. Inclou el sou net, és a dir, la quantitat que percebrà el treballador com a ingrés en el seu compte corrent pel seu acompliment professional. Per calcular-ho cal realitzar la resta entre el total reportat i el total de les deduccions.
• Lloc d'emissió, signatura i segell de l'empresa. La signatura del treballador no és necessària si el pagament de la nòmina es realitza a través del seu compte bancari. Hi ha comptes nòmina especialment dissenyats, en els quals s'ofereixen facilitats per a la gestió financera a canvi de domiciliar la nòmina. 

Com reclamar el rebut de nòmina?

Habitualment, es duu a terme una reclamació de la nòmina quan el treballador estima que no se li ha pagat la quantitat acordada, per exemple, si pensa que no s'han computat correctament les hores extra que ha realitzat o perquè creu que hi ha deduccions errònies.

Els passos a seguir per reclamar una nòmina en cas de pensar que és incorrecta són:

• Documentació. Cal recopilar tota la documentació que pugui sostenir la reclamació, com el registre d'hores treballades o el contracte de treball.
• Notificació. Abans d'iniciar qualsevol altre tràmit, és convenient que el treballador informi el seu superior o el Departament de Recursos Humans per veure si es pot aconseguir una solució amistosa.
• Notificació formal. En el cas que no fructifiqui el pas anterior, és necessari remetre a l'empresa una notificació per escrit detallant la reclamació i els errors detectats en la nòmina.
• Ajuda sindical. Si l'empleat forma part d'un sindicat, pot posar-se en contacte amb un representant per exposar la seva reclamació i rebre assessorament.

Una vegada s'han efectuat aquests passos, si no s'ha aconseguit un acord amb l'empresa, cal dur a terme les mesures següents:

• Procediment ordinari. És possible acudir al Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació de la comunitat autònoma on treballi l'empleat i presentar una papereta de conciliació per intentar arribar a un acord amistós amb la companyia.
• Procés monitori. Es tracta d'un procediment judicial per intentar resoldre la disputa salarial existent. Sol demorar-se molt més temps que un procediment ordinari i, per regla general, es limita a casos molt específics, com ara reclamacions a empreses en situació de concurs de creditors, reclamacions individuals d'un treballador amb exclusió de qualsevol reclamació col·lectiva i reclamacions que no superin els 6.000 euros. Si es compleixen els requisits, el treballador ha d'emplenar un formulari exposant el seu cas i, si la justícia accepta la petició, s'obre un termini de 10 dies perquè l'empresa aboni el deute. Si ho fa, el procediment queda arxivat. Però si no ho fa, el treballador podrà presentar una demanda en el jutjat social, on un jutge decidirà.

Un compte bancari per a la nòmina 

Domiciliar la teva nòmina en el teu nou compte bancari online és un procés molt senzill i pot ajudar a millorar la gestió financera. Per dur-ho a terme només cal informar del número del compte (el codi IBAN) al Departament de Recursos Humans de l'empresa.

Domiciliar la nòmina pot aportar una sèrie d'avantatges al seu titular, com, per exemple:

• Optar a tipus d'interès competitius o bonificacions.

• Accés a determinats productes com ara comptes d'estalvi amb condicions especials.

• Domiciliar altres rebuts com les despeses de la llar i poder optar a promocions especials que pugui oferir el banc.

• Simplificar la gestió financera i planificar millor la despesa i l'estalvi.

Tant un préstec com un crèdit són productes bancaris destinats al finançament, encara que el seu funcionament és diferent. Mentre que en un préstec es faciliten tots els diners d'una sola vegada, en un crèdit el banc posa a la disposició del client un determinat capital que pot utilitzar en part o íntegrament. A continuació, explicarem detalladament les característiques i les principals diferències entre un préstec i un crèdit.

Què és un préstec?

Un préstec permet a la persona que el sol·licita aconseguir la quantitat de diners que necessita per finançar alguna despesa important, com la compra d'un electrodomèstic. Per retornar el capital juntament amb els interessos prèviament pactats entre el prestador (el banc) i el prestatari (el client), es formalitza en el contracte de préstec el pagament d'un nombre de quotes periòdiques que haurà d'anar abonant el sol·licitant. 

Per regla general, els préstecs solen ser a curt termini, i estenen el seu període de pagament des d'uns mesos fins a uns pocs anys. Això passa en la majoria dels préstecs excepte en el cas de les hipoteques, en les quals la quantitat de diners que finança el banc és més elevada i el termini de devolució és més ampli (pot arribar fins als 30 anys). 

Com calcular el cost d'un préstec?

Hi ha dos elements clau per calcular el cost de retornar un préstec:

• TIN (Tipus d’Interès Nominal). És el percentatge fix que el banc cobra per prestar els diners al titular del préstec, tot i que només té en compte el tipus d’interès que ofereix l’entitat.
• TAE (Taxa Anual Equivalent). Comprèn, a més del TIN, les comissions i la resta de despeses associades al préstec. És el valor que més s'utilitza a l'hora d'analitzar i establir comparacions entre préstecs, ja que permet conèixer el seu cost real.

Què és un crèdit?

Un crèdit és un producte de finançament en el qual el banc posa a la disposició del client una determinada quantitat de diners prèviament acordada. El deutor només haurà de respondre pels interessos dels diners que utilitzi. És a dir, que el crèdit és una forma de finançament més flexible que permet accedir a la quantitat de diners prestada segons les necessitats de cada moment. 

Igual que en el cas d'un préstec, en un crèdit hi ha un tipus d'interès que s'aplica sobre el capital que utilitza el client, un termini de devolució, un determinat nombre de quotes que cal pagar i una garantia que, com passa en els préstecs, radica en la pròpia solvència del deutor.

Quines diferències hi ha entre un préstec i un crèdit?

Les principals diferències entre un préstec i un crèdit són:

• Objectiu. Un préstec sol utilitzar-se per finançar una compra important amb un preu tancat, però un crèdit és més flexible i s'acostuma a fer servir tant per cobrir una sèrie de despeses de diferent quantia com per poder solucionar problemes de liquiditat puntuals per part del client. 
• Finançament. En un préstec es concedeix la totalitat dels diners acordats entre el prestatari i el prestador d'una sola vegada, mentre que en un crèdit el client té la potestat d'utilitzar parcial o totalment la quantitat de diners que ha acordat amb el banc.
• Durada. En un préstec, una vegada amortitzat tot el capital a través del pagament de les quotes es dona per conclosa l'operació sense possibilitat d'accedir a més diners, tret que es formalitzi un nou préstec. En un crèdit sol ser possible ampliar-ne l'extensió si tant el banc com el client hi estan d'acord.
• Tipus d’interès. En un préstec, el tipus d'interès s'aplica sobre la totalitat dels diners que ha finançat el banc mentre que en un crèdit només s'aplica sobre el capital que utilitza el client. A més, el tipus d'interès sol ser més elevat en el cas dels crèdits que en el dels préstecs.
• Productes bancaris. Hi ha una àmplia gamma de tipus de préstecs, com els préstecs al consum, els préstecs ràpids o, fins i tot, els préstecs hipotecaris. En el cas dels crèdits, els tipus principals són tres: targeta de crèdit, pòlissa de crèdit i línia de crèdit.

Com puc demanar un préstec o un crèdit?

És possible sol·licitar un préstec o un crèdit a través del web del banc. Per poder fer-ho, és necessari complir una sèrie de requisits:

• Ser major d’edat.
• Tenir residència a Espanya.
• Disposar del servei de banca a distància.

A més, moltes entitats requereixen un mínim de 6 mesos com a clients per poder tenir un historial. Abans de concedir un préstec o un crèdit, el banc realitza un estudi de viabilitat i de solvència per valorar la capacitat de pagament del sol·licitant.  

Fotografia de Freepik

Una hipoteca multidivisa es diferencia de la resta de préstecs hipotecaris en que permet abonar les quotes en una divisa diferent de l'euro, i pot tenir com a índex de referència un altre distint de l'euríbor. Aquest tipus d’hipoteca pot aconseguir que el titular estalviï en la devolució del préstec hipotecari, però convé analitzar diferents elements abans de prendre la decisió de sol·licitar-la. A continuació, te’ls expliquem.

Clàusules més importants d'una hipoteca multidivisa

Una hipoteca multidivisa sol ser atractiva per al propietari d'un habitatge si la divisa a la qual es referencia és més feble que l'euro, és a dir, si té una cotització inferior. Això és així perquè quan s'estan abonant les quotes d'una hipoteca multidivisa, en realitat el que s'està fent és comprar moneda estrangera, de manera que, si aquesta divisa es devalua, es necessitaran menys euros per cobrir el pagament.

En el cas oposat, si la moneda estrangera es revalora enfront de l'euro, les quotes de la hipoteca seran més elevades, per la qual cosa el capital a retornar serà més elevat, la qual cosa pot afectar negativament la capacitat d'endeutament del titular.

A més de l'evolució en el tipus de canvi de divises, a l'hora de sol·licitar una hipoteca multidivisa cal tenir en compte dues clàusules del contracte:

• Comissió per canvi de divisa. És el percentatge que es cobra per convertir els euros a la divisa estrangera en la qual s'abonaran les quotes de la hipoteca.
• Clàusula de compensació. Són els diners que cal pagar si el capital pendent en euros supera el prestat.

Riscos d'un préstec hipotecari multidivisa 

El risc principal d'una hipoteca multidivisa és l'alta variabilitat que hi pot haver en el cost final de la hipoteca per al seu titular ja que, en tenir una durada de diversos anys, és previsible que la cotització de l'euro i de la divisa a la qual es referenciï el préstec hipotecari fluctuïn de manera important. 

Analitzarem aquest risc amb un exemple elaborat pel Banc d'Espanya, com és el d'una hipoteca multidivisa que es formalitza en iens quan el tipus de canvi euro/ien se situa en 0,01. D'aquesta manera, una hipoteca de 60.000 euros equival a 6.000.000 de iens:

• Si el tipus d'interès al qual es referencia aquesta hipoteca, el LIBOR, es manté en 0,098 %, la quota que caldrà pagar és de 28.067,33 iens, la qual cosa equival a 280,67 euros. 
• Si el LIBOR es manté estable però el tipus de canvi euro/ien puja a 0,02, la quota en iens seria la mateixa, 28.067,33 iens, però en passar-la a euros es doblaria, fins a 561,34 euros.
• Si es produeix una pujada del tipus de canvi després de tres anys, el capital pendent serà de 5.187.404,14 iens i el seu contravalor en euros 103.748,08, un import molt superior a l'inicial de 60.000 euros.

Des de l'entrada en vigor de la nova Llei hipotecària (Llei 5/2019), per augmentar la seguretat del client en una hipoteca multidivisa, el banc ha de:

• Incloure en la Fitxa Europea d'Informació Normalitzada (FEIN) un apartat en el qual s'indiqui quant s'encarirà la hipoteca si el valor de la divisa estrangera puja un 20 % respecte a l'euro.
• Informar periòdicament el titular sobre l'increment del capital pendent si es produeix una revaloració de la moneda estrangera referenciada en la hipoteca.

A més, el propietari té el dret de poder convertir la seva hipoteca a l'euro quan ho desitgi.

Comparativa amb hipoteques convencionals

Les principals diferències entre una hipoteca convencional i una multidivisa són:

• Divisa. Les hipoteques convencionals a Espanya es referencien a l'euro mentre que en les hipoteques multidivisa els diners es presten en una moneda diferent de l'euro que, a més, és possible canviar per una altra divisa en les dates pactades en el contracte.
• Quotes. En les hipoteques convencionals a tipus variable o mixtes les quotes varien segons fluctua el tipus d'interès. En les hipoteques multidivisa les quotes oscil·len tant en funció del tipus d'interès com del tipus de canvi de la divisa en la qual s'hagi contractat el préstec hipotecari.
• Variacions temporals. En les hipoteques tradicionals a tipus variable o mixtes les quotes poden canviar quan es realitzen les revisions periòdiques, normalment cada sis mesos o un any. En una hipoteca multidivisa, la quota pot variar cada mes.
• Import del deute. L'import del deute en una hipoteca multidivisa pot variar a l'alça i a la baixa segons la moneda en què s'hagi contractat la hipoteca, cosa que no succeeix en les hipoteques tradicionals.

A qui està dirigida una hipoteca multidivisa?

Atès que el seu funcionament és més complex que en altres tipus d'hipoteques, les hipoteques multidivisa estan dirigides principalment a propietaris que posseeixin un ampli coneixement financer. És a dir, que no és producte per a qualsevol persona, sinó que està destinat a un perfil de propietari que comprèn i que està disposat a assumir els riscos associats amb les fluctuacions de les divises. A més, recorda que sempre és recomanable deixar-se assessorar per un especialista hipotecari que ofereixi una solució adaptada a les necessitats particulars.

Cada etapa en la vida d'una empresa té unes necessitats financeres diferents, ja que els recursos que es tenen no solen ser els mateixos quan s'està posant en marxa un negoci que, per exemple, si es vol iniciar un procés d'internacionalització. En qualsevol cas, abans de sol·licitar finançament per a una empresa, és important conèixer la seva solvència financera i l'estat de salut comptable. A continuació, t'expliquem les claus per finançar el teu negoci a través d'un préstec i analitzem quines altres possibles alternatives financeres hi ha. 

Quins requisits demana el banc a la meva empresa per concedir un préstec?

Una empresa pot necessitar préstecs i crèdits per a molts aspectes: des de l'adquisició de maquinària fins a l'ampliació d'instal·lacions o la contractació de personal. Per aconseguir aquest finançament, el banc demana a la companyia que compleixi una sèrie de requisits, com ara:

• Solvència. És important demostrar un determinat nivell d'ingressos per garantir una solvència suficient de cara a fer front a les quotes del préstec.
• Seu fiscal a Espanya.
• Antiguitat. Els bancs ofereixen préstecs tant a empreses que volen créixer com a companyies de recent creació.
• Pla de negoci. Serveix per demostrar el potencial de l'empresa i l'oportunitat de negoci que representa en el seu mercat. D'aquesta manera, per exemple, és possible conèixer la capacitat d'endeutament de l'entitat en l'actualitat i la que previsiblement tindrà en el futur.
• Aval. Mitjançant un aval, una tercera entitat garanteix que el banc recuperarà els seus diners en cas d’impagament per part de l’empresa.
• Historial financer. L’empresa no ha de figurar en llistats de morosos com, per exemple, el Registre d’Acceptacions Impagades (RAI).

Quina documentació necessito per aconseguir un préstec per a la meva empresa?

Entre la documentació que el banc normalment demana a les empreses per accedir a un préstec, cal destacar-ne:

• Declaració més recent de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
• Declaració de l’impost sobre el valor afegit (IVA) de l’exercici anterior i de l’any en curs.
• Justificant de pagament de l'impost de societats.
• Balanç de la facturació de l’empresa.

Quines altres fórmules de finançament hi ha per a la meva empresa?

Hi ha altres alternatives de finançament bancari per a les empreses a més dels préstecs, que solen dividir-se entre aquelles que són a curt termini i les que són a llarg termini. El finançament a curt termini no sol excedir el termini d'un any i s'empra per finançar l'actiu circulant, mentre que en el finançament a llarg termini la quantitat que se sol sol·licitar és més elevada, la qual cosa condiciona durant més temps la capacitat d'endeutament de l'empresa.

Entre les solucions de finançament a curt termini, destaquen:

• Línia de pagaments . El banc ofereix finançament per a les despeses del dia a dia d'una empresa o autònom, com pot ser el pagament a proveïdors, l'IVA o les nòmines, entre altres.
• Descompte comercial. Permet a les empreses anticipar els imports derivats de les vendes de l'activitat i dels crèdits comercials no vençuts.

Quant a les solucions de finançament a llarg termini, cal mencionar:

• Leasing. El banc adquireix un actiu que utilitza l'empresa per a la seva activitat productiva a canvi del pagament d'un cànon, tenint en compte el tipus d'interès aplicat.
• Rènting. És un lloguer a mitjà i llarg termini de determinats béns, com ara vehicles, plaques fotovoltaiques o maquinària industrial, que una empresa pot utilitzar en el desenvolupament de la seva activitat. Funciona com un contracte de lloguer amb una quota mensual que es paga al banc. En concret, el rènting de cotxes per a empreses permet el lloguer d'un vehicle durant un període que sol ser d'entre un i cinc anys. Inclou, per regla general, serveis com l'assegurança de danys propis sense franquícia ni distinció de conductor.
• Subvencions públiques. Es gestionen a través del banc i és necessari complir certs requisits per optar-hi, com ara les línies de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), de col·laboració amb els governs autonòmics, o el fons europeu Next Generation EU.
• Societats de Garantia Recíproca (SGR). Són entitats financeres que faciliten l'accés al crèdit de les petites i mitjanes empreses (pimes) i en milloren les condicions de finançament.

Les entitats bancàries també ofereixen a les empreses altres possibles vies per incrementar la seva liquiditat, com ara:

• Factoring. Consisteix en la cessió al banc dels drets de cobrament de les factures de la companyia.
• Confirming. Permet al banc gestionar els pagaments de l'empresa als seus proveïdors i els garanteix a través de terminis més llargs.