El projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2021 introdueix canvis en les deduccions dels plans de pensions individuals i d'ocupació
Espanya és el segon país més longeu del món i el primer de la Unió Europea amb una taxa més baixa de fertilitat. Per tant, la taxa de creixement vegetatiu és negativa, de manera que cada vegada hi ha menys cotitzadors que financen els pensionistes. En concret, aquesta relació ha anat disminuint amb els anys, i actualment se situa en 2,06; mentre que el 2007 era de 2,60. Això provoca que els comptes de la Seguretat Social siguin deficitaris, ja que van tancar el 2019 amb un dèficit de 16.793 milions d'euros i la previsió per al 2020 és que aquest dèficit arribi als 25.000 milions d'euros i se situï en un 2 % del producte interior brut (PIB), tal com s'explica en el document Prepararnos para las jubilacions del futuro elaborat per Diego Valero, president de Novaster, juntament amb Banc Sabadell i Esade.
En aquest context, tota una generació es pregunta si cobrarà una pensió quan arribi el moment de la seva jubilació. És per aquest motiu que és crucial fomentar l'estalvi complementari, tant des de les empreses com en l'àmbit particular.
Aquests sistemes, com poden ser els plans de pensions i les assegurances, estan molt desenvolupats en països del nostre entorn. Per exemple, als Països Baixos, al Regne Unit o a Suïssa, els fons de pensions assoleixen un valor superior al 100 % del PIB; mentre que a Espanya no arriben al 10 %. De manera més concreta, als dos primers països és imperatiu legal que tota organització proporcioni un pla d'ocupació a la seva plantilla, a canvi de rebre exempcions fiscals, segons el document de Banc Sabadell.
«El 87 % de les empreses estan disposades a aportar als plans de pensions dels seus empleats», segons KPMG
Sobre aquest aspecte es poden produir alguns canvis a Espanya. I és que el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) es troba en plena tramitació al Congrés dels Diputats i una de les novetats que inclou és la reducció de les deduccions dels plans de pensions individuals, així com un augment de l'aportació màxima als plans d'empresa. En definitiva, es tracta d'impulsar el complement de la pensió pública amb l'estalvi privat. En aquest sentit, l'informe Situación de las pensiones en España. Impacto de la COVID-19 en las pensiones, elaborat per KPMG Abogados, posa de manifest que el 87 % de les empreses enquestades estarien disposades a fer aportacions als plans de pensions dels seus empleats amb l'objectiu de destinar-les al seu estalvi per a la jubilació, encara que el 63 % considera que actualment no es donen les condicions econòmiques per realitzar-les. Pel que fa als desemborsaments que realitzarien a favor dels seus empleats, el 43 % de les empreses afirmen que estarien disposades a fer una aportació equivalent a un 2 % del salari. El 29 % de les companyies augmentarien aquesta disposició fins a una quantitat igual al 4 % del sou.
En aquest sentit, molts cotitzadors es poden preguntar si és el moment adequat per començar a estalviar per a la jubilació. La veritat és que com més aviat es comenci millor, ja que això permetrà beneficiar-se de l'interès compost, segons recull Valero en el document de Banc Sabadell. Per exemple, la diferència és tan gran que una persona que comenci a estalviar amb 32 anys, quan es retiri obtindrà el doble del que hagués obtingut si hagués començat amb 45 anys. Amb aquestes dades sobre la taula, sorgeix també la pregunta d'on és més convenient fer les aportacions: a un pla de pensions d'ocupació, a un pla de pensions individual o a un pla de jubilació col·lectiu.
Començar a estalviar per a la jubilació amb 32 anys suposa obtenir el doble que si es comença amb 45 anys
Pla de pensions d'ocupació o individual?
Les pensions privades són un producte d'estalvi complementari a les pensions públiques que permeten assegurar uns ingressos en el moment de la jubilació. En aquest sentit, hi ha dues grans opcions: el pla de pensions individual (PPI) i el pla de pensions d'ocupació (PPE) o d'empresa. La diferència principal entre tots dos, com el seu nom indica, és que els segons es promouen dins d'una empresa o administració pública. Per tant, hi poden aportar tant l'empleat com la companyia. En canvi, als individuals només ho poden fer els particulars.
Un dels grans canvis que pot produir-se és el relacionat amb les deduccions per les aportacions a cadascun d'aquests plans si s'arriba a aprovar el projecte dels PGE per al 2021. Fins ara, qualsevol persona podia aportar fins a 8.000 euros l'any a un PPI i descomptar aquest import de la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Aquests 8.000 euros l'any són conjunts per a aportacions a productes individuals i d'empresa. No obstant això, l'esborrany dels comptes públics redueix fins als 2.000 euros l'aportació màxima al PPI. En contraposició, en el cas dels PPE es proposa elevar l'aportació màxima a 10.000 euros si s'aproven els PGE. En aquest sentit, cal tenir en compte que «els individuals solen permetre inversions més adaptades al perfil de risc del partícip i a l'horitzó temporal», tal com assenyala Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions.
Els plans de pensions individuals presenten incentius segons les aportacions i es poden mobilitzar en qualsevol moment
Pel que fa a les comissions, els dos productes també presenten diferències. En el cas dels d'ocupació, solen tenir unes comissions inferiors, ja que es tracten d'un producte d'empreses amb saldos superiors. En els individuals, dependran del tipus de pla que es contracti. Un altre dels aspectes que es tenen en compte a l'hora d'optar per un o altre són els incentius. En aquest cas, els primers no en tenen a causa de les comissions ajustades. No obstant això, la situació és diferent en els individuals, ja que les entitats bancàries sí que ofereixen aquests incentius en funció de les aportacions o les mobilitzacions, segons explica Pichardo. Precisament, aquesta última opció només és possible realitzar-la en qualsevol moment en els individuals, ja que en els d'ocupació únicament es permet quan l’empleat es dona de baixa de l'empresa.
Pla de jubilació col·lectiu flexible; en què es diferencia?
Encara que a priori poden semblar el mateix, un pla de jubilació i un pla de pensions presenten grans diferències. En concret, el pla de jubilació col·lectiu flexible es tracta, en realitat, d'una assegurança de vida estalvi que utilitza la part salarial flexible per millorar la retribució i la capacitat d'estalvi. En aquest cas, l'empresa pot oferir el producte únicament a una selecció d'empleats, que poden decidir si volen adherir-s’hi o no i quin import del seu sou (fins a un 30 % del sou brut) volen destinar com a aportació al pla de jubilació.
A diferència dels plans de pensions individuals i d'ocupació, les aportacions voluntàries de l'empleat en el pla de jubilació col·lectiu flexible no estan limitades a un import concret (els 8.000 € actuals), sinó que són complementàries i permeten complementar l'estalvi per a la jubilació amb avantatges fiscals, continua Pichardo. De la mateixa manera que en els plans de pensions d'ocupació, tampoc no permeten mobilitzar-los en qualsevol moment i els incentius no són possibles a causa de les comissions ajustades.
Tria la millor opció que s'adapti a tu i recorda que en qualsevol moment pots comptar amb l'assessorament dels nostres experts, sol·licitant una cita amb ells.