Tant si s’és una empresa com un professional autònom, abans d’adquirir un bé d’una quantia econòmica rellevant i que comenci a perdre valor un cop adquirit, com ara un automòbil o maquinària industrial, pot ser oportú plantejar-se l’opció de llogar-lo i evitar, així, la inversió econòmica que sol implicar. Les dues principals fórmules d’arrendament que existeixen són el rènting i el lísing. Cadascuna compta amb una sèrie de característiques i avantatges que és important conèixer per poder escollir correctament. A continuació, explicarem en què consisteixen, quins beneficis ofereixen i quan compensa escollir una o l'altra.
El
Un exemple de rènting molt comú és el rènting de cotxes. A diferència del que succeeix en el lísing, en un contracte de
En un contracte de rènting per a un vehicle, se sol fixar el límit de quilòmetres que es poden fer a l’any i la quota, incloent-hi les revisions de l’automòbil, l’assegurança a tot risc, els canvis de pneumàtics, les avaries o, fins i tot, el vehicle de substitució.
El rènting pot ser una opció interessant per a l’empresa perquè permet a un usuari disposar de béns la compra dels quals resulta difícil pel gran desemborsament que suposa.
Obtenir
Un exemple de lísing pot ser el d’un hotel que necessiti renovar i actualitzar la cuina del seu establiment. El lísing li permet finançar fins al 100 % de les despeses a través de quotes flexibles i permet, a més, sol·licitar-ho a través de les línies de convenis oficials de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) o el Banc Europeu d’Inversions (BEI), ja que són compatibles.
Existeixen una sèrie de diferències entre el rènting i el lísing que són importants conèixer abans d’optar per una o l’altra i treure-li, així, el màxim partit possible. Entre aquestes diferències, cal esmentar:
Encara que en ambdós casos la propietat del bé és de l’arrendador, que cedeix el seu ús a l’arrendatari, només el lísing sol incloure l’opció de compra al final del contracte. Habitualment, al preu final que se li ofereix al client en un contracte de lísing se l’anomena valor residual. Des d’aquest punt de vista, el lísing aporta flexibilitat, ja que permet al client dur a terme la compra finançada d’un bé a llarg termini.
Per regla general, les companyies de rènting estableixen un termini mínim de 12 mesos i un màxim de 60 mesos per als seus contractes, mentre que els contractes de lísing solen ser de més durada, d'entre dos i 10 anys.
El rènting permet a l’arrendatari d’un bé gaudir-lo sense haver de preocupar-se de les despeses addicionals de manteniment o del pagament de l’assegurança, donat que totes elles estan incloses en la quota mensual que abona.
En el cas del lísing també cal pagar quotes mensuals per l’ús d’un determinat actiu, encara que la resta de les despeses associades solen anar a càrrec del client. Per això, sol estar indicat per a autònoms i empreses que desitgen tenir l’opció de comprar el bé al final del període d’arrendament sense haver de comprometre’s des de l’inici a una compra definitiva (és possible arribar a finançar el 100 % de l’import de la inversió).
4. Tractament fiscal i comptable
Des del punt de vista fiscal, el rènting permet a una empresa:
Deduir en la seva totalitat les quotes en l’Impost de Societats (IS), sempre que l’actiu estigui afecte a l’activitat empresarial. Això inclou tant l’ús del bé com els serveis associats.
Deduir totes les despeses associades a les quotes mensuals, fet que permet reduir la base imposable i millorar el flux de caixa.
Deduir el pagament de l’IVA en funció de l’ús del bé en l’activitat econòmica.
Pel que fa al lísing, des d’una òptica fiscal és possible:
Deduir les quotes com a despesa a l’IS, sempre que el bé estigui afecte a l’activitat empresarial. A més, els pagaments del lísing es desglossen en dues parts: l’interès, que és deduïble com a despesa financera, i el principal, que es dedueix com a amortització del bé.
Aplicar un règim d’amortització accelerada sobre l’actiu objecte del contracte de lísing.
Deduir l’IVA, sempre que el bé estigui afecte a l’activitat econòmica.
Dins del contracte de rènting i de l’abonament de la quota solen estar incloses totes les despeses associades a l’actiu. Per exemple, en un vehicle, l’impost de matriculació, el manteniment i les revisions, el servei d’assistència en carretera i l’assegurança.
Pel que fa al lísing, només se sol incloure l’ús del bé, fet que significa que l’arrendatari ha de pagar la resta de les despeses relacionades.
Habitualment, subscriure un contracte de rènting és adequat en aquests casos:
No es té intenció d’adquirir el bé.
No es desitja realitzar una gran inversió inicial i es prefereix anar abonant quotes periòdiques.
Es busca la tranquil·litat de tenir incloses totes les despeses associades.
Es desitja nova maquinària o renovar la flota de vehicles sense afectar la capacitat d’endeutament de la companyia i beneficiar-se d’avantatges fiscals.
En canvi, el lísing està més indicat per a aquestes situacions:
Finançar la compra d’un bé que es té la seguretat de voler adquirir més endavant.
Tenir més flux de caixa, ja que les quotes solen ser més baixes que en un contracte de rènting, fet que permet destinar part dels ingressos a altres inversions o despeses.
Més flexibilitat, donat que està indicat per als que desitgen tenir l’alternativa de comprar o no el bé en finalitzar el contracte.
Fotografia de Freepik
Creiem que la millor manera d'ajudar-te a créixer és involucrar-nos com si fóssim part del teu equip. Per això, sempre tens un gestor i especialistes per oferir-te solucions a mida, sigui quina sigui la mida i el sector del teu negoci.