Al llarg del seu desenvolupament i creixement, en especial en les primeres etapes de vida, les empreses solen necessitar capital per poder assolir les fites que s’han marcat. Existeixen diferents tipus de finançament per a empreses emergents, des de finançament bancari no dilutiu fins a rondes d’inversió amb capital risc o ajuts públics. A continuació, expliquem les principals opcions de finançament per a startups a Espanya, en quina etapa convé cadascuna i quins aspectes cal considerar en prendre aquesta decisió.
Per què és important el finançament en una startup?
El finançament per a les empreses és sempre important, però en el cas de les startups és especialment rellevant. Aconseguir capital en fases inicials pot determinar la viabilitat del model de negoci, permetre validar la idea en el mercat i, en última instància, consolidar el creixement de la companyia.
A més, accedir a finançament permet a les empreses emergents realitzar inversions estratègiques, com ara campanyes de màrqueting, implementar desenvolupaments tecnològics o expandir-se a nous mercats.
Finançament per a startups per etapes
Cada etapa en el desenvolupament d’una startup requereix d’un tipus de finançament diferent, ja que tant les necessitats com la capacitat de fer front als compromisos financers són diferents. Dins de les tres principals etapes en la vida d’una startup cal parlar d’aquestes opcions de finançament disponibles.
Finançament per a fases llavor i primerenques
Aquesta és l’etapa inicial d’una startup, on es busca desenvolupar un producte mínim viable i validar el marketfit. El finançament pot provenir de diverses fonts, incloent-hi la que es basa en els recursos propis de la companyia, que rep el nom de bootstrapping. Entre les diferents possibilitats de finançament cal esmentar:
- Business angels. Inversors privats que aporten capital i, moltes vegades, experiència i xarxa de contactes a canvi de participació a l’empresa, fet que pot ser crucial per al desenvolupament de l’startup en fases inicials.
- Crowdfunding. Consisteix en finançament col·lectiu a través de plataformes online. Existeixen diferents tipus de crowdfunding, com ara el basat en recompenses, en participacions del capital social (equity crowdfunding), o en donacions.
- Subvencions. És una forma de finançament públic per a startups, normalment a fons perdut. Les subvencions solen ser atorgades per governs o fundacions que decideixen donar suport a projectes o iniciatives específics, en àmbits com ara la investigació, la innovació o l’emprenedoria.
Finançament per a fases de creixement i expansió
Quan una startup ha superat la seva fase inicial i busca créixer, i augmentar la mida i l'abast, entra en una fase de creixement i expansió. Aquesta etapa sol ser clau per determinar l’èxit potencial de l’empresa, ja que la situa en una posició en el seu sector que li permetrà escometre noves inversions o estendre’s a altres mercats. Entre les opcions de finançament amb les quals compta una startup hi destaquen:
- Capital risc. El capital risc (venture capital) consisteix en que un o diversos inversors aporten capital a una empresa emergent que té un potencial de creixement elevat. A canvi, reben una participació accionarial en la companyia.
- Venture Debt. És un instrument financer híbrid que se situa entre la participació en capital i el deute. És una eina de finançament que minimitza la dilució dels socis existents i que és un excel·lent complement per incrementar el capital obtingut a les rondes d’inversió.
Habitualment, les necessitats de capital s’estructuren mitjançant rondes d’inversió. Una ronda d’inversió és un procés en què una startup que busca capital per desenvolupar el seu negoci rep una quantitat de diners determinada d’inversors a canvi d’una part del capital social de l’empresa. Habitualment, una ronda d’inversió permet escalar el negoci i dur a terme projectes que d’una altra manera no serien possibles, i permet accedir també a un mercat més gran.
- Finançament bancari. Permeten a les empreses i les startups finançar les seves despeses operatives i el projecte de creixement en vendes sense cedir control accionarial mitjançant solucions de suport a la tresoreria i finançament del capital operatiu. Estan recomanats per a entitats que tenen un flux de caixa constant i possibles bretxes entre cobraments i pagaments.
Finançament per a fases avançades
Per regla general, una startup requereix finançament en una fase avançada per expandir-se i consolidar la seva posició en el mercat. En ocasions, fins i tot utilitza aquest capital per desenvolupar nous productes o plantejar-se una sortida a Borsa (IPO). És a dir, que en aquesta fase, una startup ja ha aconseguit un cert grau de maduresa i escalabilitat que la posiciona per afrontar projectes destinats a consolidar la situació que té en el mercat de referència. En aquesta fase, les opcions de finançament amb les quals compta una startup són:
- Finançament mitjançant un deute. Consisteix en demanar diners prestats a una entitat, com ara un banc, amb el compromís de retornar el capital més l’interès en un període determinat prèviament pactat. El deute pot ser en forma de préstec, línia de crèdit o bons corporatius, entre d’altres, i sol utilitzar-se per part d’empreses que busquen créixer sense cedir control accionarial.
- IPO. Són les sigles d’Initial Public Offering o Oferta Pública Inicial, en català. Per a una startup significa vendre per primera vegada les seves accions al públic en general a través d’un mercat de valors. Així, pot aconseguir recaptar capital per al seu creixement i el desenvolupament dels plans de negoci.
- Fusions i adquisicions. El finançament de fusions i adquisicions (M&A, per les seves sigles en anglès) permet a una startup aconseguir fons per finançar la compra d’una altra empresa o la fusió amb ella. En una fusió, dues o més empreses s’uneixen per crear una nova entitat, combinant actius, recursos i operacions. Per la seva banda, en una adquisició, una entitat en compra una altra i pren el control dels seus actius, operacions i propietat.
L’elecció entre un o altre tipus de finançament depèn de factors com ara l’etapa de desenvolupament de la companyia, el nivell de risc que s’està disposat a assumir, la necessitat de control accionarial o els objectius estratègics a mitjà i llarg termini.
Fotografia de Freepik