Com afecten els canvis de feina la jubilació futura

Canviar de feina és cada vegada més habitual al llarg de la vida laboral, sigui per millorar les condicions salarials, buscar més estabilitat, reinventar-se professionalment o adaptar-se a noves circumstàncies personals. No obstant això, aquestes transicions no només influeixen en el salari o en la trajectòria professional, també tenen un impacte directe en la jubilació.

A Espanya, el sistema públic de pensions està estretament vinculat a les cotitzacions fetes a la Seguretat Social. Per això, cada canvi de feina, cada variació salarial o cada període sense cotitzar pot afectar la quantia final de la pensió. Entendre com influeixen els canvis de feina en la jubilació és clau per prendre decisions laborals amb una visió de llarg termini i evitar sorpreses en el moment de retirar-se.

Cotitzacions, llacunes i continuïtat laboral

La base per calcular la pensió de jubilació a Espanya són les cotitzacions acumulades al llarg de la vida laboral. Cada canvi de feina pot influir en aquestes cotitzacions de diferents maneres: pel salari percebut, pel tipus de contracte o per l’existència de períodes sense treballar entre una feina i una altra.

Un dels riscos principals associats a la mobilitat laboral són les llacunes de cotització, és a dir, els períodes en què no es fan aportacions a la Seguretat Social. El 2026, la base reguladora de la pensió es calcula tenint en compte els últims 25 anys cotitzats, per tant, la presència de buits en aquest període pot reduir la quantia de la pensió.

A més, la freqüència dels canvis també és rellevant. Una carrera professional marcada per contractes temporals, discontinuïtat laboral o períodes recurrents d’atur pot donar com a resultat bases de cotització més baixes o irregulars. Això no significa que canviar de feina sigui una cosa negativa, sinó que convé planificar bé les transicions i, sempre que sigui possible, minimitzar els períodes sense cotitzar.

Salari, bases de cotització i tipus de feina

No tots els canvis de feina tenen el mateix impacte en la jubilació. Passar a una feina amb un salari més alt sol traduir-se en una base de cotització més alta i, per tant, en una millora de la pensió futura, especialment si aquest nivell salarial es manté durant diversos anys dins del període de còmput.

Però hi ha transicions que requereixen més atenció. Per exemple, passar de treballar per compte d’altri al règim d’autònoms implica assumir directament les decisions sobre la base de cotització. Tot i que el sistema de cotització per ingressos reals ja està implantat, continua havent-hi cert marge d’elecció, i optar de manera continuada per bases baixes pot reduir de manera significativa la pensió futura.

També és important considerar els canvis entre sectors, règims o jornades laborals. Les feines a temps parcial, encara que permetin una activitat constant, poden disminuir la base mitjana de cotització si es prolonguen en el temps. En aquest sentit, cal recordar que la pensió no depèn només dels últims anys treballats, sinó de la mitjana d’un període ampli, de manera que una carrera professional estable i progressiva sol oferir millors resultats a llarg termini.

Reformes recents i decisions estratègiques de cara al futur

Les reformes del sistema de pensions reforcen la importància d’analitzar els canvis de feina amb una visió de llarg termini. L’ampliació del període de còmput a 25 anys i la introducció de mecanismes com el mecanisme d’equitat intergeneracional enforteix la relació entre cotitzacions, l'esforç contributiu i la sostenibilitat del sistema.

Això implica que cada decisió laboral té un efecte acumulatiu. Canviar de feina per millorar la conciliació, reduir la jornada o assumir menys càrrega de feina pot ser una elecció plenament vàlida des del punt de vista personal, però convé conèixer-ne l’impacte econòmic futur. Anticipar aquest efecte i planificar l’estalvi és clau per protegir els ingressos en la jubilació.

En aquest context, els plans de pensions poden ser una eina útil com a complement de la pensió pública. Aquests instruments permeten adaptar l’estalvi a cada etapa de la vida laboral: els primers anys sol ser cabdal la flexibilitat i la constància de les aportacions, i a mesura que s’apropa la jubilació, l’estratègia pot orientar-se cap a opcions més conservadores, incrementant l’import de les aportacions, tenint en compte un horitzó temporal més curt.

Un altre factor important és el moment en què es produeixen els canvis laborals. Els últims anys abans de la jubilació tenen un pes especial en el càlcul de la base reguladora. Un descens significatiu del salari o de la cotització en aquesta etapa pot reduir la pensió més del previst. Al contrari, consolidar bases altes i mantenir una estratègia d'estalvi complementari durant els anys finals sol tenir un impacte positiu clar.

En definitiva, la mobilitat laboral no és incompatible amb una bona jubilació, però sí que requereix informació, previsió i planificació per evitar errors de cara a la jubilació. Revisar periòdicament la vida laboral, analitzar les bases de cotització, simular diferents escenaris de pensió i valorar instruments d'estalvi complementari, com són els plans de pensions, són pràctiques cada vegada més recomanables per assegurar el nivell d’ingressos en la jubilació futura.