En un entorn geopolític convuls, en el qual s'acumulen riscos polítics (Orient Mitjà, Guerra d'Ucraïna, polarització electoral als Estats Units) amb uns altres d'índole econòmica (tipus d'interès, creixement de la inflació, volatilitat) les empreses industrials han d'adaptar les seves estratègies operatives per intentar aconseguir els seus objectius. A més, aquelles que hagin d'afrontar un procés d'internacionalització o que siguin presents ja a l'exterior han de sumar a tota la complexitat del mercat internacional l'impacte potencial de l'entorn de fragmentació geopolítica mundial a les seves cadenes de subministraments, així com els possibles canvis reguladors que puguin afectar negativament la seva activitat.
Per intentar abordar amb èxit aquests reptes, les empreses compten amb l'exemple d'altres companyies que, en el passat, van aconseguir superar totes les vicissituds que es van trobar i que avui són sinònim d'èxit en el mercat internacional.
Context actual del sector industrial a Espanya
A pesar que des del final de la pandèmia de la COVID-19 la indústria espanyola havia encadenat diversos exercicis en positiu, el 2023 va tancar amb una paràlisi en el creixement, amb una caiguda interanual del 0,8 %. El context d'incertesa geopolítica global, l'escassetat en l'accés a certes matèries primeres i l'encariment de l'energia són només alguns factors macroeconòmics que expliquen aquesta aturada.
Quant a la internacionalització de les empreses industrials espanyoles, d'acord amb un estudi d'Iberinform, només el 19 % d'aquestes entitats té avui dia activitat fora de les nostres fronteres. Segons adverteix el document, l'entorn de fragmentació geoeconòmica global a conseqüència de les tensions geopolítiques està provocant un afebliment de l'obertura comercial per part de moltes companyies. Aquesta situació s'ha unit a l'encariment dels costos financers per afrontar noves inversions, i ha afeblit la capacitat d'algunes empreses per obrir nous mercats.
Tal com afirma Carlos Dalmau, Director d'Internacional de Banc Sabadell, “les empreses estan normalment acostumades a veure nous esdeveniments geopolítics i haver d'actuar en conseqüència. No obstant això, avui es produeix un context de canvi continu que no permet estabilitzar unes polítiques comercials consistents i, a més, la competència canvia constantment. A tot això se suma la dificultat de trobar espais de cooperació entre els diferents blocs regionals com, per exemple, per mitjà de nous acords comercials o tractats de lliure comerç que ajudin les empreses a desenvolupar-se en nous mercats. Davant d'aquesta situació, les empreses han d'acostumar-se a tenir plans de contingència i intentar anticipar-se depenent de les circumstàncies”.
Dels diferents desafiaments relacionats amb la internacionalització que afronten les empreses industrials espanyoles, se'n parlarà a la setena edició del Congrés Nacional d'Indústria, que se celebrarà a Barcelona els dies 15 i 16 de gener, organitzat pel Ministeri d'Indústria i Turisme, i amb el suport de marques impulsores com Banc Sabadell, que organitzarà una sala específica de debat sobre la sostenibilitat:
Modera:
- Carlos Dalmau, Director d’Internacional, Banc Sabadell.
Participen:
- Joan Tristany, Director General, Associació d'Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC).
- Salvador Solà, Director General, Grup Giró.
- Guillem Clofent, Director General, Mespack, S.L.
* Les inscripcions són gratuïtes i estan obertes al públic a través de la pàgina web del Congrés.
Suport institucional a la internacionalització de la industria espanyola
Tant a nivell espanyol com europeu, la indústria és un pilar fonamental, però sembla necessari impulsar encara més el compromís per una nova reindustrialització que fomenti més competitivitat mentre es continua impulsant una transició ecològica i digital. De moment, els dos grans pilars per aconseguir-ho són, a nivell comunitari, el Pacte Verd Europeu i, a escala nacional, el nou Avantprojecte de llei d'indústria i autonomia estratègica.
Centrant-nos en el suport a la internacionalització de les empreses, l'acció del Govern es fonamenta en l'‘Estratègia d'Internacionalització de l'Economia Espanyola 2017-2027’, que es desenvolupa en plans d'acció biennals. En el component 13, centrat en l'impuls de les petites i mitjanes empreses (pimes), el document concreta inversions i reformes en 5 grans objectius: impulsar l'emprenedoria, potenciar el creixement empresarial, facilitar la transició digital i impulsar la innovació empresarial, donar suport al sector del comerç i promoure la internacionalització.
Dins d'aquest últim objectiu, s'aposta per la reactivació del comerç i la inversió directa estrangera com a factors dinamitzadors de la internacionalització. D'aquesta manera, es desenvolupen una sèrie de programes per afavorir el creixement exterior de les empreses:
- Línia de finançament d'estudis de viabilitat, factibilitat i modernització sectorial i institucional amb càrrec al Fons per a la Internacionalització de l'Empreses (FIEM). Té una dotació de 50 milions d'euros.
- Programa INNOVAInvest, de suport a la inversió estrangera en R+D. La dotació és de 10 milions d'euros.
- Programa VIVES d'ajudes econòmiques als empleats en pràctiques en empreses. Té una dotació de 60 milions d'euros.
- Programa de formació Mentoring internacional de la Cambra de Comerç d'Espanya, amb una dotació de 45 milions d'euros.
- Programa de digitalització de les associacions i les federacions exportadores. Té una dotació de 3 milions d'euros.
- Programa de digitalització de les cambres de comerç espanyoles a l'estranger i federacions de cambres amb reconeixement oficial. La dotació és de 2,5 milions d'euros.
- Programa de digitalització de la Cambra de Comerç d'Espanya i xarxa cameral, amb un pressupost de 3 milions d'euros.
- Programa d'Ampliació de la Base Exportadora, per assegurar un suport àgil i personalitzat a la internacionalització de les empreses, en particular, de les pimes. Té una dotació de 7,5 milions d'euros.
- Programa d'Enfortiment de l'ecosistema espanyol d'empreses de creixement ràpid, que inclou un programa d'immersió en ecosistemes de referència internacionals i activitats d'innovació oberta sectorial a gran escala. Té una dotació de 5 milions d'euros.
- Ajudes a l'obertura i consolidació de mercats mitjançant subvencions per a despeses derivades d'inspeccions i auditories d'autoritats de països tercers, aquells derivats de la certificació/homologació vinculats amb requisits obligatoris de tercers països, així com per a aquelles despeses jurídiques i de consultoria jurídica per a la defensa dels interessos espanyols. No compta amb una dotació específica assignada.
- Programa d'impuls de projectes d'inversió d'impacte mitjançant el pagament de ‘bonus’ en els costos de finançament de COFIDES. Tampoc té una dotació assignada.
- Impuls a la digitalització dels serveis de l'administració per al suport a la internacionalització: desenvolupament d'eines de big data i modelització, reforç de serveis de control i seguiment d'inversions internacionals per agilitzar els procediments, modernització de serveis de suport exterior i xarxa de laboratoris de comerç exterior de referència. La dotació és de 3 milions d'euros.
- Reforç de serveis de control i seguiment d'inversions internacionals per agilitzar els procediments. Té una dotació de 0,65 milions d'euros.
- Programa de xarxa de laboratoris de comerç exterior de referència. Per a la millora de l'eficiència i de la seguretat del sistema de laboratoris de comerç exterior. Té una dotació de 5 milions d'euros.
- Digital ICEX per a la digitalització de l'ICEX i la creació d'un Campus Virtual. Sense dotació assignada.
Tal com indica Carlos Dalmau, “en general, el suport institucional a la digitalització és un factor clau per influir en positiu en la internacionalització de les empreses. La digitalització no sols facilita la comunicació entre empreses i clients en diferents parts del món, també permet l'automatització de processos, redueix els costos de transacció, agilitza els processos logístics i facilita la cerca de socis comercials, la negociació de contractes i la realització de transaccions internacionals. Tota aquesta innovació tecnològica està transformant la manera en què les empreses operen a nivell global. També està modificant el patró de comerç nacional i internacional, ajudant a reduir les barreres d'entrada per a les empreses i obrint noves oportunitats”.
Altres mesures institucionals de suport a la indústria
A més de l'‘Estratègia d'Internacionalització de l'Economia Espanyola 2017-2027’, existeixen altres mesures en l'àmbit polític per impulsar el desenvolupament de la indústria a Espanya, entre les quals cal destacar:
- Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Va ser desenvolupat per a l'assignació dels fons europeus Next Generation EU. La palanca V d'aquest document se centra en la ‘Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora’. Dins d'aquesta, la palanca 12 se centra en la política industrial d'Espanya fins a l'any 2030 i desenvolupa una sèrie d'iniciatives per aconseguir la transformació digital de la indústria, l'augment del pes de la indústria en l'economia i la millora en la gestió de recursos i energies renovables.
- Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Tenen com a missió enfortir el creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat a Espanya a través de la col·laboració publicoprivada. Entre els PERTE, n'hi ha alguns centrats en indústries específiques, com el naval (amb una dotació de 150 milions d'euros), l'aeroespacial (931 milions), l'agroalimentari (1.357 milions) o el centrat en salut (1.640 milions). De la concreció de projectes d'èxit en els pròxims anys dependrà en bona part el creixement de la indústria espanyola de cara al futur.
- Estratègia Nacional d'Indústria Connectada 4.0. Pretén accelerar la transformació digital de la indústria a Espanya, ajudant les empreses a millorar-ne l'accés al mercat global per mitjà de més hiperconnectivitat, amb cadenes de subministrament integrades i canals de distribució plenament digitals. Per aconseguir-ho, s'han posat en marxa programes d'ajudes per a les empreses com ACTIVA Indústria 4.0. o ACTIVA Finançament.
- Nova Llei d'indústria i autonomia estratègica. L'objectiu d'aquesta Llei és millorar la competitivitat de la indústria a Espanya a través de més autonomia estratègica. Per fer-ho, promou el desenvolupament d'eines com la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI), que pretén anticipar-se a crisis potencials de subministrament de recursos que resultin vitals per a l'activitat de les empreses. Aquesta Llei també pretén reforçar el paper de la indústria en l'estructura econòmica i social d'Espanya.
Com adverteix Carlos Dalmau, “el sector exportador espanyol va experimentar una recuperació ràpida en els anys posteriors a la COVID-19, si bé és cert que des del 2023 ha mostrat un cert estancament en termes nominals. Les empreses detecten noves oportunitats amb el canvi de conjuntura, s'obren a nous mercats buscant diversificar-se i reduir el risc davant caigudes potencials”.
En aquest sentit, els casos d'èxit d'empreses industrials que, en el passat van saber detectar l'oportunitat de negoci per internacionalitzar-se, com Acerinox, Inditex o Cellnex, són bons exemples a seguir per adaptar-se a la conjuntura geopolítica actual i afrontar amb plenes garanties el procés d'internacionalització.
Fotografia de Freepik