Rènting vs. lísing, o com escollir diferents solucions per a la teva empresa

Tant si s’és una empresa com un professional autònom, abans d’adquirir un bé d’una quantia econòmica rellevant i que comenci a perdre valor un cop adquirit, com ara un automòbil o maquinària industrial, pot ser oportú plantejar-se l’opció de llogar-lo i evitar, així, la inversió econòmica que sol implicar. Les dues principals fórmules d’arrendament que existeixen són el rènting i el lísing. Cadascuna compta amb una sèrie de característiques i avantatges que és important conèixer per poder escollir correctament. A continuació, explicarem en què consisteixen, quins beneficis ofereixen i quan compensa escollir una o l'altra.

Què és el rènting i quins són els seus avantatges?

El rènting és un contracte de lloguer per a determinats actius en el qual es fixa una quota que no variarà durant tot el temps del contracte de lloguer. Encara que s’està popularitzant el rènting per a particulars, està especialment dirigit a empreses i professionals autònoms ja que, a través d'aquest contracte de lloguer, poden utilitzar determinats béns per al desenvolupament de la seva activitat econòmica.

Un exemple de rènting molt comú és el rènting de cotxes. A diferència del que succeeix en el lísing, en un contracte de rènting de cotxes per a empreses no existeix l’opció de compra, ja que el rènting està pensat per a béns mobles amb un deteriorament ràpid o amb un valor residual baix amb el transcurs del temps, com és el cas dels vehicles. A més, la propietat del bé la manté sempre l’arrendador.

En un contracte de rènting per a un vehicle, se sol fixar el límit de quilòmetres que es poden fer a l’any i la quota, incloent-hi les revisions de l’automòbil, l’assegurança a tot risc, els canvis de pneumàtics, les avaries o, fins i tot, el vehicle de substitució.

El rènting pot ser una opció interessant per a l’empresa perquè permet a un usuari disposar de béns la compra dels quals resulta difícil pel gran desemborsament que suposa. 

Què és el lísing i com funciona?

Obtenir finançament mitjançant lísing per a empreses i autònoms és una bona alternativa per renovar els béns sense necessitat de comprar-los, finançant l’immobilitzat. El lísing és un contracte de lloguer que inclou una opció de compra que, si es duu a terme, canviarà la titularitat del bé. Aquí, l’arrendador, que en aquest cas és el banc, cedeix l’ús d’un bé a l’arrendatari durant un temps determinat a canvi del pagament d’unes quotes periòdiques. En finalitzar el període estipulat en el contracte, l’arrendatari té la possibilitat d’exercir l’opció de compra que s’hagi fixat a l’inici del contracte i poder-se quedar amb el bé, passant a ser el seu propietari. El termini habitual d’un contracte de lísing és d'entre dos i 10 anys com a màxim.

Un exemple de lísing pot ser el d’un hotel que necessiti renovar i actualitzar la cuina del seu establiment. El lísing li permet finançar fins al 100 % de les despeses a través de quotes flexibles i permet, a més, sol·licitar-ho a través de les línies de convenis oficials de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) o el Banc Europeu d’Inversions (BEI), ja que són compatibles.

Rènting vs. lísing: 6 diferències clau

Existeixen una sèrie de diferències entre el rènting i el lísing que són importants conèixer abans d’optar per una o l’altra i treure-li, així, el màxim partit possible. Entre aquestes diferències, cal esmentar:

1. Propietat del bé

Encara que en ambdós casos la propietat del bé és de l’arrendador, que cedeix el seu ús a l’arrendatari, només el lísing sol incloure l’opció de compra al final del contracte. Habitualment, al preu final que se li ofereix al client en un contracte de lísing se l’anomena valor residual. Des d’aquest punt de vista, el lísing aporta flexibilitat, ja que permet al client dur a terme la compra finançada d’un bé a llarg termini.

2. Durada del contracte

Per regla general, les companyies de rènting estableixen un termini mínim de 12 mesos i un màxim de 60 mesos per als seus contractes, mentre que els contractes de lísing solen ser de més durada, d'entre dos i 10 anys.

3. Quotes mensuals i costos addicionals

El rènting permet a l’arrendatari d’un bé gaudir-lo sense haver de preocupar-se de les despeses addicionals de manteniment o del pagament de l’assegurança, donat que totes elles estan incloses en la quota mensual que abona. 

En el cas del lísing també cal pagar quotes mensuals per l’ús d’un determinat actiu, encara que la resta de les despeses associades solen anar a càrrec del client. Per això, sol estar indicat per a autònoms i empreses que desitgen tenir l’opció de comprar el bé al final del període d’arrendament sense haver de comprometre’s des de l’inici a una compra definitiva (és possible arribar a finançar el 100 % de l’import de la inversió).

4. Tractament fiscal i comptable

Des del punt de vista fiscal, el rènting permet a una empresa:

• Deduir en la seva totalitat les quotes en l’Impost de Societats (IS), sempre que l’actiu estigui afecte a l’activitat empresarial. Això inclou tant l’ús del bé com els serveis associats.

• Deduir totes les despeses associades a les quotes mensuals, fet que permet reduir la base imposable i millorar el flux de caixa.

• Deduir el pagament de l’IVA en funció de l’ús del bé en l’activitat econòmica.

Pel que fa al lísing, des d’una òptica fiscal és possible:

• Deduir les quotes com a despesa a l’IS, sempre que el bé estigui afecte a l’activitat empresarial. A més, els pagaments del lísing es desglossen en dues parts: l’interès, que és deduïble com a despesa financera, i el principal, que es dedueix com a amortització del bé.

• Aplicar un règim d’amortització accelerada sobre l’actiu objecte del contracte de lísing.

• Deduir l’IVA, sempre que el bé estigui afecte a l’activitat econòmica.

 5. Serveis inclosos en el contracte

Dins del contracte de rènting i de l’abonament de la quota solen estar incloses totes les despeses associades a l’actiu. Per exemple, en un vehicle, l’impost de matriculació, el manteniment i les revisions, el servei d’assistència en carretera i l’assegurança.

Pel que fa al lísing, només se sol incloure l’ús del bé, fet que significa que l’arrendatari ha de pagar la resta de les despeses relacionades.

6. Perfil d’usuari recomanat

Habitualment, subscriure un contracte de rènting és adequat en aquests casos:

• No es té intenció d’adquirir el bé.

• No es desitja realitzar una gran inversió inicial i es prefereix anar abonant quotes periòdiques.

• Es busca la tranquil·litat de tenir incloses totes les despeses associades.

• Es desitja nova maquinària o renovar la flota de vehicles sense afectar la capacitat d’endeutament de la companyia i beneficiar-se d’avantatges fiscals.

En canvi, el lísing està més indicat per a aquestes situacions:

• Finançar la compra d’un bé que es té la seguretat de voler adquirir més endavant.

• Tenir més flux de caixa, ja que les quotes solen ser més baixes que en un contracte de rènting, fet que permet destinar part dels ingressos a altres inversions o despeses.

• Més flexibilitat, donat que està indicat per als que desitgen tenir l’alternativa de comprar o no el bé en finalitzar el contracte.

Fotografia de Freepik