matricula-
Coneix els nostres productes per a Particulars
Comptes Bancaris Targetes bancàries Hipoteques Préstecs personals i crèdits Estalvi Inversió Jubilació Assegurances Renting Cotxes
Fes-te client i crea el teu compte1 en menys de 10 minuts amb el teu mòbil
Obre el teu compte online
1 Consulta el document informatiu de les comissions
Cercador d’oficines Demana cita online Correos Cash
Centre d’Ajuda Contacte Seguretat
Tornar
Estalvi, inversió i jubilació

Com hem d’invertir segons l'edat: la regla del 120

Carlos S. Ponz - Thu Jul 25 09:25:44 CEST 2024
Compartir

Adaptar les inversions a cada moment de la vida facilita assolir els objectius vitals marcats a llarg termini.

A l’hora d’invertir, es pot adoptar una estratègia conservadora, en què el principal objectiu és la preservació del capital, o una altra en què es prengui un major o un menor nivell de risc segons la rendibilitat potencial que es pretengui obtenir. Entre els elements que cal tenir present en invertir es troba el d’adaptar les inversions que es facin a l’edat que tingui l’inversor, ja que, en funció d’aquesta, es podran prendre decisions amb major o menor risc.

En aquesta premissa es basa la regla del 120, que assegura que com més jove s’és, cal intentar obtenir una major rendibilitat a través de la inversió en renda variable, amb l’objectiu de construir un patrimoni major de cara al futur, encara que s’assumeixi més risc. 

Què és la regla del 120

La regla del 120 afirma que cal estructurar la inversió d’una persona d’acord amb la seva edat. Per aconseguir-ho, cal restar al número 120 l’edat de l’inversor: amb aquest resultat, s’obté el percentatge del capital que cal destinar a la renda variable i assumir així un risc major per intentar obtenir un rendiment més alt. La resta del patrimoni, en principi, caldria col·locar-lo en productes de renda fixa, amb un caire més conservador, però que també posseeixen un cert nivell de risc.

D'acord amb aquesta teoria, com més edat tingui una persona, durà a terme inversions menys arriscades, ja que està més interessada a protegir el seu capital amb vista a la seva jubilació propera, mentre que una altra més jove podrà prendre decisions més ambicioses, tenint en compte que disposarà de més temps per recuperar-se en el cas que alguns dels seus moviments en renda variable no surtin com s'esperava.

Pot interessar-te: Coneix les opcions d’inversió de Banc Sabadell, adaptades a tots els nivells de risc segons la teva edat

Exemple pràctic de la regla 120

Un inversor de 30 anys està en condicions òptimes d’invertir el 90 % dels seus diners en renda variable i deixar només el 10 % restant per a altres productes de menor risc. Si manté aquesta cartera durant un període de temps elevat (de cinc a set anys), tot i les correccions que puguin produir-se als mercats, és probable que obtingui un benefici més alt que si hagués optat per invertir-ho tot en altres alternatives més conservadores.

En un altre supòsit, un treballador de 60 anys s'hauria de construir una cartera amb al voltant d’un 60 % en renda variable i el 40 % restant en renda fixa, tenint la ment posada en procurar consolidar una base estable de patrimoni per mantenir el seu nivell de vida i el seu poder adquisitiu un cop decideixi finalitzar la seva carrera professional.

Pros i contres de la regla del 120

El principal avantatge de la regla del 120 és que permet redistribuir periòdicament els productes financers d’una cartera d'inversió. El reequilibri que proposa aquesta estratègia fa que, cada cert temps, calgui avaluar anualment quin pes té cada inversió en una cartera i ajustar-la per complir amb l'equilibri entre renda fixa i renda variable.

D'altra banda, el principal hàndicap és que, com que no té en compte la situació dels mercats ni el moment del cicle econòmic, hi ha l’amenaça de començar a implementar-la en una conjuntura immediatament prèvia a l’inici d'un rally baixista, quan és probable que hi hagi una alta volatilitat en les cotitzacions. 

Altres regles d'inversió

A més de la regla del 120, hi ha altres estratègies que intenten ajudar aquells estalviadors menys proclius a invertir o a animar-se a fer-ho.

Per exemple, la regla del 72 es basa en la premissa de quant temps necessita una persona per duplicar el seu capital inicial. Si es divideix per 72 el tipus d'interès d'una inversió, el resultat que s'obté és el nombre d'anys en què el patrimoni teòricament es doblarà. No obstant això, aquesta regla té el problema que dona per fet que tota la rendibilitat que s’aconsegueix es torna a reinvertir una altra vegada, i obvia les incidències que es donen al llarg de la vida de qualsevol persona així com la possible volatilitat dels mercats.

Una altra opció és la regla del 115, que serveix per conèixer quant de temps es triga a triplicar una inversió. En realitat, es tracta de fer la mateixa operació que amb la del 72, però fent servir el número 115. Per tant, té el mateix inconvenient que l'anterior.

Pot interessar-te: La Teoria dels Cubs: com pots estalviar i diversificar alhora

També hi ha la regla del 70, que intenta esbrinar quant trigarà la inflació a reduir a la meitat una determinada quantitat de diners. Per conèixer aquesta dada, només cal dividir el número 70 entre la taxa d'inflació esperada. Aquest càlcul sol tenir utilitat en un context d'elevada inflació, en què els diners es deprecien molt ràpid.

Tens algun dubte sobre la manera com pots invertir? Consulta en qualsevol moment els nostres gestors especialitzats a través d’una cita prèvia sense cap compromís

Fotografia de Isabella Fischer en Unplash

Compartir


Link
matricula-

Inverteix els teus diners segons el teu perfil i objectius

Tria la inversió que millor s'adapti al teu perfil de risc i a les teves preferències.

Coneix mésConeix més

L'últim

Estalvi, inversió i jubilació   - 17/01/2025

Gestió discrecional de carteres: què és i quins avantatges ofereix Banc Sabadell, Publicitat

Un servei de gestió discrecional de carteres permet a un inversor delegar les seves inversions en mans de professionals experts. D'aquesta manera, podrà comptar amb la tranquil·litat d'una gestió professional de la seva cartera, que intentarà respondre al seu perfil de risc i a les seves expectatives de rendibilitat. A continuació, expliquem en què consisteix la gestió discrecional de carteres i quins beneficis ofereix.

Què és la gestió discrecional de carteres?

La gestió discrecional de carteres és un model de gestió de les inversions en el qual les decisions de comprar o vendre actius les prenen un equip de professionals. És a dir, que és possible delegar la gestió i administració de les inversions en mans d'experts que poden decidir quins moviments financers dur a terme per intentar obtenir rendibilitat per al seu client, atenent el seu perfil de risc.

Habitualment, quan es contracta un servei de gestió discrecional de carteres, els professionals s'encarreguen del procés d'inversió sense necessitat d'haver de consultar cada moviment amb el client, encara que aquest pot consultar en tot moment informació sobre la seva cartera i com n'evolucionen les inversions.

Encara que en un servei de gestió discrecional de carteres els fons d’inversió solen ser els productes més contractats, també és freqüent que se subscriguin productes estructurats així com actius alternatius com el private equity o el real estate.

A qui va dirigit un servei de gestió discrecional de carteres?

Normalment, els inversors que decideixen contractar aquest servei ho fan per diferents motivacions. Per exemple, a vegades un client pot no comptar amb els coneixements adequats per analitzar el mercat i alguns dels seus actius, com fons d'inversió o accions, mentre que en altres casos és possible que no disposi del temps per avaluar-ne adequadament les inversions. En qualsevol cas, tots ells tenen la confiança adequada tant en l'entitat financera com en els professionals que hi treballen per delegar l'administració activa de les seves inversions. 

En contractar un servei de gestió discrecional de carteres, el client habitualment rebrà, amb caràcter periòdic, informes financers amb els moviments que s'han efectuat i els resultats que s'estiguin aconseguint.

Com delegar les meves inversions en un expert?

Encara que és possible contractar online un servei de gestió discrecional de carteres, pot ser oportú sol·licitar prèviament una reunió amb un gestor professional del banc, qui podrà ajudar a solucionar qualsevol dubte que pugui sorgir.

En qualsevol cas, abans que es faci efectiva la delegació de les inversions d'un client, el banc li sol·licitarà realitzar un test d'idoneïtat per conèixer els seus objectius financers, l'aversió al risc i l'horitzó temporal d'inversió que maneja. Gràcies a tota aquesta informació, serà possible establir el seu perfil d'inversió i el servei de gestió discrecional de carteres del client més adequat.

Per regla general, en un servei de gestió discrecional de carteres, el professional sol ocupar-se de:

  • Analitzar i monitorar les possibles inversions a realitzar per al seu client.
  • Fixar i establir la distribució dels actius de la cartera del client, prenent com a referència el seu nivell de tolerància al risc.
  • Gestionar la cartera d'acord amb el seu criteri professional i la situació del mercat.
  • Decidir el moment de compra i de venda de cada actiu de la cartera del seu client.

Quins avantatges ofereix la gestió discrecional de carteres?

Un servei de gestió discrecional de carteres aporta els següents avantatges:

  • Coneixements financers experts i professionalitat. Els diners de l'inversor els gestionen professionals financers amb experiència.
  • Objectivitat. En delegar la gestió de les inversions en professionals, s'evita qualsevol biaix emocional a l'hora de prendre decisions de compra o de venda dels actius, la qual cosa és probable que es tradueixi en un millor rendiment financer en el llarg termini. És a dir, que els experts en els quals s'ha delegat la gestió de les inversions utilitzen criteris professionals per a la presa de decisions, impedint que es pugui actuar de manera impulsiva davant, per exemple, d'una correcció dels mercats.
  • Gestió flexible i activa. Els professionals que s'ocupen de la gestió dels actius d'un client poden adaptar-se amb rapidesa als canvis del mercat, buscant en tot moment les millors oportunitats d’inversió.
  • Aportacions. El client pot realitzar en qualsevol moment aportacions a la seva cartera o programar-les perquè es duguin a terme de manera periòdica.
  • Diversificació. És freqüent que, gràcies al coneixement dels professionals financers, la cartera d'un inversor estigui millor balancejada i diversificada, amb millors expectatives de rendibilitat-risc a llarg termini.
  • Transparència. En tot moment, l'inversor pot consultar l'estat de les seves inversions, i pot efectuar un seguiment digital permanent a través del servei de banca digital.
  • Estalvi de costos. Normalment, els assessors financers tenen accés a productes en millors condicions que un inversor particular. A més, és probable que contractin només les denominades classes netes de fons, en les quals no hi ha pagament de retrocessions.
  • Beneficis fiscals. En una gestió discrecional de carteres, en el cas de persones físiques residents, només tributen els beneficis quan es duu a terme el reemborsament de la inversió.

En definitiva, la gestió discrecional de carteres pot ser una opció de gestió de les inversions molt interessant per a aquells inversors que desitgen optimitzar millor les seves inversions. En qualsevol cas, sempre és recomanable sol·licitar més informació sobre aquest servei recorrent a l'assessorament d'un gestor del banc.

Fotografia de Freepik

Llegir article
Estalvi, inversió i jubilació   - 15/01/2025

Costa de gener: com superar-la amb èxit? Carlos S.Ponz, Publicidad

Habitualment, gener sol ser un mes complicat per a molta gent des del punt de vista econòmic. Les despeses de Nadal, la tornada a l’escola de les criatures o el pagament d’impostos i de primes d’assegurances poden fer passar per un mal tràngol l’economia de moltes llars. Tot seguit, expliquem con aconseguir fer front a la costa de gener.

Trucs per gestionar la costa de gener

La planificació financera és la millor aliada per estalviar-nos patir econòmicament durant el mes de gener. Per fer-ho és clau:

  • Auditar les despeses. Abans de prendre decisions per millorar les finances personals, és fonamental identificar i classificar les despeses que es tenen. Les principals són:
    • Despeses fixes: es repeteixen periòdicament i són de mal eliminar; per exemple, l’escola dels fills o la comunitat de propietaris.
    • Despeses variables essencials: són fonamentals per al dia a dia, però la quantia varia d’un mes a un altre. El rebut de la llum o el cistell de consum solen ser les més rellevants.
    • Despeses supèrflues: en general, estan relacionades amb el lleure, com ara, el consum en bars o les subscripcions a plataformes de streaming. Aquesta mena de despeses sí que es poden revisar i reduir; fins i tot, eliminar. En aquest grup també s’han d’esmentar les anomenades despeses formiga, que se solen fer cada dia en quantitats petites i que, en sumar-les mensualment, assoleixen un volum rellevant. N’és un exemple el cafè que es pren cada dia al bar.
    • Despeses sorpresa: són les despeses que no esperàvem però que arriben sobtadament; per exemple, que un electrodomèstic es faci malbé o una multa de trànsit. Disposar d’un fons d’emergència per a despeses inesperades pot ajudar a afrontar econòmicament millor aquests imprevistos.
  • Revisar i reduir les despeses. Una vegada recopilada la informació sobre totes les despeses, es poden prendre decisions sobre com reduir-les o com eliminar les despeses que siguin prescindibles. Per exemple, revisar la factura de l’energia o aplicar mesures d’eficiència energètica a casa pot representar un estalvi en el cost total. 
  • Evitar més deutes. Igual que passa amb les despeses, també cal auditar el volum de deute que es té mitjançant la capacitat d’endeutament. La capacitat d’endeutament és clau, per exemple, a l'hora de sol·licitar una hipoteca o un préstec. També és important entendre quant temps es trigarà a pagar tots els deutes que hi hagi en actiu, per exemple, amb els préstecs personals o la targeta de crèdit. Durant aquest temps, és clau intentar no sumar nous deutes, per evitar entrar en una possible situació de sobreendeutament.
  • Fer un pressupost familiar. Amb un pressupost familiar és possible calcular els diners que faran falta per cobrir les despeses d’una família. Facilita la presa de decisions per intentar augmentar l’estalvi i estar en millors condicions per assolir els objectius marcats a llarg termini. Disposar d’un compte d’estalvi pot ajudar a fomentar l’estalvi i crear hàbits que siguin saludables financerament per a la unitat familiar.
  • Aconseguir ingressos addicionals. Vendre a Internet articles que ja no es fan servir o llogar la plaça de garatge que no utilitzem pot ajudar a millorar el volum d’ingressos, i així poder disposar de més capacitat financera per afrontar el pagament de les despeses i els deutes que es tenen.

La importància de gestionar l’estalvi

Amb vista a aconseguir un equilibri econòmic sostenible de les finances personals, és clau treballar de manera constant en la planificació de l’estalvi a curt, mitjà i llarg termini. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte tots els elements del dia a dia que afecten l’economia personal i familiar la qual cosa es pot fer mitjançant un pla d’estalvi.

Com puc fer un pla d'estalvi?

La salut financera d’una llar exigeix planificar correctament les despeses, de manera que es puguin assolir els objectius d’estalvi que s’hagin fixat. Un pla d’estalvi que es revisi periòdicament pot ser la millor eina per millorar, de manera significativa, la salut financera d’una família.

Per elaborar un bon pla d’estalvi és clau:

  • Fixar-se objectius financers a llarg termini i, també, objectius assolibles a curt termini que siguin mesurables. Aquests objectius s’han d’adequar a la situació financera i a les necessitats de cada família. Per exemple, si es vol, en el futur, enviar els nens a estudiar a fora, cal estalviar de manera disciplinada perquè, arribat el moment, no calgui sol·licitar finançament extern.
  • Fer servir sistemes d’estalvi. Hi ha una àmplia varietat de fórmules i mètodes per fomentar l’estalvi, com ara els següents:
    • Regla del 50-30-20. Consisteix a intentar estalviar cada mes un 20 % dels ingressos, dedicant el 50 % per a les despeses bàsiques i imprescindibles i un 30 % per a les despeses de caràcter ocasional, com ara anar de vacances o fer activitats de lleure.
    • El mètode Bullet Journal. Intenta promoure una gestió més eficient de les finances personals i la presa de decisions mitjançant un registre permanent de les despeses segons els objectius d’estalvi que s’hagin marcat.
    • El repte de les 52 setmanes. Consisteix a estalviar una quantitat específica de diners cada setmana durant un any. La quantitat a estalviar creix progressivament cada setmana: es comença per una quantitat petita i s’arriba a una de més alta al final de l’any. 
    • Regla del 30 %. Hi ha experts que afirmen que és clau destinar, almenys, el 30 % dels ingressos totals a l’estalvi, independentment de les despeses que hi hagi. És una estratègia que ajuda a prioritzar l’estalvi i a construir un coixí financer sòlid per a emergències i inversions futures.
    • El mètode de l’arrodoniment. Consisteix a arrodonir a l’alça qualsevol despesa que hi hagi, a la unitat més pròxima, i destinar la diferència a l’estalvi. Per exemple, si un cafè costa 1,50 €, cal arrodonir-lo a 2 €, i, els 0,50 € que sobrin, destinar-los a l’estalvi. 

Fotografia de Freepik


Llegir article
Comptes i targetes   - 14/01/2025

Què és el codi SWIFT BIC i on el trobem? Banc Sabadell, Publicitat

El codi SWIFT BIC permet identificar el banc receptor d'una transferència, la qual cosa és especialment important quan s’ordena o es rep un pagament procedent d’un banc de fora de l’entorn europeu. A més, permet augmentar la seguretat de les operacions que es fan des d’un compte bancari amb un banc internacional, gràcies a la nomenclatura i al xifratge que té cada codi. Tot seguit, expliquem en què consisteix i per a què serveix el codi SWIFT BIC.

On és el codi SWIFT BIC del teu compte bancari?

El codi SWIFT BIC és un protocol que permet als bancs d’arreu del món poder-se comunicar entre ells en relació amb les transferències internacionals, principalment. 

Sol estar present en l’extracte bancari, però també es pot trobar a través de la Banca Online del teu banc. Si ets client de Banc Sabadell, el pots trobar iniciant sessió a la teva àrea de client. 

Beneficis de conèixer el SWIFT BIC per a les teves operacions internacionals

El codi SWIFT BIC consisteix en una sèrie alfanumèrica de 8 o 11 dígits que s’aplica en els països que no pertanyen a la Zona SEPA (és a dir, la Zona Única de Pagaments a Europa, que inclou tots els estats membres, a més de Liechtenstein, Islàndia, Noruega, Andorra, Mònaco, San Marino, Suïssa, el Regne Unit i Ciutat del Vaticà). 

Permet que puguem gestionar el moviment de diners de particulars i d’empreses d’un país a un altre de manera més eficient. A més, contribueix a la seguretat de les operacions, gràcies a la nomenclatura i el xifratge que es fa servir per validar l’autenticitat de cada transferència.

El codi SWIFT i el codi BIC són el mateix? Què significa SWIFT BIC?

SWIFT són les sigles que corresponen a Society for World Interbank Financial Telecommunication, una entitat que es va crear, entre altres finalitats, per facilitar la connexió mundial entre els comptes dels bancs de tot el planeta. Pel que fa al BIC, són les sigles de Bank Identifier Code, és a dir, el codi d’identificació del banc.

A vegades, es fa referència al codi SWIFT BIC amb els termes SWIFT o BIC, però tots dós es refereixen al mateix. En qualsevol codi SWIFT BIC:

  • Dígits de l’1 al 4. Inclouen el codi de l’entitat bancària. El de Banc Sabadell és BSAB.
  • Dígits 5 i 6. Identifiquen el codi de país del banc. A Espanya, és ES.
  • Dígits 7 i 8. Representen la ciutat del banc. Per exemple, Madrid és MM i Barcelona és BB.
  • Dígits del 9 a l’11. Identifiquen una oficina concreta del banc, però són de caràcter opcional. 

Un exemple complet de BIC pot ser BSABESBB001.

Com funciona i per a què serveix?

Quan algú vol fer una transferència internacional, el codi SWIFT BIC permet identificar el banc beneficiari de la transferència i, si s'escau, pot servir per completar el codi IBAN. L’IBAN (acrònim d’International Bank Account Number o número de compte bancari internacional) serveix per identificar qualsevol compte corrent en un banc de la zona SEPA.

Amb el codi SEPA, qualsevol persona o empresa a Europa, pot fer una transferència a un altre país d’aquest entorn. Però si es vol fer una transferència internacional fora de SEPA cal conèixer el codi SWIFT BIC.

Fotografia de Freepik

Llegir article